dimarts, de maig 29, 2007

El retorn de Gata Kamsky

M'alegra el retorn a la superelit de Gata Kamsky. Me n'alegro perquè no deuria ser gens fàcil per a un tàrtar fer-se un nom a la Rússia soviètica. Me n'alegro perquè no és gens planera la vida d'un nen prodigi dels escacs. Me n'alegro perquè deuria ser molt complicada la fugida de la Unió Soviètica i el seu posterior establiment als Estats Units. Me n'alegro perquè va triar Brooklyn, la petita pàtria de Bobby Fischer i el cor dels escacs nord-americans. Me n'alegro perquè va haver de suportar uns mètodes d'entrenament espartans i una duríssima tutela, per part del seu progenitor. Me n'alegro perquè va ser capaç, l'any 1996, d'arribar a la final dels dos cicles per a la corona bicèfala del títol mundial: contra Karpov (mundial FIDE) i contra Anand (mundial PCA). Me n'alegro perquè la seva decisió d'abandonar els escacs per la professió mèdica va ser modèlica i, sobretot, temporal. Me n'alegro perquè és un digníssim hereu dels Flohr, Smyslov i Karpov. Me n'alegro perquè el seu retorn, ja sense tuteles, en els darrers dos anys demostra el que poden aconseguir la dedicació, el treball i la voluntat. Me n'alegro perquè els seus resultats a l'Olimpíada de Torí, Sòfia (M-Tel) i al present matx pel cicle de candidats a Elista (de moment +2=1-0 versus Bacrot) són excel.lents. Per tot això i perquè em sembla un tipus honest, me n'alegro. Ben trobat, Gata!




Fotografia: Kamsky a Torí (2006). Propietat: Zeitnot.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, de maig 22, 2007

¡Hasta siempre, Profesor Laplaza (1943 - 2007)!

De l'entranyable Argentina arriba la tristíssima notícia de la mort del Professor Jorge Laplaza, alma mater de l'ensenyament del joc d'escacs a la Patagònia i per extensió, a tot el país sudamericà.

Jorge Laplaza lliurà totalment la seva vida als escacs, sense que això, afortunadament, no li impedís casar-se i formar una família. Laplaza fou jugador, dirigent, organitzador i periodista, però la seva emprenta ha quedat marcada de forma indeleble per la dedicació com a docent per més de 35 anys.

Nascut a la capital federal (Buenos Aires) el 1943, Laplaza es traslladà a la província meridional del Chubut l'any 1979 on esdevindria el principal motor del desenvolupament local escaquístic fins al dia de la seva mort, el passat 19 de maig.

Com a jugador, Laplaza ho fou tant a tipus presencial com per correspondència. En la primera modalitat assolí el títol de Mestre Metropolità (1972) i alguns dels seus èxits més destacables van ser el Campionat Universitari de la UBA (1967), el seu accés a les semifinals del Campionat Argentí Individual els anys 1976, 1977, 1981, 1982 i 1983, el Campionat Individual del Chubut (1981 i 1983) i els Campionats de les ciutats de Trelew (1981) i Rawson (1980, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1989, 1991, 1993 i 1995). En la modalitat a distància, Laplaza assolí els títols de Mestre Llatinoamericà el 1988 i el de Mestre Internacional per la ICCF el 1995.

Com a periodista, col.laborà en diversos mitjans argentins i en revistes especialitzades, si bé es recorda especialment la seva funció de comentarista per a la Nación del matx Karpov-Korchnoi, celebrat a Baguío (Filipines), el 1978.

Com a directiu, Laplaza es vinculà tant a clubs com a ens federatius, tant a nivell nacional com federal, arribant a presidir la Federació del Chubut entre 1984 i 1986 i del 1994 al 1995.

En el vessant d'organitzador i enllaçant amb la seva funció docent, són diversos els esdeveniments que va promoure, si bé li són especialment propers els Festivals d'Escacs de Playa Unión.

Totes aquestes fites, que de per si serien suficients per reconèixer una vida plena de dedicació als escacs, en el cas del Professor Laplaza queden empetitides davant de la seva enorme vocació pedagògica. Inicià la seva competència docent el 1971 i des d'aleshores ha treballat en molt diversos àmbits: clubs, escoles, universitats o tallers. La seva figura va assolir proporcions singulars en ser reconegut com Professor ad honorem de la Universitat de Buenos Aires (1972-1976) i en esdevenir organitzador i coordinador dels Congressos Nacionals de Professors d'Escacs i la seva Didàctica, del 1992 al 1996.

I tot això no allunyà Laplaza dels nens. El seu compromís amb l'ensenyament de base el portà a la Direcció del Pla Pilot Provincial d'Escacs a les Escoles del Chubut (1988-1989) i posteriorment a la direcció personal d'una escola taller d'escacs ("El Peón Rey" a Rawson i Trelew, del 1995 al 1998). La darrera fita d'aquesta carrera i la que possibilità la major difusió internacional de la ingent feina de Laplaza fou la creació, el 1999, del seu site a internet, Ajedrez educativo. Aquesta pàgina és una síntesi excepcional de l'esperit humil i lluitador del seu creador. Conté interessantíssim material pedagògic que es lliura gratuïtament a l'internauta, en un temps en què (i de forma totalment respectable), la xarxa s'ha acostumat a la comercialització d'aquests coneixements. Haureu endevinat a aquestes alçades pel tarannà del Profesor que tanta honestedat i desinterès crematístic li haurien de comportar sovint dificultats financeres. La vida ens presenta sovint aquestes injustícies si bé no fan més que incrementar el valor del sacrifici i la dedicació.

Els escacs argentins estan de dol i per extensió ho està tota la comunitat d'educadors del nostre joc. La figura de Laplaza és gegantina i ha fet tant pel joc al seu país com abans els Grau, Palau, Guimard o el gran Najdorf. A l'Hotel Existència s'ha guanyat plenament el seu lloc, ben a prop de l'habitació de Carmine Nigro i altres ensenyants. Descansi en pau, Profesor.

Us deixo per al record una partida de Laplaza batejada pel diari argentí La Razón com "La Perla del Mar del Plata", per haver-se disputat en el si d'aquest històric festival.

Blanques: Jorge Laplaza
Negres: Mario Leskovar
Mar del Plata, 1986
Defensa Francesa (C10)


1.e4 Cc6 2.d4 d5 3.Cc3 e6 4.e5 Cge7 5.f4 Cf5 6.Cf3 h5 7.a3 b6 8.Ab5! Dd7 9.Ce2 a5?! 10.Dd3 Ab7 11.Ae3 Ae7 12.Af2 Rf8 13.Cg3! Cxg3? 14.hxg3 g6 15.g4 Rg7 16.gxh5 gxh5 17.Dc3!! Ab4 18.axb4 axb4 19.Txa8 Txa8 20.De3 Ta1+ 21.Rd2 Txh1 22.f5! exf5 23.Dg5+ Rf8 24.Dh6+ Re7 25.Df6+ Re8 26.Dh8+ Re7 27.Ae3! Dc8 28.Df6+ Re8 29.Axc6+ Axc6 30.Dh8+! Rd7 31.e6+! fxe6 32.Ce5+ 1-0



Fotografia de Laplaza ensenyant en una escola del Chubut, propietat del site Ajedrez Educativo, del que s'han extret fonamentalment els continguts d'aquesta nota.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, de maig 08, 2007

Etern Barcinona! (el Comtal puja a Primera Divisió)

Sí senyor! Els cowboys del recordat Barcinona (el meu primer club d'escacs) l'han muntada ben grossa, portant l'històric Comtal a Primera Divisió. Aquest diumenge quan llegia a AND el desenllaç del Play-Off no podia reprimir un gest d'alegria per la sensacional notícia.

Aquestes històries, les dels projectes en comú i el compromís de grup, són les que fan gran el Per Equips, més que qualsevol competició individual. Els anys passen però les alineacions queden, i ara el Comtal en té una més d'històrica, després de dotze dures setmanes de competició.

Sincerament penso que els nostres escacs tenen un deute pendent amb el Barcinona i el seu alma-mater, Lluís Viladot. Entitat i president formen part de les arrels i de la identitat escaquística catalana. Aquest ascens fa justícia, sense cap mena de dubte, tant a aquella societat com a l'històric Comtal, que ha sabut muntar un equip absolutament competitiu que ben segur es consolidarà a la Primera Divisió, camí del que algun dia ha de ser el retorn a la Divisió d'Honor.

M'alegro molt pels meus amics i els desitjo la millor de les celebracions. A la salut dels vells temps, cowboys!



Fotografia: Jumpa Propietat: Whimsical Chaos

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, de maig 02, 2007

Game Over (fi de la festa)

S'ha acabat la Final de Preferent per al Vilafranca. Bye bye, nois. Com intuïa el company Rafel en la seva crònica de la setmana passada, contra els Reus Deportiu "B" (5,5 - 4,5) vam gastar la sort que ens ha faltat el passat diumenge contra el Montmeló (6-4).

Un breu resum del que va passar: anàvem 4 a 4; crec que en teníem prou amb fer dues taules per accedir a la final. En una teníem un final favorable de cavall contra àlfil dolent, amb peó de més. S'havia d'entrar en la posició del rival però l'aventatge era del blanc. En l'altra, un final molt més igualat, el nostre company no va sentir com el seu rival li proposava taules i després, en el zeitnot, va acabar perdent aquest punt, de forma que passem a necessitar guanyar el final de cavall i peó contra alfil per arribar al salvador 5 a 5. Malauradament la pressió (imagineu tota la gent mirant la partida) va ser excessiva i l'entrega per fer un peó passat no va funcionar perquè l'àlfil arribava a temps d'aturar-lo. Game Over. Amargor general.

Va ser un dia de partides estranyes. Algunes que estaven molt bé es van perdre i altres es van guanyar o salvar, com en el meu cas. Aquesta vegada em pensava que no arribava a les 11 del matí, mentre notava les mirades de propis i estranys a l'entorn del que podia ser una miniatura...; sigui com sigui, del que semblava seria un repàs (si més no em va servir com a lliçó sobre l'ús dels peons doblats per fer saltar un centre) em vaig sortir viu i indemne, i en el moment en què li vaig proposar les taules al meu contrari ja s'havia esfumat el darrer espectador; serà que en el fons el que ens va és la sang i l'espectacle...

Carpe diem. Acabar la temporada amb una derrota sempre deixa mal gust de boca, però pitjor hauria estat perdre la final i no s'ha d'oblidar el camí que ens ha portat a l'ascens i disputar aquest Play-Off. El balanç que en faig és positiu, si bé ja ens podem calçar per a l'any que bé: serà molt difícil.

Fotografia: Rain over Brooklyn Bridge. Propietat: Agatt

Etiquetes de comentaris: