Bon Nadal i Feliç Any 2008!

Qui dia passa, any empeny. I ha passat, volant, un any més. Un 2007 que, escaquísticament, ha estat ben distret, com no podia ser d'una altra manera. Us voldria desitjar unes bones festes, en companyia de la família, i un molt feliç any nou, ple de salut, felicitat, amor i, off course, ... bons escacs.


I alguns brindis personals de reconeixement, en l'ordre que cadascú prefereixi:

1. Per la recuperació de Bobby Fischer
2. Per la coronació de Viswanathan Anand
3. Per la ressurrecció definitiva de Gata Kamsky
4. Per la lliure actuació política de Garry Kasparov
5. Pel reconeixement de la trajectòria de Miquel Illescas
6. Pels meus companys i amics del C.E. Vilafranca, que tan bona temporada han fet a títol personal i en el per Equips, pujant a Segona Divisió.
7. Pels meus amics del C.E. Comtal-Barcinona, que també han fet un gran any ascendint l'equip a Primera Divisió.
8. Pels meus amics del C.E. Ninot i C.E. Sant Sadurní, que segueixen al peu del canó.
9. Pels que no abandonen el joc, any rere any, i mantenen el fair-play tant guanyant com perdent.
10. Per les noves generacions, la mainada, que inunda els escacs amb la seva il.lusió i creativitat, i en són el futur.
11. Per vosaltres, que em llegiu.

Bones Festes, amics.



Fotografia: Merry Christmas 07 Propietat: L0tUs2480

Kamsky - Shirov: Només en pot quedar un.

S'està celebrant a Kanthy-Mansiysk (Rússia) la final de la Copa del Món d'Escacs, el guanyador de la qual tindrà com a premi (a part dels econòmics) la possibilitat d'entrar per la via ràpida en el cicle pel títol de campió del món, en un nou invent de la FIDE. L'any 2008 creuarien armes el guanyador de la WCC i Topàlov, i el vencedor ho tornaria a fer un any després amb el guanyador del matx Anand-Kràmnik, a celebrar també al 2008. Si no es desmunta tot abans, off course.

La final sembla un viatge en el temps, a la primera meitat dels 90: un mini matx Shirov - Kamsky. El letó de sang russa i nacionalitat espanyola tindrà unaa merescuda oportunitat de lluitar per una corona mundial de la que va ser apartat injustament. El mèrit de l'espartà Kamsky, tàrtar de passaport nordamericà, també és notable: després del seu adéu de 1996 (en perdre el matx FIDE amb Kàrpov) el seu come back a l'elit ha estat espectacular, tant pels anys que han passat com pel molt que han evolucionat i s'han tecnificat els escacs des d'aleshores. Tots dos han estat un punt relegats a un segon terme per les noves generacions; tots dos han estat objecte de crítiques (sovint sagnants) per la premsa especialitzada: A Shirov per la seva irregularitat o pel seu resultat particular contra Kaspàrov. En el cas de Kamsky, va ser virtualment matxacat pel seu joc contra Gelfand al candidats previ a Mèxic; què en diran ara...

La final promet. L'estil de tots dos és diametralment oposat: romanticisme contra barroc, el risc i atac ple de color de Shirov contra el control ferri i posicional de Kamsky. Llàstima que un dels dos hagi de perdre. Em recorden aquells Immortals del cinema als qui cantava el malaguanyat Freddie Mercury, i és que només en pot quedar un...



Fotografia: Check mate Propietat: Infinity Rain

Diputació 92 - 94, Mobles Jam

Escric de matinada, aprofitant l'insomni que em generen els mals de cap del dia a dia, o pot ser per escapar-ne. Aquesta entrada, la número 100 d'aquest quadern, és per al record d'un torneig infantil que mai no he pogut esborrar. Corria l'any 1980 o pot ser el 1981 i es va organitzar un torneig per equips d'escoles de l'Esquerra de l'Eixample (o pot ser també de més enllà), a l'acabar l'horari escolar, a allò de les sis de la tarda dels dijous de tardor o primavera. No recordo qui l'organitzava però sí a on: al carrer Diputació, entre Viladomat i Calàbria, en un edifici de la casa de mobles Jam, avui desapareguda i on es pot trobar la sala de ball Tango, i molt a prop de la hiperconeguda tenda de material de festes, pirotècnia i disfresses El Carnaval .

Va ser el primer torneig fora de l'escola (Sant Josep Oriol) i tot un esdeveniment per als nostres 11 o 12 anys. Recorríem junts la breu distància entre el col.legi i la sala de joc; esperàvem en grupets al carrer que obrissin les portes impacients; pujàvem escales amunt, a veure el sorteig, entre un nerviosisme impossible de dissimular... i a jugar. Va anar força bé, encara que recordo com vaig plorar la única partida que vaig perdre en tot el campionat, i és que ja aleshores era més gran el dolor per les derrotes que la alegria per les victòries, que això sí, celebràvem amb un Burmar flash, aquells tubs de plàstic farcits de líquid gelat que compràvem a la granja de la cantonada (també ja desapareguda) i llepàvem amb delit mentres tornàvem xano-xano, pel mateix carrer Diputació.

Va ser un temps bonic amb un final agredolç. Vam guanyar el torneig de la nostra categoria per edats però... en no ser-nos comunicada la data i hora de lliurament de premis no ens hi vam presentar i,... van considerar que hi renunciàvem i els van donar als segons classificats. Porca misèria. Solament en vam tenir coneixement de tot plegat quan l'any següent, l'organitzador (...) va tornar a aparèixer per l'escola, convidant la direcció a enviar un altre cop els seus equips a la segona edició del torneig, que aquest cop es celebraria a la Gran Via , prop de la Rambla de Catalunya, a l'espai cedit per una gran botiga de roba i complements.

M'he quedat sempre amb ganes de recopilar més informació sobre aquell campionat; passarien anys fins que em federés, però em sembla que l'ambient de la competició (i també, per què no, la decepció final) van sembrar en mi la llavor per escollir posteriorment els escacs com una afició que espero que no abandoni mai.

P.S. Sense notícies de l'estat de Fischer.

Fotografia: Edifici del torneig. Propietat: Zeitnot.