dimecres, de febrer 01, 2012

Responsable


Déu n'hi do amb la parauleta. Qué palabro. Responsable. Ser responsable. Responsabilitat. Un s'adona que es passa la vida aprenent, tornant a començar, revisant conceptes, despertant. La responsabilitat ens acompanya des de petits... però sovint costa comprendre la seva profunditat. Mea culpa, jo sóc un d'aquests que es pensava que volia dir una cosa... i m'adono de com de lluny estava d'entendre-la, realment.


Durant molt de temps, moltíssim, em vaig pensar que ser responsable era fer el que tocava, que és perillosament a prop de fer el que et diuen que cal fer. Portar-se bé, complir les expectatives. Ser un bon noi. Dolorós despertar, quan arriba. I acaba arribant. Si no prens tu les teves decisions, algú ho acabarà fent per tu. Ser responsable és quelcom notablement diferent. Ser responsable és agafar les regnes de la pròpia vida, de la conducta d'un mateix. Seguir el camí propi, prendre un mateix les decisions que guiaran el teu viatge, assumint que decidir vol dir escollir i per tant renunciar, deixar enrere moltes coses (i persones) en la vida. Saber guanyar i encara més saber perdre i retirar-se dignament. Suportar el patiment i resistir fins que millorin les coses o quan els buits ja no es puguin omplir. Acceptar els errors i les seves conseqüències; caure i tornar-se a aixecar. Riure i plorar. Ser responsable vol dir moltes vegades trencar la norma del que s'espera que facis, sortir del guió previst. I aguantar el xàfec. Ser responsable et fa adonar-te de la teva soledat, per molt acompanyat que estiguis, quan arriba el moment de decidir. Neixes sol i mores sol i sol t'enfrontes al repte de conduir la teva vida. Així de clar i així de complicat. Fa por assumir les conseqüències dels nostres actes i és molt temptadora l'excusa, la queixa i el lament. Fugir, no voler veure. Però viure així no és viure: és abdicar de ser adult per seguir sent un nen en el cos d'un home.


Ser responsable és un camí que cal refer cada dia, des que sona el despertador. Un camí estret i pedregós, en el qual de tant en tant rellisques i prens mal. Però que val la pena recórrer amb coratge, sinceritat (res més trist que l'autoengany), dignitat i respecte, a un mateix i als altres. Per construir-se com a persona i gaudir d'una vida conscient i plena. Avui i en aquests temps de crisi encara més que mai. Ànims.






Fotografia: Reflexiones (Serra d'Urbasa, Navarra). Propietat: r5biturbo

Etiquetes de comentaris: