Vila del Poblenou i Epishin

Som-hi. Tant debò les obligacions familiars i laborals em permetin dedicar-me a aquest blog com m'agradaria. Voldria encetar-lo parlant del V Obert actiu Vila del Poblenou, que es va celebrar els passats 12 i 13 d'agost. En primer lloc penso que el torneig va estar ben organitzat i que els jugadors vam agrair especialment el tenir un servei de bar en les mateixes instal.lacions (molt bon cafè, per cert!). Evidentment estic content amb el meu resultat, 6 de 10, atès que normalment no passo dels 4,5 - 5 punts. Una altra cosa és el tema dels trams, que se'm va escapar en aquesta ocasió per ben poc, però és que això ja hauria estat massa...

Les meves derrotes van ser totes contra titulats: Granados (MI), Buchenau (MF), Perpinyà (MF) i Ruiz (MC). Res a objectar. Vaig tenir ocasió de batre per primer cop un MI, a la darrera ronda, si bé he de reconèixer que penso que el colombià Ríos va jugar la partida sense tensió, atesa la seva classificació en el torneig.

La nota extraesportiva del torneig la va donar Epishin, amb les seves protestes per l'emparellament amb Narciso a la darrera ronda. A l'apartat d'escrits d'Ajedreznd es comenta aquest episodi, del qual jo no vaig veure més que la recollida dels premis. He de dir que no em va semblar correcte el gest del gran mestre rus, al rebutjar la copa i (sobretot) l'encaixada de mà amb el president de la FCd'E. En el debat que d'alguna manera s'ha generat sobre l'exclusió del jugador dels nostres tornejos, penso que si bé és molt respectable que qualsevol organitzador pugui prendre aquesta decisió en el seu torneig, seria erroni una exclusió general. Crec que és important tenir a Epishin entre els nostres jugadors i que privar-nos de les seves partides nomès serviria per empobrir el nivell de les competicions catalanes. Tot i que cal marcar una ratlla en matèria de comportaments acceptables, no vull oblidar la migradesa dels recursos de molts (grans i no tan grans) jugadors que no tenen altres fonts d'ingressos que els aconseguits disputant tornejos contínuament. Per tot això, sóc més partidari de mostrar una actitud de generositat, això sí, exigint una clara reconducció d'aquestes conductes.

A un altre nivell, no cal oblidar que una actitud intransigent (però aval.lada pels reglaments) podria haver privat la comunitat escaquística de la major part de partides i la trajectòria del jugador, al meu entendre, més genial de tota la història: Bobby Fischer.