No trobo...

... les claus,

... la targeta del metro,

... la cartera,

... el paraigües,

... l' acreditació de la feina,

... la carpeta amb els papers,

... les escombreries,

... la samarreta,

... el pendrive,

... el llibre.

No em trobo a mi mateix

Fotografia: En el olvido de las escaleras Propietat: Elilemie

Divuit anys sense Freddie

El proper dia 24 farà divuit anys de la mort de Freddie Mercury. El 1990 i el 1991 van ser per a mi els anys de la descoberta de Queen. És clar que els coneixia abans, que m'agradaven les seves cançons i que sabia que fins i tot havien actuat a Barcelona (quina llàstima no haver-hi estat), però no va ser fins al servei militar i aquells llargs viatges de permís de cap de setmana, entre Vielha i Barcelona, que no em vaig penjar de la seva veu dolça, gràcies a la insistència d'en David (ell i Manuel van ser els únics dos amics d'aquells dies) en posar-nos al cotxe una cinta de cassete de Queen rere l'altra, fins que ens les vam conèixer totes. Després del servei van treure ja solament l'Innuendo (en què The show must go on és ja un autèntic testament en vida) i al novembre va arribar el trist final, que malauradament molts temíem.

Com enyoro la veu, l'alegria, el nervi, bon rotllo, sentiment i fins i tot els moviments descarats i excesius de la nostra reina, de l'etern Freddie Mercury. T'estimem i mai, mai, no t'oblidarem, Freddie.

Fotografia: Freddie Mercury propietat: -Ola

Magnífic Dani Alsina

Enhorabona pel teu triomf al Ciutat de Barcelona. Per aconseguir un èxit que en molts de nosaltres es queda en un somni de crio, en una il.lusió amagada. Voldria escriure't una nota com et mereixes, però penso que el meu amic Manel ja ho ha dit tot. Chapeau. I si us plau, acaba Físiques i no depenguis únicament dels escacs per guanyar-te la vida.

Fotografia: I am king Propietat: Jbelluch

Robert Enke, descansa en pau

Trista notícia la mort de l'exporter del Barça Robert Enke. No va tenir gaires oportunitats a l'equip i pot ser no vam ser prou justos amb ell. Descansa en pau, Robert.

Fotografia propietat de Kirschher

Esclaus moderns

Em va agradar la darrera pel.lícula d'Amenábar, Ágora. Veient-la li vénen a un pensaments sobre com de perillosos són els fanatismes religiosos. Vaja, tots els fanatismes. En nom d'una creença s'oblida la raó i el respecte pels altres i la gent, les masses, arriben a embogir. Lamentablement en tenim molts exemples, al llarg de la història.

Em va fer pensar també en el tema de l'esclavitud. Pot ser a la pel.lícula s'ha endolcit la vida dels esclaus d'aquells dies. Segur. I pot ser que avui aquell sentit de pertanyença a un tercer en cos i ànima no existeixi, ni els esclaus estrictament parlant. Però tants segles després, seguim sent-ho tant com abans; esclaus dels horaris, dels costums, de les presses, de la paperassa, de les factures, dels bancs, de caps a qui no coneixeríem i encara menys faríem cas si no fos perquè és la feina, de les pors... tenim tants motius per acotar el cap com aleshores, o més encara. Això sí, el nostre deu ser el temps dels esclaus... d'amo invisible. Múltiples amos, compartits i invisibles.

Fotografia: Metro de Santiago. Propietat: Ryan Greenberg

Adéu al Michael Reese Hospital

L'Hospital Michael Reese de Chicago (2929 South Ellis Avenue), el centre mèdic on va nèixer Robert James Fischer, el 9 de març de 1943, va tancar les seves portes el passat 30 de Juny. El Reese va ser fundat el 1881 i era un dels hospitals més vells de Chicago. Va ser dissenyat pels arquitectes Schmidt, Garden i Martin i era un bon exponent de l'estil de l'Escola de Chicago. La candidatura derrotada als jocs olímpics del 2016 de la ciutat nordamericana preveia la seva remodelació per donar lloc a la vila olímpica. Ara tot aquest projecte i la pròpia conservació del recinte, anys enrere emblemàtic i avui desèrtic, és una incògnita.

La imatge correspon als anys 50 i il.lustra el món i els temps als que va arribar el petit Fischer. Qui sap si aviat no en quedarà ni una pedra, com del camp dels Dodgers (Ebbets Field), un altre indret lligat a la memòria de Bobby. Temps era temps, i no s'atura.

Fotografia: Michael Reese Hospital als anys 50. Propietat: Forgotten Chicago

Get back to where I once belonged

Fotografia: Barcelona in black and white; Colom i Montjuïc. Propietat: rayparnova