Mia san mia! (Som qui som)

Quina llàstima. Va ser al primer minut de la segona part que Thomas Müller va tenir l'ocasió més clara d'empatar la final de la Champions League, contra l'Inter. Un d'aquells remats que el Torpede clavava sense perdó... però ni Thomas és Gerd ni la sort va estar del costat del Bayern.

No va poder ser. El partit es va posar com millor li anava a l'Inter, amb el golàs de Milito (com el van deixar marxar de la lliga espanyola??) i després a controlar. Mourinho és un mestre, què hi farem, s'ha de reconèixer. I aquest també havia de ser l'any de l'Inter. Bon joc, fort joc, sort i complacència arbitral (penaltis perdonats ahir, contra el Barça i el Chelsea); en fi, és el que hi ha. S'ha de felicitar els italians.

El Bayern va fer el que va poder, però no té més pólvora. Cal estar-ne orgullós i seguir treballant amb vistes a la final del 2012, a l'Allianz Arena de Munic.

Per cert, vaig veure el partit en pot ser l'únic bar alemany de Barcelona, Chez Müller, prop de la Sagrada Família. Per al meu desconsol, els propietaris, afeccionats de l'Stuttgart, odiaven el Bayern i celebraven exageradament els gols italians. Perquè després parlem dels mediterranis i del nostre partidisme i sang calenta. Sense comentaris. Ah, i que m'hi esperin quan l'Stuttgart arribi a una final de la Champions, cosa que, per cert, suposo que no serà abans de l'any 3.000.