dilluns, de setembre 26, 2011

Ancoratges emocionals

Entrada la caserna. Foto: Vicente Reviriego (94-95), AVEEV

Coneixia el concepte d'ancoratge emocional del curs introductori de PNL que vaig fer a Pimec. El coneixia, però no em va quedar prou clar fins fa un parell de dies, quan navegant per internet se'm va ocórrer buscar a google si hi havia informació sobre la companyia on vaig fer la mili. A l'instant hi va aparèixer el bloc dels soldats que, com jo, van fer el servei militar a la Companyia d'Esquiadors i Escaladors 41 de Vielha, a la Val d'Aran. Sorpresa. Astorament. Imatges, històries i noms coneguts. Per tot arreu llegia enyorança i orgull. Des de que vaig acabar el servei militar, l'any 1991, havia patit un progressiu procés d'endolciment dels meus records d'aquella època i un oblit proporcional dels dolents. Coses del cervell. Fins i tot vaig pujar a Vielha (sense entrar a la caserna) un parell o tres cops, revivint la nostalgia de les batalletes i els bons moments allí viscuts.

Suposo que en un brot d'aquesta perillosa melangia vaig teclejar aquelles paraules al portàtil i en veure aquelles fotos de la caserna, de les camaretes, dels soldats i en llegir comentaris d'alguns amb qui vaig compartir aquell any vacacional vaig connectar amb velocitat de neutrí amb les emocions més amagades (i ara sé que plenament vives) d'aquells dies.

Però ves per on, el que vaig sentir i de forma molt punyent (abans que qualsevol espurna de l'alegria cuartelera que probablement buscava) va ser una fiblada de dolor, pena i tristor; ressons de les pors que hi vaig passar. Això és anclatge emocional. Poca broma. Les emocions que superen la barrera de l'autoengany raonat. Coses del cervell.


Placa commemorativa després de l'enderroc al 2009 de la caserna. Foto: Pablo Martínez, ASASVE

Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici