dilluns, de setembre 25, 2006

Cicle de candidats: La FIDE segueix sense trobar el Graal

Llegeixo amb decepció (però no sorpresa), que la FIDE ha cancel.lat els matxos de candidats previstos per a l'octubre, i que en el seu lloc proposa un round-robin amb els 16 integrants, a celebrar a Elista l'abril de 2007.

Ens queixem del caràcter minoritari dels escacs, de l'escassa repercusió als media dels principals events i de tantes coses...però no veiem (o sí i no som capaços d'arreglar) el solar en què s'ha convertit el que hauria de ser l'estendard de la competició escaquística: el campionat del món. La FIDE, fa i des fa; els jugadors, entren i surten. Com un vodevil, els compromisos es signen i es trenquen, afeblint la ja de per si poca credibilitat (autoestima?!) del sistema.

Què és millor? Un campionat com els d'abans del 1948, en què el campió posava les condicions i els pobres aspirants devien aconseguir la bossa i l'acceptació del nº 1 per disputar els matxos... o els campionats regulats per la FIDE, en què s'havien d'establir unes normes de joc justes i iguals per a tots, i uns cicles del campionat regulars? A priori, semblava tan clara l'elecció pel segon sistema... i la realitat ens ha despertat amb tantes irregularitats i conflictes com hom pugui recordar, tant en tornejos (Curaçao) com en matxos de candidats (Spassky-Korchnoi del 77, per esmentar-ne un) com en les mateixes finals del campionat (des del no celebrat Fischer-Karpov als campionats anuals fast-food que es van acabar de forma tan sobtada com poc clara). Què ens espera en el futur? Ningú no ho sap, però el pronòstic és certament gris...

Amb Topalov i Kramnik disputant un matx amb voluntat de tancar ferides (també un punt irregular, no cal estendre's en la seva genesi), la FIDE (i tots) necessitava que el cicle comencés a retroalimentar-se de forma seriosa... i s'està a punt de perdre aquesta nova oportunitat. Sense els diners de la presidència, el cicle fins i tot es podria deturar completament, però aquesta dependència també afebleix qualsevol reivindicació contra la gestió de la federació internacional. Els grans jugadors tampoc han destacat especialment per la seva mà esquerra: alguns han acabat barallats amb l'entorn i d'altres es limiten a incrementar el seu compte corrent, amb una abúlia extra-esportiva alarmant i sense apujar el valor afegit del nostre esport.

Necessitem una FIDE forta i democràtica, i uns jugadors compromesos. I un campió amb carisma. Per què com en totes les coses, es demostra que és la gent amb carisma la que estira del carro.


Topalov - Kramnik

Dos dies de joc i 2 a 0 a favor del rus... Pocs ens ho hauríem pensat abans de començar. I en un matx a una distància tan curta (12 partides) i amb el precedent de com va eixugar Kasparov, sembla que Kramnik comença a sentir la proximitat de la victòria. Haurem de veure si Toppie aconsegueix aserenar-se; solament per precipitació pot explicar-se el seu atac furibund a la segona partida i el seu error en la primera. Després de la derrota, Petrosian hauria buscat unes taules i l'endemà... a apretar. Partides li queden. Donem-li una oportunitat.


Magistral Casino de Barcelona

Llegeixo a AND que hem tingut una nova baixa al torneig. El GM Miquel Illescas (1965), el millor jugador català sense discusió, ha renunciat a participar. Després de la d'Oms, aquesta nova absència de gent de casa posa una mica en entredit l'objectiu del torneig, que al meu entendre hauria de ser potenciar els jugadors locals amb un competició de renom. Penso que la Federació hauria d'aclarir els motius dels canvis, per evitar que el Magistral se'ns refredi.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici