25 anys de la Lliga de Venables

Després d'una sequera d'onze anys (la darrera l'havia portat Cruyff el 74) un Barça molt anglès, per força i estil, es va tornar a proclamar campió de lliga. Aquell va ser l'equip dels Urruti, Alexanko, Schuster, Pichi Alonso, Archibald, Julio Alberto, Rojo, Clos, Calderé, Moratalla i tants d'altres. Un Barça pencaire, que lluitava, pressionava i corria com no no havia fet en anys, un equip que guanyava sovint per golejada, amb molts gols directes de falta. Malauradament l'estil Venables va durar ben poc, el va consumir el nostre autodestructiu i sant entorn en un parell d'anys, si bé li restarà un lloc destacat en la memòria culer.

D'aquells homes per a mi el més entranyable va ser l'Urruti, magnífic porter d'etern somriure i caràcter positiu, molt estimat per l'afició. Aquella tarda l'Urruti va tornar a ser decisiu, aturant el penalty de torn (minut 87...) i es va elevar a la categoria de mite de la mà de "l'Urruti t'estimo" proclamat a les ones pel Puyal. Com recordem aquell gran porter i com hauria ell gaudit del Barça actual, si no se l'hagués endut tan aviat un maleït accident a les rondes. Gran Urruti!



Fotografia: Javier Urruticoechea.