El dret a ser oblidat

Un any i mig després de la seva mort, el cas Fischer segueix viu. L'eterna reivindicació d'anonimat (fins a l'oblit) del gran campió serà un cop més violada, aquest cop per un ordre judicial que requerirà de l'exhumació del seu cadàver a la recerca de les mostres d'ADN que puguin resoldre el plet entre els diversos reclamants de la seva herència (les seves famílies nord-americana, japonesa, filipina i el propi fisc dels EUA). Ni mort deixen descansar en pau a Bobby, que era precísament el que ell més volia.

Han aparegut també en aquests darrers mesos noves imatges seves de caràcter privat, imatges dels 70 i molt més recents dels seus viatges a Filipines i el Japó que es poden trobar fàcilment a internet en les webs d'escacs més conegudes. Reconeixo que la difusió d'aquest material em genera sentiments contraposats. D'una banda l'admiració per la figura (i suposo que el meu Hyde més mitòman) em demanen de col.leccionar-les i penjar-les al bloc. D'altra banda, sóc conscient del desig de viure en total anonimat de l'home, fugint de la persecució periodística i del morbo de la gent per devorar qualsevol notícia seva.

Temo l'oblit, si respectem les seves últimes voluntats. Com si fos una darrera mort, la definitiva, la desaparició sense deixar cap rastre, com si no hagués estat mai. Pero pot ser temo encara més l'espectacle de reality show si qualsevol record de la seva vida personal, de la seva intimitat, es fa públic. Hi hauria d'haver un camí intermig. Pot ser una solució seria que les descobertes de material Fischer es recopilessin en un grau arxiu en el si d'una fundació, d'una gran biblioteca o del fons documental de la federació nordamericana d'escacs, disponibles per a la consulta restringida sense que se'n poguessin extreure còpies.

Pel que fa a aquest bloc, he decidit no publicar-les i respectar, per modest que sigui Pont de Brooklyn, les voluntats de Fischer. M'agradaria que el circ periodístic (i judicial) també reconeguessin el seu dret a la intimitat i el noi de Union Street pogués descansar d'una santa vegada.