Mirant cap a l'altre costat

Cap de setmana. Ràdio matinal. RAC1. Programa d'entreteniment. Una notícia entranyable: l'amor s'imposa a la competició. Miguel Illescas i la seva esposa Olga Alexandrova pacten taules a la darrera jornada del 76è Campionat d'Espanya Absolut i el seu empat (en 10 moviments), combinat amb la victòria d'Àlvar Alonso sobre Pérez Candelario i la resta de resultats (dels quals s'alimenta el sistema de desempat del torneig, el Bucholz) atorguen la victòria final a Alonso, en detriment d'Illescas i Alexandrova que obtenen la segona i tercera plaça, respectivament.

El GM és entrevistat pel programa i felicitat (ell i ella) per la decisió adoptada. Genial, penso primer, però després em queda una sensació estranya. Entro a ajedreznd i... s'incrementa aquest estat d'ànim; el·lipsi. Apenes se'n parla. Anestèsia general. Pacte de cavallers entre la intelligentsia escaquística. Incòmode.

El tema de les taules pactades és un dels debats clàssics dels escacs, de resolució aparentment impossible. Control (i sanció) arbitral, augment de puntuació per guanyar les partides, establiment d'un nombre mínim de jugades abans d'acceptar una proposta d'empat, acceptació sense més... moltes solucions han estat proposades per lluitar contra una pràctica tan condemnada com utilitzada. De fet, el mateix Illescas denunciava el pactisme d'altres al Campionat d'Espanya Absolut per Equips. Aleshores el rebombori que es va muntar sí va ser majúscul...

No sé quina és la millor solució i respecto la decisió adoptada per Illescas i Alexandrova. Tanmateix la situació em planteja algunes reserves. A l'article del bloc d'ABC que enllaço es pot llegir més acuradament el context concret de la darrera partida. Em sobta, en qualsevol cas que es felicités el pacte com una mostra d'esportivitat. Esportivitat no hauria estat sortir a guanyar la partida, per emocionalment complicat que hagués estat? I s'hauria felicitat igualment el pacte si el Bucholz hagués afavorit Illescas, com a priori era el més probable? No és en qualsevol cas un desprestigi per al Campionat que passi per davant una decisió de pacte a la lluita pel títol? Què en deu pensar l'organització?

Tant se val.Tinc la sensació que les taules pactades pels altres ens molesten segons ens afecten i la possibilitat de fer-les es valora com un mèrit resultat dels bons resultats previs. Tens bons resultats, t'ho pots permetre. T'ho has guanyat. T'ho respectem. Un dia tu, un dia jo. Això sí, o tots moros o tots cristians (no es queixin després els mestres locals quan vénen hostes de tournée, pacten entre ells i es reparteixen premis i fins i tot premiets de torneig menor, per petits que siguin) i pot ser millor acabar amb debats de saló per buscar la correcció ètica de pactar taules si quan interessa, tothom (o el 99,9%) se la passa per l'arc del triomf.

Ah, i felicitats a l'Àlvar Alonso.

Fotografia. Omertà Propietat: la fattina