Matx Topalov - Kramnik: vorejant l'abisme
Hores d'ara tothom coneix l'opereta en què s'ha convertit el matx entre Topalov i Kramnik. L'espectacle que s'està donant al món és ben trist i el motiu de les queixes de l'equip del bulgarès (les repetides visites de Kramnik als serveis i la manca de control en aquest espai reservat) ens porten gairebé a l'astracanada. Estan fent el ridícul i arrosseguen amb ells el bon nom dels escacs. La xarxa bull en hipòtesis sobre bons i dolents. No tinc prou informació per decantar-me, però crec que a tots dos (tres, perdó, la FIDE també compta) els interessa continuar aquest matx sobremanera, entre d'altres coses perquè no tenen el glamour de campions d'altres decades, i sense glamour no hi ha patrocinadors ni contractes, i sense aquests no hi ha diners...
Ningú no sap si avui dilluns es rependrà el matx en la seva 6ª partida, ni si Kramnik acceptarà regalar la 5ª i començar el joc amb un marcador al seu favor de 3 a 2. Esperem que no passem d'una opereta a un rèquiem. Esperem-ho.
1 comentaris:
Estas partidas son antológicas. Ah, trato de entender el catalán. ¿Si incluyes en tu blog un traductor que de paso a algo operativo para leer tus posts?
Quien juega ajedrez, el juego que creo, es el más hermoso del mundo, es mi niño. Es ajedrecista.
Carles, me alegra que tú, que se nota, amas el Ajedrez, hayas llegado al puerto.
Sobre el dibujo que aludes, lo ubiqué gogleeando :)
así que la fuente que di es la única que de la que sé.
Me encantó esa caraicatura y la preferí para que ilustre al post.
¡Gran salute Carles!
ah, dime, la nena que está en tus hombros quizás, juegue ajedrez...
curiosidad, eso.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici