dilluns, d’agost 31, 2009

Adéu, Camelot

La recent mort d'Edward Kennedy ha estat sincerament sentida per molta gent, i no solament als EUA.

Ted Kennedy va fer una important feina al Senat (pot ser ara més reconeguda que mai), però era i significava molt més que això. Va ser el darrer germà de la generació de la família que va protagonitzar la història del seu país i del món durant bona part de la segona meitat del segle XX. Els Kennedy foren, són i seran pols d'estels. Amb les seves llums i ombres, cap clan familiar representa de forma més glamurosa el somni americà. El seu destí ha estat marcat tant per la fascinació com per la tragèdia, fet que en darrer terme n'ha engrandit la figura.

Probablement també recordem el president John F. Kennedy, el seu germà Robert i ara en Ted, perquè hi posem en ells allò que el vent s'endugué... de nosaltres mateixos. Els Kennedy formen part de la banda sonora de la vida de molts de nosaltres. I la seva joventut, el seu carisma i atractiu, la seva valentia per voler canviar el món... s'arrelen en el record dolç d'un temps que ja no tornarà (no ho fa mai) i en les nostres més amagades conviccions i voluntats. La mort d'Edward Kennedy ens ha despertat un cop més del somni (aquesta vegada afortunadament no a trets). I ens ha fet una mica més vells. Descansa en pau, Lleó del Senat.

Fotografia desada a Flickr per misternaxal



Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici