divendres, de desembre 10, 2010

Hatari


El passat dimecres vaig veure una estona llarga del clàssic de Hawks Hatari, del 1962. Hatari desborda anys seixanta per totes bandes (el glamour de les noies, la música d'Henry Mancini) i té unes escenes vibrants amb fauna salvatge. I és la història entranyable d'un grup d'amiguets, capitanejats per John Wayne, que passen els dies de safari donant voltes per Àfrica contractats per zoològics a la cacera de fauna (viva, afortunadament).
D'un costat a l'altre, un grup de senyorets vivint aventures i gaudint d'un present fàcil, sense problemes. Tot plegat sublimant joie de vivre, aventura contínua a cuerpo de rey. I en un moment donat, mentre veia una escena d'un dinar de tots els nois, vaig sentir un aire de dejà vu. Aquella sensació de senyorets, de xollo... Ah! Sí. Així eren aquells dinars a les obres del GIF i al Pla Barcelona. Dolce far niente.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici