La mort del penúltim welsung, Peter Hofmann

Dimarts 30 de novembre va morir Peter Hofmann, probablement el millor tenor wagnerià des de mitjans dels 70 fins a finals dels 80, a l'edat de 66 a Selb (Baviera), víctima d'una neumònia. Hofmann va néixer l'agost de 1944 a Marienbad i va estudiar cant a Kalsruhe; va debutar com a cantant d'òpera el 1972 a Lübeck com el Tamino de Die Zauberflöte de Mozart i després del seu pas per l'Opernhaus de Wuppertal i l'Staatstheater de Stuttgart es va consagrar el 1976 a Bayreuth, amb el paper de Siegmund a Die Walküre, sota la direcció de Pierre Boulez i esdevenint peça clau d'una versió de l'anell wagnerià que ha passat a la història per al culte de mitòmans i erúdits.

Des d'aquell Siegmund, Hofmann va esdevenir el heldentenor per excel.lència i les seves interpretacions de Lohengrin, Parsifal i Tristan und Isolde quedaran de forma inesborrable marcades en el record. Al Liceu vam tenir la sort de poder-lo veure cantar en els seus millors dies: Lohengrin el 1981, Die Walküre el 1983 i Parsifal el 1988.

Poc importa que els seus darrers dies foren tristos i allunyats dels temples de la lírica. La seva veu és eterna. I si aquí el cel s'ha ennegrit i els nostres cors s'han encongit amb el seu adéu, el Walhalla ha obert de nou les seves portes, desbordant de llum i esplendor, al guerrer que arriba de mà d'aquelles valquíries a les que tantes vegades va cantar.

Us deixo una petita mostra de la seva veu, en aquell passatge màgic de La Valquíria en què arrenca l'espasa Notung. Recordem-lo així i que ens ajudi a arrencar les espases que tots trobem clavades a les nostres vides. Heil heroi! Descansa en pau, Peter.

Per al meu germà Albert; una abraçada