Alexander Kevitz (1902 - 1981)

Inicio amb aquest missatge un dels apartats que em van moure a obrir aquest blog: la memòria d'aquells que van tenir un cert reconeixement en el nostre petit món però que han acabat perdent-se en el passat. No es tracta de grans campions, ni necessàriament de gent que tingués un trist final (un tòpic més dels escaquistes); senzillament són jugadors que formen part de la història dels escacs i que em sembla injust oblidar. Si tinguéssim un Hall of Fame per a les grans figures, seria com obrir-hi una porta que ens portés a un salonet perdut, un Saló de la Petita Fama, un refugi a l'estil de l'Hotel Existència que dibuixa Paul Auster (un escriptor que us recomano) a la seva darrera novel.la, Bogeries de Brooklyn.

D'aquest mateix barri és originari el primer dels membres de l'HE, mort ara fa 25 anys. Kevitz (NM) va néixer l'any 1902 i fou considerat en la seva adolescència ja una forta promesa dels escacs USA. Es va graduar a la Universitat de Cornell i posteriorment va cursar estudis de tercer grau al Brooklyn College en lleis i farmàcia, professió que va desenvolupar des d'aleshores fins a retirar-se. Kevitz fou sempre un home del Manhattan Chess Club, proclamant-se'n campió en diverses ocasions. L'any 1924 va batre en 14 jugades l'invencible Capablanca, en una sessió de simultànies del'astre cubà; amb tot, els anys 30 amb el rerefons de la Gran Depressió van donar una excel.lent collita de nous valors i Kevitz es va veure desplaçat per figures com els Kashdan, Horowitz, Dake, Denker, etc. Tanmateix, el 1931 va quedar tercer en un tancat de prestigi a Nova York, sent solament superat per Capablanca i Kashdan.


Alexander Kevitz

La gran oportunitat,però, li va arribar el 1936, quan va ser convidat al primer campionat absolut USA després que l'etern patriarca Marshall es retirés. Kevitz va posar tota la seva determinació en el torneig però no va poder passar del vuitè lloc en una classificació que va liderar el futur referent dels escacs nord-americans: Sammy Reshevsky. Per a Kevitz la decepció va ser tan gran que pràcticament va abandonar l'alta competició. Posteriorment va participar en els matxos USA-URSS dels anys 1946, 1954 i 1955, enfrontant-se a Bondarevsky, Keres i Kotov, obtenent els següents scores: 1,5-0,5 (Bondarevsky), 0-1 (Keres) i 0-2 (Kotov) i encara, l'any 1950 va aparèixer en la primera llista publicada de ràting USA en tercer lloc, solament per darrere de Fine i Reshevsky.

Fort jugador de blitz (es conserva una partida seva amb Fischer l'any 1971), durant el seu retir dels tornejos presencials es va passar a la competició per correspondència, si bé no va abandonar mai del tot l'ambient del club de la seva vida. El seu estil de joc va estar marcat per l'originalitat, com també la seva tria d'apertures: amb blanques, sempre l'anglesa; amb negres optava per defenses poc ortodoxes i amb el seu 1...Cc6 va ser el precursor del que avui es coneix com Black's Knight Tango.

Us deixo, com no podia ser d'altra manera, amb la miniatura que Kevitz va infringir al gran Capa.

Brooklyn, 7-3-1924, Simultànies
Blanques: J.R. Capablanca
Negres: A. Kevitz
Apertura Orangutà (A00)

1.b4 d5 2.Ab2 Af5 3.e3 e6 4.f4 Cf6 5.Cf3 Ab4 6.Cc3 Cbd7 7.Ce2 Cg4 8.c3 Ae7 9.h3 Cc5 (amenaçant mat) 10.Cg3 Ah4 11.Ch4 Dh4 12.Df3 Ce3 13.Df2 Cf1 0-1