dimarts, d’octubre 17, 2006

Celebrant els 50 anys de la partida del segle (Donald Byrne - Bobby Fischer)


(D.Byrne - R.Fischer) Posted by Picasa

L'any 1956 va portar esdeveniments difícils d'oblidar: l'URSS de Krushev esclafa la revolta popular a Hongria i manté un pols amb França i el Regne Unit pel control del Canal de Suez que porta el món aprop d'una nova guerra. Els EUA d'Eisenhower llencen a l'atoló de Namu la seva primera bomba d'hidrògen transportable, Golda Meir és nomenada ministra d'exteriors israeliana i la república Federal Alemanya prohibeix el partit comunista (KPD); és la guerra freda. A Espanya, en l'ostracisme i penúria del règim de Franco, el gegant americà posa en servei la base de Rota i RTVE comença les seves emissions, de dues hores diàries. IBM construeix el primer ordinador amb memòria de disc magnètic, Elvis triomfa amb el seu rock and roll, contrauen matrimoni l'escriptor Arthur Miller amb Marilyn Monroe i el Príncep Rainier III de Monaco amb Grace Kelly, Juan Ramón Jiménez guanya el Nobel de Literatura i moren Bertolt Brecht, Jackson Pollock, Pío Baroja i l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Pel que fa als escacs, vivim una era de plena dominació soviètica, de la mà del seu patriarca Mikhail Moiseievitx Botvinnik (1911-1995); Smyslov guanya per un mínim marge davant Keres en el tercer torneig de Candidats celebrat a Amsterdam i amb aquesta victòria obté el dret a reptar el campió del món l'any 1957. Als EUA Arthur Bisguier obté la primera posició tant en el campionat absolut com en el Open, i els americans boicotegen l'Olimpíada que aquell any es va disputar a Moscou i en què l'equip soviètic va guanyar la medalla d'or.


Tanmateix, per a molts de nosaltres 1956 té un ressó escaquístic singular: l'any del Game of the Century, com va batejar la partida l'escaquista i redactor Hans Kmoch. Sense cap mena de dubte ni una raó que ho expliqui, hi ha expressions que fan fortuna i aconsegueixen transportar al nostre imaginari fites, personatges i fets per a no oblidar-los ja més. Seria el cas del dream team americà de bàsket a les Olimpíades de Barcelona'92 o del Barça de les 5 copes també dels anys 50, només per posar alguns exemples. De la mateixa manera va fer forat aquella expressió, els teletips van donar la volta al món i la partida va anunciar l'arribada d'un nou estel en el firmament escaquístic: un noi de 13 anys de Brooklyn, un tal Robert James Fischer, Bobby Fischer (1943).

La partida del segle va ser disputada entre els aleshores mestres nacionals Donald Byrne (1930-1976) i Bobby Fischer, en el marc del tercer torneig Memorial Rosenwald, a Nova York. Fischer va ser convidat al torneig després de conquerir el títol de campió junior USA (Philadelphia) i d'obtenir una meritòria quarta posició a l'US Open (Oklahoma). La nòmina de participants del III Rosenwald, celebrat del 7 al 24 d'octubre, la completaven Samuel Reshevsky (guanyador destacat del torneig), Arthur Bisguier, Arthur Feuerstein, Edmar Mednis, Sidney Bernstein, Abe Turner, Herbert Seidman, Eliot Hearst, Max Pavey i George Shainswit.

La partida es va disputar el 17 d'octubre. Fischer portava 2,5 punts de 7 partides, després de perdre amb Reshevsky, Bisguier i el seu amic Turner, empatar amb Bernstein, Mednis i Feuerstein i guanyar únicament Seidman. Temps hi haurà per parlar de la figura de Donald Byrne, un fort jugador que l'any 1953 havia guanyat l'US Open i que havia format part de l'equip americà que els anys 1954 i 1955 es va enfrontar al soviètic, obtenint un exitós score amb Averbakh en el primer matx (+3 -1) i una gran victòria (premi de bellesa) amb negres contra Geller en el segon.

L'escenari està preparat pel gran moment. Byrne va sortir de cavall de rei i la partida va transcórrer pels senders de la defensa Grünfeld (D97). En el seu onzè moviment, les blanques van cometre una imprecisió (amb 11. Ag5?) que va donar lloc a un sacrifici de dama pel noi de pantalons de pana a la jugada 17. Byrne no va poder més que entrar en el pla ordit pel seu contrincant, caient progressivament lligat de peus i mans. Per obtenir una partida memorable, cal que col.laborin els dos contrincants, i en un moment donat Byrne podia haver evitat el camí final que conduia al mat, triant en el seu lloc una altra resposta més prosaica i igualment perdedora, però sembla que va comentar amb algun dels altres participants el rumb del joc i va entendre que l'esforç de Bobby mereixia la coronació final del mat.


Al final del torneig Byrne va quedar classificat en sisena posició amb 5,5 punts sobre 11, i Fischer vuité amb un punt menys. Però això ja és circumstancial. Penso que, cinquanta anys després, paga la pena reproduir un cop més aquella partida i imaginar el moment, a Nova York i... a Moscou. Aquí la teniu. Per molts anys.

III Rosenwald Memorial, Nova York
Donald Byrne - Robert Fischer
Defensa Grünfeld (D97)

1. Cf3 Cf6 2. c4 g6 3. Cc3 Ag7 4. d4 O-O 5. Af4 d5 6. Db3 dc4 7. Dc4 c6 8. e4 Cbd7 9. Td1 Cb6 10. Dc5 Ag4 11. Ag5 Ca4 12. Da3 Cc3 13. bc3 Ce4 14. Ae7 Db6 15. Ac4 Cc3 16. Ac5 Tfe8+ 17. Rf1 Ae6 (dintre dela partida del segle, la jugada del segle; Fischer lliura la dama) 18. Ab6 Ac4+ 19. Rg1 Ce2+ 20. Rf1 Cd4+ 21. Rg1 Ce2+ 22. Rf1 Cc3+ 23. Rg1 ab6 24. Db4 Ta4 25. Db6 Cd1 26. h3 Ta2 27. Rh2 Cf2 28. Te1 Te1 29. Td8+ Af8 30. Ce1 Ad5 31. Cf3 Ce4 32. Db8 b5 33. h4 h5 34. Ce5 Rg7 35. Rg1 Ac5+ 36. Rf1 Cg3+ 37. Re1 Ab4+ 38. Rd1 Ab3+ 39. Rc1 Ce2+ 40. Rb1 Cc3+ 41. Rc1 Tc2#. Mat! (0-1)


Posted by Picasa

2 comentaris:

Anonymous Manel (The Club) ha dit...

Bon article nanu.

Noto certa passió pel Bobby, jo també és clar, a principis dels 70 va ser quan es va ficar el veri dels escacs dintre de mi i encara ho tinc ficat, es molt difícil de treure’l.

Des de llavors els escacs han canviat moltisim, sens dubte per a mi va ser la millor època, sento certa nostalgia per aquells mítics jugadors que encara que avui en dia n’hi hagin de millors pel ranking d’elo, crec que no els hi arriben a la sola de les sabates.

Salutacions.

Manel

9:03 p. m.  
Blogger Carles ha dit...

Gràcies Manel,

Has donat en el clau. Em va costar una mica, però penso que era una efemèride que ben bé ho valia. Encara me'n recordo de com reproduia, tombat sobre el llit, les partides del llibre de Pablo Morán de Fischer, una i una altra vegada...tempus fugit.

Ara el nivell dels superGM és tan elevat com difícil d'entendre i a més són bastant ensopits... tot és una qüestió de caixa, pel que sembla.

He vist al teu web l'anunci del campionat d'Espanya absolut. Pinta bé, no? El sistema de classificació dels tancats previs és una mica discutible, si més no el d'altres anys. Veure'm que passa aquest.

Records!

4:07 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici