dissabte, d’octubre 14, 2006

Vladimir Kramnik, Campió del Món!

S'ha acabat. Per fi. En el desempat de les semi-ràpides s'ha imposat Kramnik (+3 -3 = 6 en ritme lent i +2 -1 = 1 en ritme 25' + 10"). I com no es pot discutir la igualtat entre els jugadors, també penso que no es pot objectar res al triomf del rus, com no es fa quan una final futbolística es resol per penals, per posar un exemple. Volodia ha hagut de sobreposar-se a les acusacions de Danailov, a perdre una partida sense jugar-la i a remuntar un marcador advers que al principi del curt matx dominava per 2 a 0. Tot això té molt de mèrit. Pel que fa a Topalov crec que la via seguida pel seu representant li ha produit un desgast d'imatge notable, si bé ha estat molt proper a reportar-li la victòria; en això el duel m'ha recordat més les guerres del Karpov-Korchnoi del 78 que no pas el Fischer-Spassky, on per cert el campió de Brooklyn mai va atacar el seu contricant (per qui sentia un fort respecte) i fins i tot va signar una carta de disculpa dirigida a la delegació soviètica quan es va resoldre tot l'embolic de condicions.

Escaquísticament parlant (danke, ChessBase) el matx ha estat bastant avorrit; ambdòs jugadors ancorats a l'eslava (per cert, per què "El búlgaro de Salamanca", com l'anomena Leontxo García, no ha posat a prova la Berlinesa o la Pelikan de Kramnik sortint de rei? Crec que hauria tingut més opcions i ens hauríem divertit més, tot plegat). No estic capacitat per parlar de la qualitat de les partides però els experts parlen de sec joc tècnic i poca cosa més, segona partida al marge. Què hi farem.

En el duel d'equips no hi ha un clar guanyador. Topalov ha reconegut que una de les seves victòries prové d'una idea de Vallejo i Illescas ha incrementat una mica més el seu perfil d'home d'alta confiança i solvència tècnica per a Kramnik (per cert, podrem aprofitar-nos d'aquesta confiança per tornar a veure el rus a BCN aviat?). Com ho veuran Jaque i Peón de Rey? Per què no continuen els dos GM el seu face to face al proper campionat d'Espanya Absolut?

Acabo ja. Enhorabona a Vladimir Kramnik, just campió del món, i al seu equip de col.laboradors. I alerta: la FIDE ja prepara el torneig de Mèxic 2007, com a substitució dels avortats matxos de candidats previstos per al present octubre. Que la sort ens acompanyi.





2 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Hola Carles:

Els teus comentaris molt encertats, sembla que Kramnik a netejat una mica el borrón de Cazorla, però apart de les partides que com tothom sap han sigut molt soses, hagués pogut guanyar qualsevol dels dos, ja sabem que desprès de tota la força realitzada per ambdós durant el match, no es just que una final d’aquestes característiques se la juguin a cara i creu amb unes rapidetes, però que hi farem, la FIDE marca aquest absurd sistema, deurien de trobar quelcom millor per resoldre els desempats, però això ho deixem per las ments pensants d’aquesta organització.

Doncs res mes, a veure si escrius mes sovint, això engrandeix els escacs.

Una abraçada.

Manel.

1:05 a. m.  
Blogger Carles ha dit...

Gràcies Manel per llegir el blog i per la teva col.laboració.

Estic molt d'acord amb tu. De fet penso que Kramnik té un deute pendent pel tema de Cazorla, com el va tenir abans Karpov per guanyar el títol sense jugar amb Fischer. Esperem que el nou campió faci mèrits (guanyant tornejos) per resoldre aquesta qüestió. Per començar podria tenir un detall amb Shirov, intercedint per a que sigui a Mèxic 2007, en el proper torneig de candidats.

Per cert, estic veient que en aquest torneig tampoc hi ha plaça per Topalov, i que el seu representant ja demana un matx revantxa. Ja comencem amb els mals de caps.

També penso que el sistema de desempat a semi-ràpides i ràpides és injust. I que ja s'arriba a l'absurd amb la darrera opció, el 6´contra 5´i obligació de guanyar per a les blanques. Qui ha decidit que és justa aquesta diferència de temps per obligar a guanyar les blanques? Segur que algun directiu i no els professionals. Igualment crec que el títol de campió no es pot disputar cada any, per què això li treu solera, prestigi. Els cicles de 3 anys eren millors, sincerament. Sembla ser que, per buscar comercialitat, anem cap al fast chess, tant en temps de joc com en cicles de la corona. Signes dels temps.

Reb una forta abraçada.

2:05 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici