Etern Viktor Korchnoi

Trencant tots els rècords de longevitat esportiva, Viktor Korchnoi (1931) ha resultat merescut vencedor en la 9ena edició de l'Obert Internacional de Banyoles. A Korchnoi li deu agradar jugar a Catalunya; en els darrers anys l'hem pogut veure a Barcelona (Torneig 75 anys Apertura Catalana), al Magistral d'Igualada i ara a Banyoles. I a nosaltres ens agrada molt veure'l aquí perquè és història viva, però sobretot perquè és un gran jugador, un autèntic competidor.

Diu Kasparov en Els meus genials predecessors, que cada gran jugador té una era de domini i que després s'esclerotitza, es rovella, fins a ser superat pel següent campió. Em sembla un raonament molt correcte: així entenc que Petrossian superés a Botvinnik, que Spassky ho fés amb l'armeni i que Fischer ho fés amb aquest. Però Korchnoi trenca aquesta lògica, o bé és l'excepció que la confirma. Des de la seva primera participació a l'elit escaquística, el campionat soviètic de 1952, ja han passat 54 anys i Viktor el terrible segueix a dalt de tot, competint, aprenent, evolucionant.

La vida de Korchnoi no ha estat gens fàcil i n'ha marcat el caràcter; el setge de Leningrad, la fugida a l'Oest, els enfrontaments amb Petrosian, Spassky i Karpov, el boicot del bloc de l'Est a la seva participació en tornejos, la dificultat per trobar acollida (recordeu el temps aquell en que se'l coneixia com l'apàtrida?)...totes aquestes circumstàncies i el seu esperit de lluita van forjar un temperament difícil que sovint l'enfrontava als seus col.legues. El temps però, ha tingut un efecte atemperador, i avui resulta entranyable veure'l comentant amistosament amb Karpov les seves partides semi-ràpides, quan anys enrere hauria estat simplement impossible.

Honor a Korchnoi. Tan de bo poguem seguir veient-lo participar en els nostres tornejos. Adjunto dues partides disputades en un intèrval de 54 anys (!). Una correspon a la seva primera participació en el campionar soviètic, el 1952, en què va assolir el 6è lloc. La segona es va disputar el passat 23 d'agost a Banyoles, ni més ni menys que contra Tiviakov, el favorit de l'obert, i suposava un cop definitiu per assolir la victòria en el torneig gironí.

No voldria acabar aquest article sense recomanar la participació en l'Obert de Banyoles. La meva experiència al 2003 (onada de calor al marge) va ser molt positiva; per tracte de l'organització, entorn natural i serveis de la població, aquest és un torneig idoni per combinar-lo amb vacances familiars.

Viktor Korchnoi - Isaac Lipnitsky
Campionat de la URSS, Moscou, 1952
Apertura anglesa (A13)

1. c4 Cf6 2. Cf3 e6 3. g3 d5 4. Ag2 c5 5. cd5 Cd5 6. 0-0 Ae7 7. Cc3 Cc3 8. bc3 0-0 9. d4 Cc6 10. Tb1 Da5 11. Dc2 cd4 12.Cd4 Cd4 13. cd4 Af6 14. Td1 Td8 15. Ae3 Da6 16. Tb4 Ae7 17. Ta4 Dd6 18. Af4 Dd7 19. d5 Ac5 20. Td2 Dc5 21. Ac7 Td7 22. Ta5 (1-0).

Viktor Korchnoi - Sergei Tiviakov
IX Obert Internacional de Banyoles, Banyoles, 2006
Defensa India de dama (E17)

1. Cf3 Cf6 2.c4 b6 3.g3 Ab7 4.Ag2 e6 5.0-0 Ae7 6. d4 c6 7. Cc3 d5 8. cd5 cd5 9. Da4+ Cfd7 10. Af4 a6 11. Tfc1 0-0 12. Dd1 b5 13. a4 b4 14. Cb1 Cc6 15. Cbd2 Db6 16. a5 Da7 17. Cb3 Tac8 18. Tc2 Tcb8 19. Tac1 Tc2 20. Tc2 Ac6 21. Ab8 Cb8 22. Dc1 Ab7 23. Ce5 Ad6 24. Ah3 Aa8 25. e3 De7 26. Cd3 De8 27. Cdc5 Ac5 28. Cc5 e5 29. de5 De5 30. Ag2 Df5 31. Cb3 Dd7 32. Cd4 Dd6 33. Ah3 Cd7 34. Tc8 Ab7 35. Tc7 (1-0).

(Foto Viktor Korchnoi: Dafne Muratet. Cortesia del Club d'Escacs Banyoles).

El bon moment de Josep Oms

Les olimpíades de Torí van suposar un gran èxit per al lleidatà Josep Oms (1973) ; no solament va aconseguir la definitiva norma i amb ella el títol de Gran Mestre, sinó que va conquerir la medalla d'or en el segon escaquer, representant la selecció d'Andorra. Penso que aquesta bona actuació no ha estat prou reconeguda per la comunitat escaquística (Butlletí a part), segurament pel fet de no formar part del combinat espanyol. Això em sembla comprensible en la forma però injust en el fons, atès que ni els vincles amb el principat són els mateixos que amb la resta d'estats, ni la condició de competir per Andorra allunya els jugadors (Oms i De la Riva) de la seva condició de jugadors de casa.

Si els nostres tornejos s'ha vist enriquits per la presència i competitivitat de jugadors vinguts de l'estranger, els èxits dels jugadors locals han de reivindicar-se encara amb més fermesa. Aquest és el cas d'Oms, un treballador dels escacs i una excel.lent persona, sense el mal d'alçada que malauradament afecta altres col.legues seus, i a qui vaig tenir oportunitat de conèixer en un curs en què va impartir lectures sobre partides seves, a l'escola d'escacs d'en Miquel Illescas (EDAMI).

Federació i organitzadors han d'estimular la millora continuada de les nostres competicions, i en ella incloc el suport als nostres campions, per tal d'evitar que s'hagin de buscar les garrofes en altres terres o, en el pitjor dels casos, abandonar la pràctica professional del joc. En aquest sentit, és d'agrair la invitació formulada per la FCdE a Oms per participar en el proper Magistral Casino de Barcelona. Continuin per aquest camí, senyors.

La competició en els notres dies és tan aferrissada que val la pena celebrar els èxits, abans que l'oblit, una de les pitjos febleses de la condició humana, faci la seva inexorable feina. Adjunto, per al record, la Immortal d'Oms (segons opinió del mateix jugador), que li va permetre adjudicar-se el torneig del Foment Martinenc, l'any 1993.

Josep Oms - Vladimir Dimitrov (Bul).
Foment Martinenc (Barcelona, 1993).
Defensa India de Rei (E97)

1. Cf3 d6 2. c4 g6 3. Cc3 Ag7 4. d4 Cf6 5. e4 0-0 6. Ae2 e5 7. 0-0 Cc6 8. d5 Ce7 9. Cd2 a5 10. Tb1 Ad7 11. a3 a4 12. b4 ab3 13. Tb3 Ac8 14. a4 Cd7 15. Ta3 Rh8 16. Cb3 f5 17. f3 f4 18. Cb5 Cg8 19. Dc2 Tf7 20. c5 dc5 21. Cc5 Cc5 22. Dc5 Af8 23. Dc3 Ad6 24. a5 g5 25. Cd6 cd6 26. Db4 Cf6 27. Db6 Df8 28. Ad2 g4 29. Ab4 g3 30. hg3 fg3 31. f4 Ce4 32. fe5 Tf1 33. Af1 Ag4 34. ed6 Df6 35. d7 Dh4 36.Tg3 Cg3 37. Dd4+ Rg8 38. Ac4 b5 39. ab6 Rf7 40. d6 Rg6 41. Ad3+ Rh5 42. De5+ Af5 43. Af5 Dg5 44. Ag4+ Rg4 45. Dg5+ Rg5 46. b7 Tb8 47. d8=D Td8 48. d7 Rg4 49. Ad6 (1-0).

Vila del Poblenou i Epishin

Som-hi. Tant debò les obligacions familiars i laborals em permetin dedicar-me a aquest blog com m'agradaria. Voldria encetar-lo parlant del V Obert actiu Vila del Poblenou, que es va celebrar els passats 12 i 13 d'agost. En primer lloc penso que el torneig va estar ben organitzat i que els jugadors vam agrair especialment el tenir un servei de bar en les mateixes instal.lacions (molt bon cafè, per cert!). Evidentment estic content amb el meu resultat, 6 de 10, atès que normalment no passo dels 4,5 - 5 punts. Una altra cosa és el tema dels trams, que se'm va escapar en aquesta ocasió per ben poc, però és que això ja hauria estat massa...

Les meves derrotes van ser totes contra titulats: Granados (MI), Buchenau (MF), Perpinyà (MF) i Ruiz (MC). Res a objectar. Vaig tenir ocasió de batre per primer cop un MI, a la darrera ronda, si bé he de reconèixer que penso que el colombià Ríos va jugar la partida sense tensió, atesa la seva classificació en el torneig.

La nota extraesportiva del torneig la va donar Epishin, amb les seves protestes per l'emparellament amb Narciso a la darrera ronda. A l'apartat d'escrits d'Ajedreznd es comenta aquest episodi, del qual jo no vaig veure més que la recollida dels premis. He de dir que no em va semblar correcte el gest del gran mestre rus, al rebutjar la copa i (sobretot) l'encaixada de mà amb el president de la FCd'E. En el debat que d'alguna manera s'ha generat sobre l'exclusió del jugador dels nostres tornejos, penso que si bé és molt respectable que qualsevol organitzador pugui prendre aquesta decisió en el seu torneig, seria erroni una exclusió general. Crec que és important tenir a Epishin entre els nostres jugadors i que privar-nos de les seves partides nomès serviria per empobrir el nivell de les competicions catalanes. Tot i que cal marcar una ratlla en matèria de comportaments acceptables, no vull oblidar la migradesa dels recursos de molts (grans i no tan grans) jugadors que no tenen altres fonts d'ingressos que els aconseguits disputant tornejos contínuament. Per tot això, sóc més partidari de mostrar una actitud de generositat, això sí, exigint una clara reconducció d'aquestes conductes.

A un altre nivell, no cal oblidar que una actitud intransigent (però aval.lada pels reglaments) podria haver privat la comunitat escaquística de la major part de partides i la trajectòria del jugador, al meu entendre, més genial de tota la història: Bobby Fischer.