Les Illes Medes al firmament escaquístic
El site Chessbase, ni més ni menys, ha publicat en les seves edicions en alemany, anglès i castellà un article relatiu al recentment finalitzat II Obert Internacional de les Illes Medes. Veure la silueta dels coneguts illots m'ha recordat els estius d'infantesa i adolescència, de càmping a l'Empordanet i platja a Sa Riera, des d'on la panoràmica de les Medes és singularment bonica.
La notícia en qüestió m'ha portat un altre record. Entre les imatges que la documenten apareix una fotografia de tamany més que respectable d'en Lluís Febrero, jugador del Comtal a qui vaig guanyar la meva primera partida com a federat, a l'Obert de Barcelona, allí per l'any 1984. Va ser una Caro-Kan, jo jugant amb negres, en què vaig quedar en posició molt pasiva i encara no sé com me'n vaig sortir. La fotografia fa just homenatge a un competidor sempre esportiu i correcte (dintre i fora de la partida) i a la seva dil.latada trajectòria com escaquista.
La notícia en qüestió m'ha portat un altre record. Entre les imatges que la documenten apareix una fotografia de tamany més que respectable d'en Lluís Febrero, jugador del Comtal a qui vaig guanyar la meva primera partida com a federat, a l'Obert de Barcelona, allí per l'any 1984. Va ser una Caro-Kan, jo jugant amb negres, en què vaig quedar en posició molt pasiva i encara no sé com me'n vaig sortir. La fotografia fa just homenatge a un competidor sempre esportiu i correcte (dintre i fora de la partida) i a la seva dil.latada trajectòria com escaquista.
Etiquetes de comentaris: Personal
enviat per Carles a la/es
18:38
3 comentaris:
En mi decálogo de deseos personales ajedrecísticos para 2007 se me pasó poner: Ganarle una partida con negras a Lluís Febrero. Tengo un gafe con este caballero del ajedrez: nos hemos enfrentado en tres ocasiones y me ha ganado en dos con blancas él, y he vencido en una con blancas yo.
Curiosamente el primer trofeo que pude haber ganado en mi historia corta ajedrecística hasta ahora me lo jugué en una de esas partidas con negras con Lluís. Nos lo jugábamos los dos en la última ronda de un cerrado del Torneo de Verano de La Lira. Perdí la partida y el trofeo, pero conocí a una persona que ama el ajedrez como ningún aficionado. Algún día haré un post dedicado a él.
Un cordial saludo.
Hola beatlespock.
Verdaderamente las pequeñas historias como la que cuentas de la gente que nos rodea resultan muchas veces más interesantes que la rutina de las grandes figuras. Y están ahí, en la esquina, esperándonos.
Que tengas un buen día.
Viendo páginas como esta me alegro en participar en la elaboración de dicho torneo.
Ahora vamos a por la segunda edición..
un saludo
Joan Albert
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici