Llibres recomanables (4): The Bobby Fischer I knew and other stories (Denker & Parr, Hypermodern Press, 1995)

Canvi d'escenari, però no de gènere. Abandonem l'extinta Unió Soviètica per visitar els Estats Units i essencialment Nova York, la seva meca escaquística. Els autors d'aquest recull d'assajos sobre jugadors són el GM Arnold Denker (1914 - 2005) i Larry Parr, antic editor de Chess Life. Denker fou un dels personatges més emblemàtics del panorama escaquístic nord-americà entre els anys 30 i 60 del passat segle. Fou campió absolut USA del 1944 al 1946 (abans que l'era Reshevsky es consolidés) i es va convertir amb els anys en un tipus molt respectat per la comunitat, gràcies al seu caràcter extrovertit i bonhomia: The Grand Old Man of American Chess era el seu sobrenom. Temps hi haurà per parlar-ne amb més detall.

TBF és un llibre desigual; probablement per la necessitat de vendre conté alguns capítols prescindibles. El mateix títol pot portar a engany. Com tot el que toca Fischer es converteix en or, la seva referència pot fer pensar que tenim un llibre més sobre el noi de Brooklyn. I per contra, el capítol sobre Fischer (com el de Kasparov) no és especialment interessant, pel fet que Denker escriu sobre les seves memòries amb els personatges i en el cas de les dues megaestrelles els vincles van ser breus. Per contra, quan Denker recorda els homes del Manhattan, el llibre esdevé una joia: se'ns dibuixen amb precisió i força desconeguts i professionals, vividors de cafè a l'espera de butxaques d'incauts per buidar, clubs de primera i de tercera, les arrels jiddisch i immigrants d'un temps ja perdut, les cues del racionament durant la gran depressió i en definitiva, un munt de caràcters i moments irrecuperables.

El llibre té una extensió considerable. Són molts els personatges tractats: Albert Pinkus, Donald MacMurray, Oscar Tenner, Albert Simonson, Abraham Kupchik, Herman Steiner, Bobby Fischer, Garry Kasparov, Reuben Fine, Samuel Reshevsky, Alexander Alekhine, Max Euwe, Salo Flohr, Ossip Bernstein, Isaac Kashdan, Al Horowitz, Miguel Najdorf, Arthur Dake, George Treysman, Norman Whitaker, Tony Santasiere, Fred Reinfeld, Irving Chernev, Edward Lasker i Hermann Helms, per esmentar-ne els principals. De tots ells recomano les agredolces històries de Pinkus, Simonson, Treysman (el GM de cafè, com l'anomena Denker) i Santasiere, però el llibre sencer val molt la pena, com a retrat del panorama d'aquell país en les dècades dels 30 i 40. En resum, un must com una casa de pagès (o millor encara, com un gratacels de NYC) per a tot aquell que disfruti més amb les històries personals que amb les partides.