24 de setembre

El dia d'avui no deu portar-li gaires bon records a Bobby Fischer i com ell a mig districte de Brooklyn. Fa cinquanta anys, el 24 de setembre de 1957, els Brooklyn Dodgers jugaven el darrer partit a l'estadi de sempre, Ebbets Field, de la secció de Flatbush. El partit va acabar amb victòria 2 a 0 dels locals contra els Pittsburgh Pirates. Després, els Dodgers se n'anirien a Los Angeles, víctimes de la lluita entre el seu propietari i l'ajuntament novaiorquès per buscar un nou emplaçament al vell estadi dels Dodgers. Els cinquanta van ser un temps de crisi per a Brooklyn i l'adéu de l'equip va ser-ne el símbol més sagnant, una ferida en l'orgull del barri que per a molts encara resta oberta. De res van servir les manifestacions populars i les multitudinàries protestes per mantenir els Bums a la ciutat. Ebbets Field es va enderrocar el 1960 i al seu lloc, signes dels temps, es van aixecar blocs d'apartaments. Els Dodgers es van convertir en Los Angeles Dodgers (encara ara) i els aficionats al beisbol del districte més enllà del Pont van haver de triar entre els seus rivals eterns, els Yankees, o els Mets de Queens, equip que recentment va tornar a portar l'esport d'elit al "barri dels reis" mitjançant un filial, els Cyclones de Coney Island, un equip de lliga menor.


En aquell setembre el "rei" Fischer estava disputant un matx a vuit partides amb el filipí Rodolfo Cardoso (el segon del qual era Florencio Campomanes, per cert), que va ser guanyat per l'americà per un rotund 6 a 2. Després vindrien el sisè lloc al North Central Open (Milwaukee) i, al desembre, la primera participació (i victòria final) al campionat absolut USA, celebrat a Nova York. Del nen Fischer sabem poques coses més enllà del seu gust pel rock and roll, els còmics i els malaguanyats Dodgers de Brooklyn, dels quals era un gran aficionat. Curiosament (o no) la història del campió té un cert paral.lelisme amb la del seu equip perquè a la segona meitat els 50 va començar a allunyar-se progressivament de la seva família per instal.lar-se, l'any 1962, al mateix Los Angeles californià.


L'alegria (o tristor) va per barris. Definitivament aquell 24 de setembre de 1957 va tenir una especial ascendència en matèria... d'estadis. El mateix dia els barcelonistes vam inaugurar el Camp Nou, l'estadi que es va aixecar per veure Kubala en el seu esplendor, en un partit en què el Barça es va imposar a una selecció de Polònia per 4 a 2. Cinquanta anys després es presenta el projecte de remodelació, amb l'esperança de seguir creixent. Una data en el passat; un punt en comú en les dues institucions. Dos partits, de signe diferent, a milers de kilòmetres de distància. Qui sap, Dodgers. Com feia el vostre crit de guerra, curiosament molt semblant al aquest any tampoc culer: "Wait'til next year!". Ah, i és clar, per molts anys, Barcelona.

Fotografia superior: Inauguració d'Ebbets Field, 1913.

Fotografia inferior: Entrada de la inauguració del Camp Nou, 1957.