Mundial embolicat

Ha arrencat el campionat mundial de Mèxic i l'enèsim intent de la FIDE de reconduir el malmès títol de campió del món. Tot plegat, el futur cicle sembla un problema d'aquells indesxifrables: Matxos revantxa, la copa del món, etc. Ja veurem com ens en sortim i el cas que en fan els patrocinadors, cada cop més ancorats a la Rússia asiàtica (si Bessel Kok no ho canvia, és clar).

Enyoro el cristal.lí sistema de zonals, interzonals, candidats i matx final de 24 partides que va coronar Spassky i Fischer. Avui resulta aintieconòmica (i més avorrida per als aficionats) una final sense límit de partides. Recordeu el final trist del Karpov-Kasparov del 1984. En el present cicle s'ha subvertit i accelerat el sistema, fent primer uns curts candidats (on una partida perduda pràcticament sentenciava el matx si no ho feien els sistemes ràpids de desempat) i després el torneig final, que no està tenint un especial ressó, fora d'internet i premsa especialitzada.

Del torneig en disputa vé una certa sensació de dejà vu (podríem estar parlant d'un Dortmund o Linares més) i resulta difícilment comprensible l'absència de Topalov. Sembla que el bife se'l disputaran Anand i Kràmnik, però a un li agradaria una sorpresa, pràcticament impossible, com podria ser Morozevitx.

Tant se val. Que guanyi el millor però si us plau, que ens diverteixin.