diumenge, d’agost 26, 2007

I els amateurs?

Com cada any per aquestes dates, s’ha obert un debat sobre l'organització de tornejos i, de fons, l'estat dels escacs a Catalunya. Les condicions per als titulats internacionals i en general, la qualitat de les sales de joc són els temes més tractats; podeu veure al respecte els articles d'opinió d'AND i els blocs de Michael Rahal i el meu amic Manel García.

Personalment estic a favor de protegir els professionals, perquè penso que en darrer terme significa protegir la salut del propi joc. Però també defenso la competència: si abans van venir uns cal acceptar que ara arribin uns altres i lluitin pels premis. Una altra cosa és que l'augment de l'oferta s'aprofiti per rebaixar condicions. No hauria de ser, tot i que tampoc descobrirem ara les dificultats dels organitzadors per muntar any rere any els seus oberts.

Resulta interessant també parlar dels altres, els convidats de pedra en tants tornejos, els amateurs. Els aficionats federats són els qui paguen (paguem) les inscripcions, el cos quantitatiu que dóna massa a un torneig (recordeu els publicitats records de participació de Benasc o Sants, com exemple) i el principal mercat econòmic del joc (llibres, revistes, software, classes, internet, etc.,) encara que només sigui per una qüestió purament numèrica. I tanmateix semblem invisibles alhora d'analitzar com van les coses.

Crec que hi ha un evident desgast d'aquesta classe obrera. M'explicaré. La inflació de GMs i MIs en els nostres oberts no solament ha comportat en determinats casos una subhasta trista a la baixa de les seves condicions; la seva comprensible necessitat d'obtenir ingressos fa que se’ls pugui trobar en tot tipus de proves en què hi hagi premis en metàl.lic (per petits que aquests siguin) i, evidentment, s'ho enduen pràcticament tot. En proves a ritme lent, per exemple, en què s'ha consolidat la divisió entre tornejos de categoria A, B i fins i tot C (probablement herència dels tornejos per a categories de temps pretèrits -tercera, segona i primera-), el fet és que, paradoxalment, és més rendible i competitiu per a un aficionat la classe B o la C, que no pas la A! O (figures en progressió al marge), quines possibilitats té un 2000 de sucar premi de la classificació general en un obert? Cap. I un 2100? Cap. I un 2.200? Em puc equivocar, però em penso que ben poques, per no dir poquíssimes. I els trams per aquestes franges sovint es fonen en un de sol i ben pobret. Passa el mateix també en els tornejos de blitz i semi-ràpides. Segur que tots podem recordar-ne exemples. Sense voler convertir en categoria l’anècdota, per a mi va ser sorprenent veure participant en un torneig de festa major d'un poblet de l'Anoia, fa un parell d'anys, un MI envoltat per 1900 i 2000, o la mateixa concentració de titulats del passat torneig de festa major de Cubelles, que esmentava a la meva anterior entrada. I comprenc que els organitzadors mesurin l'èxit dels seus tornejos per la presència de GMs i MIs però..., i la tropa? Tancats a part, funcionarien els oberts sense aficionats?

Parlava recentment amb un amic sobre el tema, un 2175 FCE que fa més de 20 anys que roda pels taulers, i em deia que alguna cosa s'estava movent al respecte, quelcom de l'estil d'un circuit amateur. I ben pensat no estaria malament. De tornejos de flaire 100% amateur encara ens queden l’Obert del Barcelonès i els Territorials provincials (em refereixo als pretèrits Obert de Barcelona i l'Individual de Catalunya dels diumenges al matí). Una possibilitat per promoure proves amateurs en el circuit privat seria inserir-les en el marc de festivals, tal com ja fan Dortmund, Pardubice i, si no vaig errat, Benidorm i Calvià (per cert, que ningú vegi en l’esment d’algun d’aquests noms un rerefons de política federativa, no hi ha cap intenció de fer-ho). Per definir el límit d’admissió podria aprofitar-se la mateixa clàusula que avui estableix el dret a no pagar les inscripcions (al voltant dels 2.350 elo FIDE). Els que en un torneig no paguen, en l’altre no poden prendre part. I els aficionats, per contra, podrien decidir si juguen amb titulats o no (o en les dues competicions si aquestes no es solapen).

No ho sé, és complicat perquè han de sortir els comptes i ara per ara el més calent és a l’aiguera. En qualsevol cas, se m’acudeixen algunes propostes que poden discutir-se amb la voluntat de millorar el present:

1. Donar més pes al títol de Mestre Català. Aquesta figura és la màxima fita a la que la immensa majoria d’aficionats poden aspirar (millor dit, somiar) i actualment sembla devaluada, injustament. Els MC podrien gaudir d’inscripcions gratuïtes en els oberts homologats, independentment del seu ELO, i podria establir-se un tram de premis específic per aquests titulats.

2. Potenciar l’Obert de Barcelona i els campionats territorials (l’antic Individual de Catalunya). Millors premis, més facilitats, etc.

3. Millorar els trams per als preferents en els oberts. Establir-ne un cada 100 punts d’elo; tampoc és important que la dotació sigui vistosa, però es crea un alicient per als qui habitualment no tenen res a guanyar en aquestes competicions (elo al marge).


4. Potenciar formats diversos de tornejos, com ara els de cap de setmana, encara que siguin solament de 5 o 6 rondes. Aquesta opció és usual als EUA i el Regne Unit i pot ser més compatible per a molts jugadors que no pas comprometre's durant 9 tardes seguides o 9 diumenges consecutius.

Segur que en surten més. El debat continua obert.





Fotografia: Torneig Ràpides Monistrol 2007 Propietat: Club d’Escacs Monistrol

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici