Què bonica és Badalona

El passat diumenge vaig tenir l'oportunitat de repassar una partida a plena llum del dia, circumstància que no es dóna gaire sovint per les santes obligacions familiars. Per a un esdeveniment com aquest em vaig acompanyar del disc 1978, de Joan Manuel Serrat. En escoltar un dels seus clàssics, Qué bonito es Badalona, el link mental em va sortir al moment: Escacs i Badalona; l'Open de Badalona, el degà dels oberts de l'estiu.

Anys enrera, quan el panorama estival de tornejos catalans era un desert, ens aferràvem a dues platges, Badalona i Sitges, si no em falla la memòria i tres destinacions d'interior: Berga, Manresa i Olot. Malauradament el torneig de Berga és història mentre que el d'Olot s'ha reconvertit en un torneig actiu, però la resta han resistit la prova del temps i encara avui es presenten com a històrics del ritme clàssic. L'Open de Badalona enguany celebrarà la seva edició XXXIII.

Ara fa molts anys que no el jugo. Primer hi anava en metro i després en el 127 blau turquesa d'enèsima mà que va ser el meu primer cotxe. Més tard encara m'hi vaig passar alguna tarda de visita. Recordo l'itinerari per la Gran Via, Sant Adrià i Badalona, des de les barriades al centre. Dinar algun dia tot just arribat de la feina i el gelat després d'una suada victòria. Però l'Open de Badalona era sobretot el pavelló amb el seu sostre d'uralita, la parada de llibres que mirava (gairebé mai no comprava) i la calor. Sobretot la calor. Pregunteu-ho a qualsevol; tothom us parlarà d'aquella calor que t'ofegava i t'obligava a consumir aigua, ampolla rera ampolla, per no quedar KO abans que ho aconseguís el teu oponent, per mèrits esportius. I tanmateix Badalona tenia un caliu especial, amb la concentració de bon jugadors que hi tenia lloc. Tot un clàssic de l'estiu. Qui no l'ha jugat algun cop?


No sempre (de fet menys vegades del que ens pensem) el passat és millor que el present, encara que tendim a idealitzar-lo. I Badalona i l'Obert han millorat, des d'aquells llunyans vuitanta. La ciutat s'ha obert al mar i ha guanyat notablement en qualitat a tots els nivells; el torneig s'ha modernitzat, en un horitzó en què s'ha multiplicat la competència, i fins i tot ha canviat de seu, garantint l'aire condicionat a la sala de joc (visca!). M'agradaria donar-me una volta enguany, passant (això sí) primer per l'antiga seu del Sant Josep i acabant en la nova. A veure si m'hi puc escapar...

Fotografia: playing chess at Vlora Beach Propietat: Gabork