And the Oscar goes to...

Tornem a la càrrega, després d'uns dies de desconnexió vacacional. Curiosejant per la pàgina de la FIDE vaig topar amb l'enllaç per a la votació de l'Òscar 2006 d'escacs. Aquest guardó té un valor honorífic que ha esdevingut tot un clàssic objecte del desig dels grans campions. A més, l'Òscar te uns origens que ens són molt propers atès que el promotor escaquístic català Jordi Puig en va ser el màxim impulsor, fins a la seva sobtada mort (l'any 1988) i fins i tot el motiu triat de l'estatueta va ser, durant molts anys, la barcelonina dama del paraigües, obra de l'escultor Joan Roig i Solé que data del 1885 i que encara avui és tot un símbol del Parc de la Ciutadella i de la pròpia ciutat.

La dolguda pèrdua de Puig va comportar, entre d'altres conseqüències, un cop mortal per als Òscar d'escacs del que no es van recuperar fins a 1995, per iniciativa d'Alexander Roshal i la revista russa "64", que van traslladar la celebració a Moscou. Dels temps dels òscars barcelonins recordo les celebracions als 80, a la darrera planta del Corte Inglés de Diagonal, amb la presència de Kàrpov, Kasparov i Xiburdanidze, la gentada observant les sessions de simutànïes dels campions contra els top catalans i els aperitius, amb parlaments inclosos, previs al lliurament de l'estatueta. Tempus fugit.

La llista de guanyadors dels Òscars (solament he trobat la categoria masculina, sorry) és tot un resum de la nòmina de figures del firmament escaquístic dels darrers quaranta anys:

2005 Veselin Topalov
2004 Viswanathan Anand
2003 Viswanathan Anand
2002 Garry Kasparov
2001 Garry Kasparov
2000 Vladimir Kramnik
1999 Garry Kasparov
1998 Viswanathan Anand
1997 Viswanathan Anand
1996 Garry Kasparov
1995 Garry Kasparov
1988 Garry Kasparov
1987 Garry Kasparov
1986 Garry Kasparov
1985 Garry Kasparov
1984 Anatoly Karpov
1983 Garry Kasparov
1982 Garry Kasparov
1981 Anatoly Karpov
1980 Anatoly Karpov
1979 Anatoly Karpov
1978 Viktor Korchnoi
1977 Anatoly Karpov
1976 Anatoly Karpov
1975 Anatoly Karpov
1974 Anatoly Karpov
1973 Anatoly Karpov
1972 Robert Fischer
1971 Robert Fischer
1970 Robert Fischer
1969 Boris Spassky
1968 Boris Spassky
1967 Bent Larsen

El periode de nominacions resta obert, per a premsa escaquística, organitzadors, àrbitres, professionals i aficionats. Ens animem? Qui guanyarà aquest any? Kràmnik? S'accepten candidats.

Fotografia: Dama del paraigües

Els campionats junior USA de Fischer (1955-1957)

Tal dia com avui fa cinquanta anys que Bobby Fischer es va proclamar campió per segon any consecutiu de l'US Junior Chess Championship. Tres van ser les participacions de Fischer en aquesta prova. L'any 1955, a Lincoln (Nebraska), el títol va ser per a Charles Kalme i Bobby es va haver de conformar amb el lloc 20è a la classificació general. La progressió del noi de Brooklyn va ser evident a les edicions següents: el 1956 a Philadelphia i el 1957, a San Francisco, Bobby es va proclamar campió junior USA. I 1957 seria precísament l'any del gran salt qualitatiu de Fischer. Mentre les seves participacions en tornejos són mínimes al primer semestre per obligacions acadèmiques, manifesta un creixement continu en joc i resultats en la segona meitat de l'any, fins al punt que l'acabarà prenent part en el campionat absolut USA (1957-58, Nova York), prova que s'endú per davant del gran Reshevsky. Després de 1957 ja no hi haurien més participacions en el campionat junior, ni més màquines d'escriure com a premi i res seria ja el mateix. Vindrien Portoroz, Mar del Plata, Santiago de Xile, Zuric, Bled..., fama, diners i no pocs problemes. Temps era temps.

Adjunto la darrera partida com a junior de Fischer en aquell llunyà San Francisco' 57, la que va jugar avui exactament fa 50 anys. Repassant-la solament se m'acut constatar, afortunadament, com han pujat de nivell els juniors dels nostres dies, mig segle després.

San Francisco, US Junior Chess Championship (1957)
Ronda 9 (14/07/1957)
Blanques: Leonard Hill
Negres: Robert Fischer
Defensa Sicilina, Najdorf (B92)

1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 a6 6. Ae2 e5 7. Cb3 Ae7 8. O-O O-O 9. Ae3 Ae6 10. f3 Cbd7 11. Dd2 Cb612. Tfd1 Dc7 13. De1 d5 14. exd5 Cfxd5 15. Cxd5 Cxd5 16. Af2 Dxc2 17. Dd2 Tac8 18. Tac1 Dxd2 19. Txd2 Ag5 20. Txc8 Txc8 21. Td1 Tc2 0-1

Fotografia: Nc3 Propietat: mtmont

Què bonica és Badalona

El passat diumenge vaig tenir l'oportunitat de repassar una partida a plena llum del dia, circumstància que no es dóna gaire sovint per les santes obligacions familiars. Per a un esdeveniment com aquest em vaig acompanyar del disc 1978, de Joan Manuel Serrat. En escoltar un dels seus clàssics, Qué bonito es Badalona, el link mental em va sortir al moment: Escacs i Badalona; l'Open de Badalona, el degà dels oberts de l'estiu.

Anys enrera, quan el panorama estival de tornejos catalans era un desert, ens aferràvem a dues platges, Badalona i Sitges, si no em falla la memòria i tres destinacions d'interior: Berga, Manresa i Olot. Malauradament el torneig de Berga és història mentre que el d'Olot s'ha reconvertit en un torneig actiu, però la resta han resistit la prova del temps i encara avui es presenten com a històrics del ritme clàssic. L'Open de Badalona enguany celebrarà la seva edició XXXIII.

Ara fa molts anys que no el jugo. Primer hi anava en metro i després en el 127 blau turquesa d'enèsima mà que va ser el meu primer cotxe. Més tard encara m'hi vaig passar alguna tarda de visita. Recordo l'itinerari per la Gran Via, Sant Adrià i Badalona, des de les barriades al centre. Dinar algun dia tot just arribat de la feina i el gelat després d'una suada victòria. Però l'Open de Badalona era sobretot el pavelló amb el seu sostre d'uralita, la parada de llibres que mirava (gairebé mai no comprava) i la calor. Sobretot la calor. Pregunteu-ho a qualsevol; tothom us parlarà d'aquella calor que t'ofegava i t'obligava a consumir aigua, ampolla rera ampolla, per no quedar KO abans que ho aconseguís el teu oponent, per mèrits esportius. I tanmateix Badalona tenia un caliu especial, amb la concentració de bon jugadors que hi tenia lloc. Tot un clàssic de l'estiu. Qui no l'ha jugat algun cop?


No sempre (de fet menys vegades del que ens pensem) el passat és millor que el present, encara que tendim a idealitzar-lo. I Badalona i l'Obert han millorat, des d'aquells llunyans vuitanta. La ciutat s'ha obert al mar i ha guanyat notablement en qualitat a tots els nivells; el torneig s'ha modernitzat, en un horitzó en què s'ha multiplicat la competència, i fins i tot ha canviat de seu, garantint l'aire condicionat a la sala de joc (visca!). M'agradaria donar-me una volta enguany, passant (això sí) primer per l'antiga seu del Sant Josep i acabant en la nova. A veure si m'hi puc escapar...

Fotografia: playing chess at Vlora Beach Propietat: Gabork