De com de relatives poden arribar a ser les coses

Foto: Beisbol. Zeitnot.

Barcelona acull aquests dies un dels grups de la Copa del Món de Beisbol, integrat per Espanya, Sudàfrica, Puerto Rico i el super equip de Cuba. Una prova de gran renom internacional que aquí està passant gairebé desapercebuda: el seguiment de la competició per la premsa és mínim, amb petites i incompletes notícies de les rondes de joc, i el del públic també justet. De fet, l'estadi que acull les proves és el Carlos Pérez de Rozas, de Montjuïc, amb una cabuda de 2.000 assistents... Poca cosa a afegir.

El passat dijous vaig anar-hi, per veure el meu primer partit de beisbol: el gran duel entre Cuba i Puerto Rico, amb victòria cubana per un aclaparador 10 a 0. Va estar bé, encara que he de reconèixer que no entenia gaire cosa i sobre tot com aquells cops de bat (o l'eliminació de jugadors) podien despertar tanta passió, especialment entre el simpàtic públic cubà, que donava la nota de color i ritme a la nit amb la seva marxeta.

En fi, que ja no em sorprendré quan algú digui que no entén com el futbol pot despertar aquí tanta passió. De fet, ells li donen cops de bat a una pilota i nosaltres la intentem ficar entre tres pals. I no parlem ja d'escacs...