El proper dia 24 farà divuit anys de la mort de Freddie Mercury. El 1990 i el 1991 van ser per a mi els anys de la descoberta de Queen. És clar que els coneixia abans, que m'agradaven les seves cançons i que sabia que fins i tot havien actuat a Barcelona (quina llàstima no haver-hi estat), però no va ser fins al servei militar i aquells llargs viatges de permís de cap de setmana, entre Vielha i Barcelona, que no em vaig penjar de la seva veu dolça, gràcies a la insistència d'en David (ell i Manuel van ser els únics dos amics d'aquells dies) en posar-nos al cotxe una cinta de cassete de Queen rere l'altra, fins que ens les vam conèixer totes. Després del servei van treure ja solament l'Innuendo (en què The show must go on és ja un autèntic testament en vida) i al novembre va arribar el trist final, que malauradament molts temíem.
Com enyoro la veu, l'alegria, el nervi, bon rotllo, sentiment i fins i tot els moviments descarats i excesius de la nostra reina, de l'etern Freddie Mercury. T'estimem i mai, mai, no t'oblidarem, Freddie.
Fotografia: Freddie Mercury propietat: -Ola Etiquetes de comentaris: Freddie, People
