Cinc anys sense Tony Miles (1955 - 2001)

Tony Miles (Cortesia All for Can)

El proper 12 de novembre farà cinc anys de la mort del primer GM anglès, Anthony John Miles. Tony Miles va néixer a Edgbaston (Birmingham) el 23 d'abril de 1955; va aprendre a jugar a escacs als 5 anys i es va educar a la King's Edward's School de la mateixa ciutat. La seva carrera d'èxits més destacables s'inicia amb la consecució, l'any 1968, del títol de campió britànic sub-14 i el 1971 el de campió sub-21. A partir d'aquest moment el seu joc va experimentar una progressió constant que el va portar, el 1973, a conquerir la medalla d'argent al campionat mundial junior de Teesside i l'any següent la d'or, a Manila, esdevenint fins al moment l'únic jugador britànic que ha assolit aquest títol junior.

El 1976 és un any històric per als escacs anglesos i per al propi Tony Miles, que ja havia abandonat els estudis superiors de ciències exactes. El milionari Jim Slater havia ofert una bossa de 5.000 lliures esterlines per al primer jugador britànic que assolís el títol de Gran Mestre. Miles i Raimon Keene (el Fred Reinfeld de la literatura escaquística brit) van protagonitzar una cursa sonada per ser-ne els primers. Al final Miles va resultar-ne guanyador, gràcies al seu resultat a Dubna (URSS). L'especial relació (i rivalitat) entre aquests dos jugadors continuarà tota la vida i serà leitmotiv d'alguns dels episodis més dissortats de la trajectòria personal de Miles. Des de 1976 Miles es llança a l'arena de les màximes competicions, amb totes les vaques sagrades del panorama internacional. Tanmateix, a l'Interzonal de Riga va patir una forta sotregada, més enllà del resultat obtingut (9/17); posteriorment prendria part a tres interzonals més (Tunisia, Zagreb i Manila), però el propi jugador reconeixeria que ja a Riga es va adonar de la seva impossibilitat per lluitar per la corona mundial. Amb tot, i fins a 1985, Miles protagonitza actuacions de primer nivell contra els Top ten: d'aquest període és especialment recordada la seva victòria amb negres sobre el millor Tolia Karpov el 1980 a Skara (Campeonat d'Europa per Equips), responent a 1.e4 amb la increïble 1...a6?!. El 1982 va conquerir per primera i única vegada el títol de campió britànic a Torquay i el gener de 1984 va assolir un elo màxim de 2599. L'any següent va protagonitzar també una fita molt singular, en endur-se (compartit amb Hübner i Korchnoi) el primer lloc a Tilburg, després de jugar la major part de la competició estirat sobre una fusta, degut als dolors d'esquena que l'afligien.

El 1986 pren una decisió molt arriscada en acceptar disputar un matx a Basilea contra un Kasparov necessitat de demostrar la seva força bruta com a preparació pels seus duels amb Karpov. El resultat del matx va ser demolidor per a Miles: l'Ogre de Bakú el va arrasar amb un marcador de 5,5 a 0,5. Des d'aleshores (i com abans Taimanov i Larsen després de rebre els 6-0 tennístics de Fischer) Miles ja no va tornar a ser el mateix. El 1987 va ser superat en el ràting per Nigel Short i va haver de ser internat un parell de mesos sota tractament psiquiàtric, després d'intentar presentar-se una nit a Downing Street per donar la seva versió sobre una diputa amb Keene, molt coneguda arran d'un article publicat al Sunday Times. Quin seria l'impacte d'aquesta crisi que, després del tractament, Miles se'n va anar a viure als Estats Units (obtenint la ciutadania nordamericana) i després a Hamburg (un Tommie visquent a Alemanya!). Tony es va convertir en un globe-trotter dels escacs, substituint la preparació per la pràctica continuada en tornejos tancats i oberts, fins i tot de cap de setmana. Crec que Miles va ser un amant desfermat dels escacs. Quan va constatar la impossibiitat de lluitar amb els primers va sadollar la seva tristesa competint a tot hora i amb qualsevol. Fins i tot es va establir a Austràlia i va instal.lar la seva residència fiscal a Andorra en aquests anys de trasllats continuats.

Pel que fa al seu estil de joc, Miles era competitiu, original i creatiu, capaç alhora de tenir resultats exitosos amb apertures menors (com la defensa anglesa contra el peó de rei) i d'aprofitar els menors avantatges en finals avorrits, a l'estil dels tècnics més clàssics. El seu torneig preferit va ser sense cap mena de dubte el memorial Capablanca de Cuba, que es va endur a mode de Hat-trick els anys 1994, 1995 i 1996 i un cop més, el 1999. En els darrers anys va obtenir destacats resultats en els diversos oberts en què va prendre part, si bé no aconseguí classificar-se en els zonals per al títol mundial. Les seves últimes partides van ser dues curtes taules a la lliga de les quatre nacions (4NCL). Va ser trobat mort el dilluns 12 de novembre de 2001. Miles vivia sol a Harborne (Birmingham), si bé s'havia casat i divorciat dues vegades sense tenir fills. La causa més probable del decés va ser una aturada cardíaca causada per la diabetis que el colpejava.

Miles va ser un jugador impulsiu i de fort temperament; la seva vehemència i l'aparença lleonina probablement amagaven un caràcter fràgil i sensible, propi del nen que residia en ell. Els qui el recorden en parlen amb estima però sense compadir-se de la seva peripècia vital, perquè va exprèmer la vida com li va venir. Miles va donar un salt qualitatiu als escacs anglesos, que van passar a un primer nivell, i més important que això, va obrir el camí als Short, Speelman, Nunn, Chandler, Sadler, Adams i companyia.

Amb els anys, la seva figura es va allargant, per obtenir la dimensió que li correspon com a Pater dels escacs moderns britànics. Irònicament, Keene acaba de publicar-ne una biografia amb partides. La relació continua.

Tanco aquesta entrada recordant la victòria de l'anglès sobre l'actual campió del món, Vladimir Kramnik, al Grand Prix Rapid Intel 1995 (Londres).

Miles,A - Kramnik,V [D00]
Rapid London ENG (1.1), 1995

1.d4 d5 2.Ag5 h6 3.Ah4 c6 4.e3 Db6 5.Dc1 e5 6.c3 ed4 7.cd4 Ae7 8.Ae7 Ce7 9.Cc3 Af5 10.Cf3 Cd7 11.Ae2 0-0 12.0-0 Ag4 13.Dc2 Tfe8 14.Tac1 Cf5 15.Ad3 Cd6 16.Cd2 Cf8 17.Ca4 Dd8 18.Cc5 Dg5 19.Rh1 Tad8 20.Tce1 Ac8 21.b4 Df6 22.a3 Cg6 23.Cf3 Ag4 24.Ag6 Af3 25.Ah7+ Rh8 26.Ad3 Te7 27.Ae2 Ae2 28.De2 Tde8 29.Dd3 Cf5 30.Tb1 Ch4 31.Dd1 a6 32.Dg4 Cf5 33.Rg1 Rg8 34.Tfc1 Cd6 35.a4 g6 36.Cd7 Dg7 37.Ce5 h5 38.Df4 Te6 39.h3 Tf6 40.Qh2 Te7 41.Tc2 g5 42.Tbc1 Th6 43.Dg3 Ce4 44.Df3 f6 45.Cc6 bc6 46.Tc6 Df7 47.Df5 Rg7 48.Ta6 Th8 49.b5 Td8 50.Tcc6 Ted7 51.Te6 Tc7 52.Tac6 Tc6 53.Tc6 Cd6 54.Dc2 Td7 55.b6 Cc4 56.Db1 De7 57.Db5 g4 58.hg4 hg4 59.g3 Cd2 60.Tc8 Df7 61.Dd7 1-0