En el nom de Jan Timman

El recent finalitzat Magistral Casino de Barcelona no ha estat un bon torneig per al GM holandès. A punt de fer els 55 anys, Jan Hendrik Timman (1951) manté intacte el seu enamorament pel joc de les 64 caselles, però la seva energia mental i motivació ja no són les mateixes que, per posar uns pocs exemples, el van portar a guanyar Mar del Plata l'any 1982 per davant del millor Karpov (1951), l'Interzonal de Mèxic el 1985 amb dos punts d'avantatge respecte del segon classificat, nou vegades el campionat absolut del seu país o a disputar la final del campionat mundial versió FIDE l'any 1993 contra Karpov, un altre cop.

Com molt abans li va passar a Spassky (1937), Timman s'ha anat pacificant amb els anys, si bé encara ronda el Top 100. També com l'excampió nascut a l'aleshores Leningrad i ara Sant Petersburg, Timman és un bon vivant, i si bé ha pogut mantenir una trajectòria digna en els darrers temps, la seva competitivitat s'ha reduit sensiblement. Tanmateix, segueix sent un jugadors de ratxes, emocional, d'aquells que si comença inspirat pot guanyar qualsevol torneig i per contra, si comet una errada i tira una partida (com sembla que va passar al Casino en la seva primera derrota, en un dia en què pel matí havia donat una sessió de simultànïes a 15 contrincants), es pot deixar anar.

Aquests dies a Barcelona l'hem vist molt relaxat i somrient; s'aixecava sovint, passejava, sortia i entrava tranquilament de la sala de joc. Venia d'un gran triomf a Malmö, al Sigeman, i probablement va decidir aviat, abans que una altra cosa, gaudir de la seva estada a la ciutat. Possiblement no torni a ser convidat al Magistral, és comprensible; però també cal entendre la persona que hi ha per davant del professional. Per la seva trajectòria i tarannà, Jan Timman mereix el clar respecte i reconeixement d'afició, premsa especialitzada i col.legues de professió.