dimecres, de gener 17, 2007

El Barcinona cavalca de nou

Va ser fa cosa com d'un any i mig; un dimecres, el dia que torno a Barcelona per dinar a casa dels pares, em vaig trobar pel carrer Diputació en Martí Casas i m'ho va dir: la gent del Barcinona s'estava retrobant en el si d'un altre club històric, el Comtal. Em va semblar una gran notícia i al moment vaig recordar amb simpatia el que va ser el meu primer equip com a federat i aquell temps llunyà, els anys que van del 84 al 88.

El Barcinona va ser un club històric com el Barcelona, el Vulcà, el Foment o la UGd'E. Tan històric com aquests. Tan important. Associació Barcinona 39/69 era, em penso, el seu exacte nom, si bé més tard va ser Club d'Escacs Barcino, vinculant-se al cub de tennis del mateix nom.

El meu Barcinona era el del carrer Casanova (el número 25, veritat?). Encara ara quan hi paso per davant de l'escala me la miro com recordant aquelles tardes de ràpides, els vespres de l'Open de Barcelona i els diumenges del Per Equips i l'Individual. Podeu imaginar quin xoc va suposar aquell nou món per a un recent federat (més ben dit tres, els nens). Aviat ens va quedar clar que el camí era llarguíssim i que érem al darrere, ben al darrere. El club, a més, tenia una nòmina de jugadors amb més mestres i forts preferents que primeres, segones i terceres, i això encara ens feia badar més amb les partides que els vèiem jugar. Fins i tot teníem el Co-Campió de Catalunya d'aquell any, en Jordi Estrella. Poca cosa més per afegir.

Entre setmana els escacs entre els primers espases havien de conviure amb les cartes (el mus) i cada vegada aquestes guanyaven més i més la partida. Recordo com arribava literalment "fumat" a casa i la cara que posaven els meus pares, potser perquè pensaven que podia venir de qualsevol altre lloc o perquè temien que aquesta febre escaquística em tombés enlaire els estudis.

Parlar del Barcinona és parlar de la seva gent, i en primer lloc del seu president, el senyor Viladot, que amb el seu suport econòmic va fer possible que l'entitat arribés a conquerir el campionat absolut de Catalunya els anys 80, 94 i 95, i el d'Espanya el 1997 amb un equip integrat per Spraggett, Izeta, García Ilundain i Mellado. Persones com ell són imprescindibles per empènyer el nostre esport i el seu record segueix viu entre els qui el vam conèixer.

Els noms que integren la memòria del meu Barcinona són molts, però al davant d'ells hi ha invariablement tres: Manel Garcia, Jordi Estrella i Josep Maria Sáenz, els joves líders d'aquell grup humà que completaven Jordi Sáenz, els Bernet, Alejandro Martín, Enric Estrella, Martí Casas, els Muratet, Cuspinera, Fernández, Espada, Joaquim Giralt, Jordi Servent, Carles Farré i d'altres que segur em deixo. I al costat de Viladot també recordo els Garcia Conesa, Batalla i Carranza. Amb els anys i la pèrdua de Viladot va venir la diàspora, la gent va marxar a clubs com el Barberà, Cerdanyola, Centro Aragonés, Barcelona, Banyoles o el propi Comtal. Va arribar l'eclosió dels nous valors del Foment, la fusió entre el Vulcà i el Barcelona, la pujada del Barceloneta...

Però com fa la cançó, vint anys no són res i com a les pel.lícules del Far west, es tornen a reunir els cow boys, separats durant aquest temps per les obligacions de la vida. Ben segur que serà un equip temible i un favorit per a l'ascens. Prepareu-vos amics, perquè el Barcinona torna a cavalcar, amb montures del Comtal!



(Fotografia propietat de dylan c)

Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Anonymous Manel ha dit...

Ostres tiu:

Sens dubte saps tocar la fibra.

No tinc res a dir dels teus comentaris sobre el meu primer, únic i estimat club, que no hagis dit tu ja.

Aquest petit homenatge històric que fas de la Associació Barcinona 39/69 el nom es el correcte, m’ha fet saltar una llàgrima, va ser un molt bon temps.

Afegiré una petita anècdota com a record.

Recordo un día de pluja, mes concretament un dissabte al mati (d’això en fa molts anys, clar), la portera ens va avisar de que el club estava ple d'aigua, segurament d'un escap, el fet de trobar-vos al club, el Capilla, el Tarragona i tu, jugant a ràpides com si no passes rés amb tot el terra moll, vaig comprendre que el grau de passió que sentíeu pels escacs era immens i al cap del anys vaig comprendre la gran cita d’en Tarrasch:

Yo siempre he sentido un poco de lástima hacia aquellas personas que no han conocido el Ajedrez. Justamente lo mismo que siento por quien no ha sido embriagado por el Amor. El Ajedrez, como el Amor, como la Música, tiene la virtud de hacer feliz al hombre".

Encara que la gent diu que els escacs es poden oblidar, jo crec que no, doncs una vegada ho has provat ja no n’hi ha volta enrera, recordes al Jordi Mercado, doncs també a fitxat pel Comtal, desprès de mes de 20 anys sense tocar fusta.

Amic Carles no saps com t'agraeixo la teva entrada dins al teu blog, quan escric aquest comentari, son quasi be las sis del mati i encara que estic mort de són ha valgut la pena esta despert.

Salut y una forta abraçada Carles.

PD: Espero que el teu sogre ja estigui be.

6:08 a. m.  
Blogger Carles ha dit...

Hola Manel,

Jo també t'agraeixo molt els teus comentaris (els relatius a l'article i la post-data) i els valoro encara més per les altes hores de la matinada en què els vas fer (noi, quina manera de pencar!).

Cada vegada crec més en allò de la pàtria de la infantesa i per extensió de l'adolescència. En aquesta petita pàtria personal jo, com vosaltres, tinc el Barcinona i estic segur que això ja no s'esborrarà mai. Tenia com una sensació de deute amb el club i l'article em va sortir a raig, de dins de tot.

Saps que recordo també el dia aquell de pluja? Recordo la mullena general, que van venir els teus pares i que estàvem jugant amb la llum natural que entrava pel cel obert...

També recordo un dia, tu i l'Estrella analitzant amb paper, bolígraf i l'informator una partida per publicar-la al Butlletí. Què lluny queda ara, en els dies de Fritz i companyia.

Ostres el nen Capilla... saps que viu al Vietnam? Va sortir en un d'aquells programes de viatges del Mikimoto. Quins camins que pren la vida. Vaig intentar contactar-hi, però no va ser possible. Temps al temps.

Parles de Jordi Mercado. I en Valero? Me'n vaig enrecordar el dia després d'escriure l'entrada.

Molts records, bon Per Equips i una forta abraçada.

Carles

5:35 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola nen CASAS,

Soc en MARTÍ CASAS, el pesat que us tractava com a nens exageradament.

Dir-te que ahir el BARCINONA CAVALCA DE NOU va pujar a 1ª DIVISIO, els herois mai moren.

Jo no jugo, i a tú com et va?

12:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici