diumenge, de gener 14, 2007

Maleïda causa major

Avui no participaré a la Copa Catalana, com era el meu desig. La Cup és una prova atractiva (millor si no cal passar del primer diumenge, reconeixo) perquè és un dels poquíssims dies en què es concentra bona part de la comunitat escaquística que posteriorment participa a la lliga. És, sobretot, una bona oportunitat per saludar amics i coneguts, i per prendre part en la més interessant competició per equips d'escacs actius que s'organitza a Catalunya. En el meu cas, enguany s'hi afegia el fet de ser la primera prova en què tornava a defensar els colors del C.E. Vilafranca, però m'hauré d'esperar un parell de setmanes més per fer-ho. Una urgència mèdica en la persona del meu sogre ens urgeix a esmerçar-hi tota l'atenció de la família, en unes hores i dies que seran vitals; en aquest context he hagut d'aparcar la Copa fins que arribin temps millors. Tant de bo sigui una jornada festiva i un bon dia d'escacs per a tothom. Tant de bo tingueu i guanyeu bones partides. Tant de bo l'Antonio guanyi la seva partida, maleïda causa major.

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Blogger Alex Darias ha dit...

Espero que se solucione lo de tu suegro.

Un saludo, Alex Darias

9:44 p. m.  
Anonymous Manel ha dit...

Ostres tiu:

Sens dubte saps tocar la fibra.

No tinc res a dir dels teus comentaris sobre el meu primer, únic i estimat club, que no hagis dit tu ja.

Aquest petit homenatge històric que fas de la Associació Barcinona 39/69 el nom es el correcte, m’ha fet saltar una llàgrima, va ser un molt bon temps.

Afegiré una petita anècdota com a record.

Recordo un día de pluja, mes concretament un dissabte al mati (d’això en fa molts anys, clar), la portera ens va avisar de que el club estava ple d'aigua, segurament d'un escap, el fet de trobar-vos al club, el Capilla, el Tarragona i tu, jugant a ràpides com si no passes rés amb tot el terra moll, vaig comprendre que el grau de passió que sentíeu pels escacs era immens i al cap del anys vaig comprendre la gran cita d’en Tarrasch:

Yo siempre he sentido un poco de lástima hacia aquellas personas que no han conocido el Ajedrez. Justamente lo mismo que siento por quien no ha sido embriagado por el Amor. El Ajedrez, como el Amor, como la Música, tiene la virtud de hacer feliz al hombre".

Encara que la gent diu que els escacs es poden oblidar, jo crec que no, doncs una vegada ho has provat ja no n’hi ha volta enrera, recordes al Jordi Mercado, doncs també a fitxat pel Comtal, desprès de mes de 20 anys sense tocar fusta.

Amic Carles no saps com t'agraeixo la teva entrada dins al teu blog, quan escric aquest comentari, son quasi be las sis del mati i encara que estic mort de són ha valgut la pena esta despert.

Salut y una forta abraçada Carles.

PD: Espero que el teu sogre ja estigui be.

6:01 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici