Obert Internacional d'Alzira: una bona proposta per a les vacances de Nadal

Cada cop més i contra la pròpia voluntat, em convenço que la competició escaquística de tornejos a ritme clàssic i nou rondes està feta per a nens, adolecents, solters, separats o vidus, és a dir, singles, gent sense compromisos de parella o família. Només s'ha de veure la cara de la dona quan falten poques rondes per a què s'acabi el Per Equips (falten gaires dies? et pregunta insistentment) o quan li dius de jugar una altra competició, si no ha passat un espai de temps més que llarg des de l'anterior. Com a contraproposta a aquestes llargues proves, els tornejos d'escacs actius han prosperat especialment pel fet de comprimir la competició: afavoreixen els patrocinadors (gasten menys), organitzadors (es redueixen les complicacions logístiques), els titulats que opten a premis (en un dia poden tocar diners calents) i finalment la gran massa, que som quasi tots: ens podem escapar un dia de les nostres obligacions i devocions familiars.

Però aquesta fórmula admet variants interessants, si més no per a la legió que no tenim espectatives de premis: el Club d'Escacs d'Alzira ho demostra amb el seu torneig actiu de Nadal. Un obert repartit en tres dies, en període de vacances nadalenques (enguany del 27 al 29 de desembre), que concentra el joc en hores sense llum natural (18.00 - 20.15 h) de forma que et permet disposar lliurement de la jornada i destinar als escacs una franja molt raonable. És per tant, un torneig ideal per a integrar-lo en una sortida familiar. No coneixia la Ribera Alta i he de dir que em va agradar molt: Alzira, Sueca, València i l'Albufera ben a prop, paisatges de tarongers, arrossos excel.lents i un torneig fort i ben organitzat per una entitat que està en forta ascensió.

Pel que fa a l'edició XI de l'Obert, disputat a la seu del propi CEA (amb un aire que em recordava molt la del Sant Feliu, per cert), se la va endur clarament el GM cubà i primer cap de sèrie, Alexis Cabrera. La meva participació va transcórrer dintre del guió esperat: deixant escapar algun mig punt que havia de guanyar i perdent les partides contra els Top sense oferir gaire resistència. Per cert, va ser un plaer jugar contra Toledano, l'MI local i tot un clàssic dels escacs valencians.

M'agradaria tornar a Alzira i penso que és una alternativa absolutament recomanable per fer turisme familiar. I si el torneig a sobre anés bé algun cop ja seria la repera.