dimarts, d’octubre 09, 2007

El soldat Karel Hromadka (1887 - 1956)

La història dels escacs està farcida de personatges fascinants sovint oblidats quan els seus resultats no han estat extraordinaris o quan no han superat la prova del temps. Karel Hromadka correspondria justament a aquesta categoria. Escaquísticament, Hromadka és conegut més pel mur de peons negres e5-d6-c5 en la Benoni que porta el seu nom, que no pas, per exemple, per haver guanyat dues vegades el campionat absolut txec els anys 1913 i 1921 o d'altres tornejos de caràcter menor.

Fora del tauler la vida de Hromadka és molt més interessant. Karel va néixer a Praga l'any 1887 en una família humil: tenia cinc germans i son pare era pelliser. Va graduar-se britllantment a l'escola secundària de Lytomisl i va iniciar a Praga estudis universitaris a la Facultat de Filosofia, però l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va canviar dràsticament la seva vida. Aviat va ser reclutat per servir a l'exèrcit de l'Imperi Austro-Húngar i destinat al front de l'Est, a Galitzia. Tan aviat com el seu regiment va arribar al front, Hromadka, com tants d'altres soldats d'origen txec (una comunitat que havia manifestat històriques reivindicacions nacionalistes contra la corona imperial austríaca) va creuar les línies i es va lliurar a l'armada russa. D'aquesta manera fou confinat durant un any en un camp de presoners i el juliol de 1916 s'integrà en la recent creada Legió Txecoslovaca. L'any 1917 fou destinat a la ciutat ucraïnesa de Zborov on la seva meritòria participació en l'enfrontament contra tropes alemanyes i austríaques li va merèixer l'ascens com a oficial. Aquell mateix any, la desintegració de l'exèrcit rus, la revolució soviètica i la pau que van signar russos i alemanys van forçar el trencament entre les tropes txeques i els seus aliats naturals eslaus i, sense altre solució que rendir-se o fugir endavant, els txecs van començar un viatge en tren extraordinari travessant Rússia des d'Europa fins a Sibèria, per arribar a Vladivostock i poder embarcar en vaixells que els transportessin al front de l'Oest europeu. D'aquesta manera, en terra estrangera i ara enemiga, el petit exèrcit txec va prendre control del Transiberià, requisà les locomotores i vagons disponibles i les va equipar amb material militar, per tal de defendre's de les embestides de les unitats boltxevics durant els milers de kilòmetres de trajecte que haurien de recórrer. Prop de la ciutat de Pensa, Karel Hromadka i la seva unitat van patir un fort setge per l'exèrcit roig. En el mateix, Hromadka va rebre tres ferides de gravetat a l'avantbraç i el pit, en aquest darrer tant per bala com per baioneta, però malgrat tot va aconseguir tornar al tren per continuar el viatge. En aquest estat sembla que es va haver de sotmetre a més de vint operacions quirúrgiques (!), la majoria de les quals sense cap anestèsia. Superant encara altres atacs menors, el batalló de Hromadka va arribar al seu destí, Vladivostock, i es va embarcar rumb a Europa, encara que problemes tècnics van obligar la nau a aturar-se al Japó on el nostre protagonista va tenir l'humor d'impartir diverses sessions de simultànies als membres de l'exèrcit aliat així com a la població nipona. Finalment, el vaixell va arribar al seu destí i Hromadka al nou estat nascut amb la fi de la guerra: Txecoslovàquia, romanent a l'exèrcit fins al'ocupació nazi de març de 1939, amb la qual es va haver de jubilar.

Karel va participar en la revolta de Praga de 1945 i va actuar com a intèrpret de rus per a les primeres tropes soviètiques que van arribar a la capital de Bohèmia. Irònicament, el 1946 va ser detingut i acusat de sabotatge en la sublevació de Praga per les autoritats comunistes, com a revenja del seu èpic viatge de 1917 i va ser trobat culpable dels càrrecs imputats, si bé la participació del president de l'estat en darrer terme aturà el procés i el rehabilità, donant-lo el rang de coronel en el seu retir. Aquests fets, després d'una vida tan difícil, van acabar d'afeblir l'estabilitat psíquica de Hromadka, que el 1947 va intentar suicidar-se llençant-se des d'un cinquè pis; després d'aquest intent no reeixit va ser internat durant dos anys en una institució psiquiàtrica en la que va rebre, entre d'altres tractaments, teràpia d'electroshocks. Hromadka va morir sobtadament el 1956 a Praga i les seves restes es troben al cementiri d'Olsany de la mateixa ciutat.

Davant d'aquesta trajectòria vital, qualsevol referència escaquística sembla insignificant. Ans al contrari, pot ser justifica incloure la seva estimada Benoni en l'arsenal defensiu de qualsevol o si més no que quan ens trobem davant d'aquell mur de peons negres a e5-d6 i c5, prenguem un moment per imaginar l'home que hi havia al darrera i l'extraodinària epopeia que va portar a terme, travessant Rússia de punta a punta ara fa 90 anys.

Aquesta entrada es fonamenta en part de la informació continguda en els excel.lents treballs del Dr. Vlastimil Fiala sobre Hromadka. Gràcies, Vlastimil.

Fotografia: Karel Hromadka

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici