Un pont llunyà

Del 17 al 25 de setembre de 1944, els aliats van llençar l'operació aerotransportada més gran de la Segona Guerra Mundial: Market Garden pretenia capturar un conjunt de ponts sobre els principals rius dels Paisos Baixos, per tal d'obrir un corredor fins superar el Rin, la última barrera natural abans d'entrar a Alemanya. L'operació va ser planificada per donar un cop definitiu al Reich el 1944, i el seu abast (comparable amb el desembarcament de Normandia) va ser tan gran com el seu fracàs, en no poder prendre el darrer pont a Arnhem. La desfeta aliada va allargar la guerra gairebé un any més, per a mal de tots (i els primers els alemanys).

Com a la pel.lícula que tots tenim en ment i que rememora edulcoradament aquells dies, se'ns va quedar a tots un regust de dolça derrota després de jugar els play-off d'ascens a Primera Divisió (per invitació de la FCE, tot cal dir-ho). Vam caure merescudament contra el Gerunda tant a casa (4,5 a 5,5) com a Girona (6,5 a 3,5), però la gent ho va donar tot i les partides van ser molt disputades. Ens han faltat jugadors en el play-off i tanmateix hi hem estat a prop. I si abans de començar la temporada era poc optimista, ara penso que en un futur no gaire llunyà, el pont que se'ns ha escapat caurà. Segur que sí.

Bona temporada, en resum, a nivell personal i de l'equip (especialment de l'amic Miquel Rodríguez, MVP per segon any consecutiu). I no solament del Vilafranca, sinó també dels meus altres equips: el Comtal-Barcinona es consolida a Primera Divisió (entre semi-professionals, Déu n'hi dó!), igual que el Ninot a Primera Provincial, categoria que recupera (i que mai hauria d'haver perdut) el Sant Sadurní. Que continui la ratxa.

Objectius objectius?

Setena ronda del Per Equips i victòria tan inapelable (9,5 a 0,5)... com aigualida, després de sortir amb un 3 a 0 d'aventatge per no presentar-se gairebé un terç de l'equip rival. I com a bons mediterranis, de sang calenta, passem en un no res de respirar per la salvació assolida a sentir els cants de sirena de la promoció... amb el permís del Terrassa B i el Catalònia, off course, contrincants en les dues darreres rondes de la lliga.

Tocaria il.lusionar-se i anar a per totes... però he de reconèixer que em fa mandra treure més diumenges de primavera a la família i, d'altra banda, que dubto de les nostres perspectives a primera divisió. Per començar l'equip hauria de donar un salt qualitatiu (jo el primer i francament no m'hi veig) o bé hauríem de portar fitxatges i canviar una mica la filosofia del club, si no volem que la temporada sigui una agonia permanent. I estem disposats a donar aquest pas?

Fotografia: Colomets Propietat: Toni Clar