Un pont llunyà

Del 17 al 25 de setembre de 1944, els aliats van llençar l'operació aerotransportada més gran de la Segona Guerra Mundial: Market Garden pretenia capturar un conjunt de ponts sobre els principals rius dels Paisos Baixos, per tal d'obrir un corredor fins superar el Rin, la última barrera natural abans d'entrar a Alemanya. L'operació va ser planificada per donar un cop definitiu al Reich el 1944, i el seu abast (comparable amb el desembarcament de Normandia) va ser tan gran com el seu fracàs, en no poder prendre el darrer pont a Arnhem. La desfeta aliada va allargar la guerra gairebé un any més, per a mal de tots (i els primers els alemanys).

Com a la pel.lícula que tots tenim en ment i que rememora edulcoradament aquells dies, se'ns va quedar a tots un regust de dolça derrota després de jugar els play-off d'ascens a Primera Divisió (per invitació de la FCE, tot cal dir-ho). Vam caure merescudament contra el Gerunda tant a casa (4,5 a 5,5) com a Girona (6,5 a 3,5), però la gent ho va donar tot i les partides van ser molt disputades. Ens han faltat jugadors en el play-off i tanmateix hi hem estat a prop. I si abans de començar la temporada era poc optimista, ara penso que en un futur no gaire llunyà, el pont que se'ns ha escapat caurà. Segur que sí.

Bona temporada, en resum, a nivell personal i de l'equip (especialment de l'amic Miquel Rodríguez, MVP per segon any consecutiu). I no solament del Vilafranca, sinó també dels meus altres equips: el Comtal-Barcinona es consolida a Primera Divisió (entre semi-professionals, Déu n'hi dó!), igual que el Ninot a Primera Provincial, categoria que recupera (i que mai hauria d'haver perdut) el Sant Sadurní. Que continui la ratxa.