Kamsky - Shirov: Només en pot quedar un.

S'està celebrant a Kanthy-Mansiysk (Rússia) la final de la Copa del Món d'Escacs, el guanyador de la qual tindrà com a premi (a part dels econòmics) la possibilitat d'entrar per la via ràpida en el cicle pel títol de campió del món, en un nou invent de la FIDE. L'any 2008 creuarien armes el guanyador de la WCC i Topàlov, i el vencedor ho tornaria a fer un any després amb el guanyador del matx Anand-Kràmnik, a celebrar també al 2008. Si no es desmunta tot abans, off course.

La final sembla un viatge en el temps, a la primera meitat dels 90: un mini matx Shirov - Kamsky. El letó de sang russa i nacionalitat espanyola tindrà unaa merescuda oportunitat de lluitar per una corona mundial de la que va ser apartat injustament. El mèrit de l'espartà Kamsky, tàrtar de passaport nordamericà, també és notable: després del seu adéu de 1996 (en perdre el matx FIDE amb Kàrpov) el seu come back a l'elit ha estat espectacular, tant pels anys que han passat com pel molt que han evolucionat i s'han tecnificat els escacs des d'aleshores. Tots dos han estat un punt relegats a un segon terme per les noves generacions; tots dos han estat objecte de crítiques (sovint sagnants) per la premsa especialitzada: A Shirov per la seva irregularitat o pel seu resultat particular contra Kaspàrov. En el cas de Kamsky, va ser virtualment matxacat pel seu joc contra Gelfand al candidats previ a Mèxic; què en diran ara...

La final promet. L'estil de tots dos és diametralment oposat: romanticisme contra barroc, el risc i atac ple de color de Shirov contra el control ferri i posicional de Kamsky. Llàstima que un dels dos hagi de perdre. Em recorden aquells Immortals del cinema als qui cantava el malaguanyat Freddie Mercury, i és que només en pot quedar un...



Fotografia: Check mate Propietat: Infinity Rain