divendres, de desembre 07, 2007

Diputació 92 - 94, Mobles Jam

Escric de matinada, aprofitant l'insomni que em generen els mals de cap del dia a dia, o pot ser per escapar-ne. Aquesta entrada, la número 100 d'aquest quadern, és per al record d'un torneig infantil que mai no he pogut esborrar. Corria l'any 1980 o pot ser el 1981 i es va organitzar un torneig per equips d'escoles de l'Esquerra de l'Eixample (o pot ser també de més enllà), a l'acabar l'horari escolar, a allò de les sis de la tarda dels dijous de tardor o primavera. No recordo qui l'organitzava però sí a on: al carrer Diputació, entre Viladomat i Calàbria, en un edifici de la casa de mobles Jam, avui desapareguda i on es pot trobar la sala de ball Tango, i molt a prop de la hiperconeguda tenda de material de festes, pirotècnia i disfresses El Carnaval .

Va ser el primer torneig fora de l'escola (Sant Josep Oriol) i tot un esdeveniment per als nostres 11 o 12 anys. Recorríem junts la breu distància entre el col.legi i la sala de joc; esperàvem en grupets al carrer que obrissin les portes impacients; pujàvem escales amunt, a veure el sorteig, entre un nerviosisme impossible de dissimular... i a jugar. Va anar força bé, encara que recordo com vaig plorar la única partida que vaig perdre en tot el campionat, i és que ja aleshores era més gran el dolor per les derrotes que la alegria per les victòries, que això sí, celebràvem amb un Burmar flash, aquells tubs de plàstic farcits de líquid gelat que compràvem a la granja de la cantonada (també ja desapareguda) i llepàvem amb delit mentres tornàvem xano-xano, pel mateix carrer Diputació.

Va ser un temps bonic amb un final agredolç. Vam guanyar el torneig de la nostra categoria per edats però... en no ser-nos comunicada la data i hora de lliurament de premis no ens hi vam presentar i,... van considerar que hi renunciàvem i els van donar als segons classificats. Porca misèria. Solament en vam tenir coneixement de tot plegat quan l'any següent, l'organitzador (...) va tornar a aparèixer per l'escola, convidant la direcció a enviar un altre cop els seus equips a la segona edició del torneig, que aquest cop es celebraria a la Gran Via , prop de la Rambla de Catalunya, a l'espai cedit per una gran botiga de roba i complements.

M'he quedat sempre amb ganes de recopilar més informació sobre aquell campionat; passarien anys fins que em federés, però em sembla que l'ambient de la competició (i també, per què no, la decepció final) van sembrar en mi la llavor per escollir posteriorment els escacs com una afició que espero que no abandoni mai.



P.S. Sense notícies de l'estat de Fischer.



Fotografia: Edifici del torneig. Propietat: Zeitnot.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici