dissabte, de setembre 19, 2009

Lliure pensament


Districte 9 és una pel.lícula molt recomanable. Forta. Que enganxa. Però sobre tot, que ens fa pensar per nosaltres mateixos i això no és una cosa que es fomenti gaire, perquè sembla que no interessa. Veure com els tèorics dolents són els bons, els lletjos millors que els guapos, les bèsties més humanes que els homes... ens fa trencar motllos i esquemes del que ha de ser, de pensament preconcebut que portem a dins.

Vivim en un món sotmés a esforços permanents per controlar-nos. S'ens diu el que hem de pensar a tot hora. N'hi ha prou en llegir els diaris per veure com cada un escombra a favor dels seus interessos polítics, en detriment de la veritat. Ja no sabem què creure. I no solament s'ens diu el que és bo i dolent, sinó que s'ens injecta por: la crisi que estem passant n'és un exemple, el grip A un altre i el tema de les armes de l'Iraq que van justificar la guerra un altre. Particularment detesto aquesta por induïda. Em fa sentir que ens manipulem com si fóssim xais. Sense escrúpols.

Contra aquestes pressions hi ha un bon antidot, que és el de pensar per un mateix. És clar que no és fàcil, perquè ja des de l'escola ens ensinistren a fer i dir el que ens manen. I també a casa, i a la feina, i per la tele...

Pensar per un mateix no vol dir anar contra tot i tothom, o ser un rebotat, o un asocial. Cal ser capaç de desconnectar del pensament automàtic (del que en cada moment ens suggereixen que toca pensar) enfrontar la por a fer-ho de forma diferent... i raonar. I Districte 9 ajuda en aquest sentit, perquè ens fa veure com d'arbitraris, sectaris, racistes i inhumans poden ser els qui teòricament ens representen (la raça humana, en aquest cas), què lluny estem pot ser de saber la veritat quan ens l'expliquen altres i què facil és, per raó de pertànyer al mateix grup (el sesgo de grupo, com diu Luís Muiño) creure'ns la versió oficial, sense qüestionar-la.

Anem al cinema i pensem, doncs.

Fotografia: District 9, propietat de xaminmo

2 comentaris:

Blogger Manel ha dit...

Hola amic, ja he vist que has tornat a la blogosfera i això està molt bé, espero que si tornes a fer una pausa en el blog no sigui tan llarga.

Per cert el sopar de tardor està al caure, ja us avisaré.

Una abraçada de l'ànima.

Manel

11:03 p. m.  
Blogger Carles Casas ha dit...

Gràcies Manel,

Aquí estem, ara gioco piano, i canviant progressivament l'orientació del bloc. A veure si hopuc anar mantenint.

Ja espero el nou sopar de la crisi. Una abraçada també ben forta per a tu.

Carles

6:06 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici