dilluns, d’octubre 19, 2009

Esclaus moderns


Em va agradar la darrera pel.lícula d'Amenábar, Ágora. Veient-la li vénen a un pensaments sobre com de perillosos són els fanatismes religiosos. Vaja, tots els fanatismes. En nom d'una creença s'oblida la raó i el respecte pels altres i la gent, les masses, arriben a embogir. Lamentablement en tenim molts exemples, al llarg de la història.


Em va fer pensar també en el tema de l'esclavitud. Pot ser a la pel.lícula s'ha endolcit la vida dels esclaus d'aquells dies. Segur. I pot ser que avui aquell sentit de pertanyença a un tercer en cos i ànima no existeixi, ni els esclaus estrictament parlant. Però tants segles després, seguim sent-ho tant com abans; esclaus dels horaris, dels costums, de les presses, de la paperassa, de les factures, dels bancs, de caps a qui no coneixeríem i encara menys faríem cas si no fos perquè és la feina, de les pors... tenim tants motius per acotar el cap com aleshores, o més encara. Això sí, el nostre deu ser el temps dels esclaus... d'amo invisible. Múltiples amos, compartits i invisibles.

Fotografia: Metro de Santiago. Propietat: Ryan Greenberg

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici