Ara que arriba Nadal val la pena recordar un fet extraordinari que demostra la natura meravellosa de la que, malgrat tot, està fet l'home.
Es coneix com a Treva de Nadal un breu alto-el-foc no oficial que va ocórrer entre l'Imperi Alemany i les tropes britàniques estacionades en el front occidental de la Primera Guerra Mundial durant el nadal de 1914. La treva va començar la nit de Nadal, el 24 de desembre de 1914 quan les tropes alemanyes van començar a decorar les seves trinxeres, després van continuar amb la seva celebració cantant nadales, específicament Stille Nacht (Nit de pau). Les tropes britàniques en les trinxeres a l'altre costat van respondre llavors amb nadales en anglès. Tots dos costats van continuar l'intercanvi cridant salutacions de Nadal els uns als altres. Aviat van començar les crides a visites a la terra de ningú, on petits regals van ser intercanviats: whisky, cigarretes, etc. L'artilleria en aquesta regió va romandre silenciosa aquesta nit. La treva també va permetre que els caiguts recents anessin recuperats des de darrere de les línies i enterrats. Es van conduir cerimònies d'enterrament amb soldats de tots dos costats del conflicte plorant les pèrdues juntes i oferint-se el seu respecte.
Sembla ser que la treva es va propagar cap a altres àrees, i hi ha moltes històries — algunes potser apócrifes — de partits de futbol entre les forces enemigues. Hi ha cartes que confirmen que el resultat d'un d'aquests partits va ser 3 a 2 a favor d'Alemanya . En molts sectors la treva només va durar aquesta nit, però en algunes àrees va durar fins a l'any nou, i fins i tot fins al mes de febrer.
La treva va ocórrer malgrat l'oposició dels nivells superiors dels exèrcits. Els comandants britànics John French i Sir Horace Smith-Dorrien van jurar que una treva així mai tornaria a permetre's (no obstant això tots dos havien deixat el comandament abans del Nadal de 1915). En els anys subsegüents es van ordenar bombardejos d'artilleria el vespre anterior de la festivitat per assegurar-se que no hi hagués més apropaments enmig del combat. Així mateix les tropes es rotaven per diversos sectors del front per evitar que es familiaritzessin massa amb l'enemic. Malgrat aquestes mesures va haver-hi trobades amigables entre soldats, però en una escala molt menor que la de les trobades de l'any anterior. Durant la Pasqua de 1916 va ocórrer una treva similar però en el Front oriental.
La Treva es va portar a la pantalla en la pel·lícula francesa de 2005 'Joyeux Noel' (Feliç Nadal). (La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar en la categoria de "Millor Pel·lícula de llengua estrangera" en la seva 78ª edició.) La Treva de Nadal va ser també retratada en la pel·lícula de Richard Attemborough Oh What a Lovely War.
S'han escrit llibres sobre la Treva de Nadal, incloent l'obra de Stanley Weintraub Silent Night: The Story of the World War I Christmas Truce, en el qual relata aquest succés del que ell mateix va ser testimoni.
El 21 de novembre de 2005, l'últim veterà de guerra aliat supervivent de la treva, Alfred Anderson, va morir en Newtyle, Escòcia, als 109 anys.
La treva va ser també recordada en el vídeo de Paul McCartney Pipes of Peace (1983). Una petita joia a la que podeu accedir en aquest enllaç.
Que no hi hagin mai més guerres. Pau entre els homes. Pau a la Terra. Que tingueu unes molt bones Festes i un Feliç 2011.
Etiquetes de comentaris: People
