Connexions fischerianes a Origen?

Diumenge passat vaig anar a veure Origen (Inception en versió original) la interessant proposta cinematogràfica de Chris Nolan (1970), el director anglès i autor d'altres films destacats com The Dark Knight (2008), Batman Begins (2005) o Memento (2000).

Desconeixo les fílies escaquístiques de Nolan, però per a la meva sorpresa, la cinta es va anar poblant de petits links fischerians. Se m'acuden els següents: el principal i més fàcil, el nom d'un dels dos protagonistes, un tal Robert Fischer (sense americanitzar erròniament per Fisher, gràcies a Déu). Altres són més subtils, però evidents per als qui hagin seguit el campió de Brooklyn: els escenaris japonesos i els nevats on mor el tal Fischer (com Bobby ho va fer a Islàndia), l'àlfil (la seva peça preferida) que utilitza la noia per esbrinar si somnia o no, les traumàtiques relacions del protagonista amb son pare..., tot plegat molt curiós. Ah, i la darrera, és clar. Cal tenir un qüocient intel.lectual proper al de l'autèntic Fischer per entendre totes les complicacions argumentals de la pel.lícula.

Adjunto un post del bloc Strange Culture que ha aprofundit més en aquestes sincronicitats hipotètiques i, en relació a l'estimulant vessant psicològic de la interpretació dels somnis, un enllaç sobre un somni de Jung què em va recordar la pel.lícula quan plantejava el descens gradual d'uns somnis dintre d'altres.

Fotografia: Bobby Fischer versus Eliot Hearst, 1962

Adéu al Michael Reese Hospital

L'Hospital Michael Reese de Chicago (2929 South Ellis Avenue), el centre mèdic on va nèixer Robert James Fischer, el 9 de març de 1943, va tancar les seves portes el passat 30 de Juny. El Reese va ser fundat el 1881 i era un dels hospitals més vells de Chicago. Va ser dissenyat pels arquitectes Schmidt, Garden i Martin i era un bon exponent de l'estil de l'Escola de Chicago. La candidatura derrotada als jocs olímpics del 2016 de la ciutat nordamericana preveia la seva remodelació per donar lloc a la vila olímpica. Ara tot aquest projecte i la pròpia conservació del recinte, anys enrere emblemàtic i avui desèrtic, és una incògnita.

La imatge correspon als anys 50 i il.lustra el món i els temps als que va arribar el petit Fischer. Qui sap si aviat no en quedarà ni una pedra, com del camp dels Dodgers (Ebbets Field), un altre indret lligat a la memòria de Bobby. Temps era temps, i no s'atura.

Fotografia: Michael Reese Hospital als anys 50. Propietat: Forgotten Chicago