Excel.lent De la Riva al I Campionat Absolut Iberoamericà
El GM barceloní i resident a Andorra Òscar de la Riva ha completat una excepcional actuació al I Campionat Absolut Iberoamericà disputat a Ayamonte entre el 10 i 18 de novembre, obtenint el tercer lloc en la classificació final, després de batre l’equatorià Carlos Matamoros (GM). El guanyador del torneig ha estat el cubà Lazaro Bruzón GM i el subcampió l’extremeny Manuel Pérez Candelario (MI).
De la Riva es va imposar en solitari en el grup previ de classificació B (amb victòria inclosa sobre Julio Granda) i solament va caure en semifinals contra Pérez Candelario, en perdre en el segon desempat a partides ràpides. Cal remarcar també el cinquè lloc aconseguit per l'MI José Manuel López (SúperLópez) i la no gaire encertada participació de dues vaques sagrades: Henrique Mecking i l'esmentat Granda.
Encara recordo un Territorial de Catalunya (l’Individual, com li dèiem abans) a mitjans dels 80, quan un molt jovenet De la Riva va fer unes taules amb Cuspinera, un company del meu club d’aquells anys (el recordat Barcinona), que van permetre al primer ascendir de categoria (probablement de segona a primera, no n’estic segur). Quant temps ha passat des d'aquell matí de diumenge i què lluny ha arribat aquella promesa. De la Riva va ser, amb Narciso, punta de llança d’aquella extraordinària lleva de jugadors del Foment Martinenc, joventut renovadora i relleu generacional dels escacs catalans.
De vegades penso que a De la Riva (dos cops campió absolut de Catalunya, quatre d’Andorra i d’Espanya el 2003) no se li ha reconegut prou la trajectòria professional; potser m’equivoco i és que simplement les coses van així: no hi ha més recursos i no es pot donar més suport a la gent. En qualsevol cas l’Òscar se'n surt; està desenvolupant una feina molt interessant a Andorra i es manté com a professional en actiu amb un bon cartell entre els col.legues. Que la força l’acompanyi.
De la Riva es va imposar en solitari en el grup previ de classificació B (amb victòria inclosa sobre Julio Granda) i solament va caure en semifinals contra Pérez Candelario, en perdre en el segon desempat a partides ràpides. Cal remarcar també el cinquè lloc aconseguit per l'MI José Manuel López (SúperLópez) i la no gaire encertada participació de dues vaques sagrades: Henrique Mecking i l'esmentat Granda.
Encara recordo un Territorial de Catalunya (l’Individual, com li dèiem abans) a mitjans dels 80, quan un molt jovenet De la Riva va fer unes taules amb Cuspinera, un company del meu club d’aquells anys (el recordat Barcinona), que van permetre al primer ascendir de categoria (probablement de segona a primera, no n’estic segur). Quant temps ha passat des d'aquell matí de diumenge i què lluny ha arribat aquella promesa. De la Riva va ser, amb Narciso, punta de llança d’aquella extraordinària lleva de jugadors del Foment Martinenc, joventut renovadora i relleu generacional dels escacs catalans.
De vegades penso que a De la Riva (dos cops campió absolut de Catalunya, quatre d’Andorra i d’Espanya el 2003) no se li ha reconegut prou la trajectòria professional; potser m’equivoco i és que simplement les coses van així: no hi ha més recursos i no es pot donar més suport a la gent. En qualsevol cas l’Òscar se'n surt; està desenvolupant una feina molt interessant a Andorra i es manté com a professional en actiu amb un bon cartell entre els col.legues. Que la força l’acompanyi.
Etiquetes de comentaris: Actualitat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici