Llibres recomanables (7): Bobby Fischer versus the Rest of the World (Brad Darrach, Stein & Day, 1975)

Per començar el comentari sobre aquest llibre m'agradaria puntualitzar el títol de la secció. Habitualment es recomanen llibres que agraden, però no sempre és el cas. I no és aquest el cas. El valor de Bobby Fischer versus the Rest of The World cal buscar-lo estríctament en el seu impacte per esdevenir subjecte històric en el cas Fischer, després que aquest guanyés el títol de campió del món.


La història és coneguda. Brad Darrach, el periodista autor de BFvRW, va aconseguir entrar dins de l'equip del campió americà durant la seva preparació per al matx de candidats contra Petrossian (1971) i el va acompanyar fins al duel de Rejkiavik contra Spassky, l'any següent. El fruit d'aquest treball van ser diversos articles apareguts a Life i el present llibre. No entenc ni com va aconseguir entrar en un grup tan selecte, ni com va decidir-se a escriure aquest llibre, un relat que ataca i infantilitza exageradament la figura de l'aspirant a la corona mundial. L'enemic a casa. Per què va actuar així Darrach? Simplement per guanyar diners? La fi justificà els mitjans? No, si us plau. Tant se val qualsevol interpretació: el fet és que per 2,95 $ de l'època (1975), el públic americà va poder comprar un llibret que va ofendre profundament Fischer, fins al punt de decidir interposar una demanda judicial contra el seu autor.


Pel seu estil de redacció BFvRW és més aviat fast food que una altra cosa i tracta extrems de difícil comprovació que, en tot cas corresponen a la intimitat de les persones. Salsa rosa dels escacs. Pot ser aquesta hauria estat l'arma que els soviets haguessin necessitat per tombar Fischer, més que qualsevol equip d'analistes. Viure per veure.

Llibres recomanables (6): My Seven Chess Prodigies (John W. Collins, Simon & Schuster, 1974)

My Seven Chess Prodigies és també una obra menor, publicada l'any 1974, per tal d'aprofitar el boom Fischer. Tanmateix té un interès eminentment humà, atès que el seu autor és Jack Collins, una figura carismàtica que oportunament m'agradaria comentar de forma particular i que va ser, d'alguna forma mestre, tutor o promotor dels set prodigis descrits en el llibre: Bobby Fischer, William Lombardy, Robert Byrne, Donald Byrne, Raymond Weinstein, Salvatore Matera i Lewis Cohen.

L'oportunisme d'aquest treball és percep fàcilment en alguns detalls, com ara que li demanessin a Fischer la redacció del pròleg i que aquest s'hi negués, o bé la inclusió forçada en el volum de noms poc coneguts, com ara Matera i Cohen, juntament amb els GM consagrats que en el seu dia van constituir la columna vertebral de la selecció USA en els seus temps daurats dels 60. Un altre detall que no s'escapa al lector és que un dels capítols menys aconseguits (i possiblement el que pretenia atreure més els compradors) és precísament el relatiu a Fischer, simplement perquè el pas de l'astre per la vivenda-club de Collins al districte de Brooklyn va ser molt breu.

Amb tot, MSCP és un llibre interessant. Ens recorda com aquells que mes tard serien figures internacionals van arribar encara criatures a casa dels germans Collins buscant millorar el seu nivell de joc i ens descriu la seva trajectòria i estil des de la proximitat privilegiada i l'afecte paternal del seu autor, autèntic protagonista del volum.

Llibres recomanables (5): Adventures of a chess master (Koltanowski, David Mckay Company, 1955)

La migradesa dels premis en el món dels escacs ha fet per necessitat que aquest sigui un territori d'especialistes: en oberts, blitz, semiràpides, simultànïes, partides a cegues, l'ensenyament del joc, aplicacions informàtiques, historiadors, redacció de manuals i literatura variada, etc. ACM és una obra menor però no per això te poc interès: dibuixa el món entre les decades dels 30 als 50 i retrata (de forma edulcorada) la vida de rodamón de George Koltanowski, mestre internacional d'origen Belga i posteriorment establert als EUA del què oportunament escriuré en aquest bloc.

En aquests anys Kolty va visitar Holanda, l'Espanya republicana en pau i en guerra, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, Canadà, Cuba, Guatemala, El Salvador, Mèxic, Puerto Rico i els EUA, donant exhibicions de simultànïes normals i a cegues, modalitat en què el 1937 va assolir el rècord del món.

Koltanowski va viure un any sencer a Barcelona, va participar al torneig de Sitges (1934) i va donar simultànïes a Barcelona (1934, 1935 i 1936), Mataró (1934), Tarragona (1935), Tàrrega (1935) i Palafrugell, l'abril de 1936.

Algun dels apunts de Kolty són impagables. En reprodueixo un parell, que cal valorar encara més en el context d'un llibre editat per al llunyà públic nordamericà l'any 1955, setze anys després de la desfeta de la Guerra Civil :

"The Catalans and the Basques are among the finest friends I ever made.
These courageous and intelligent people, living a hard life in a dificult land,
still succeed in maintaining that camaraderies for wich their provinces are
justly famous".

"I have often been asked wether I would ever like to return to Europe.
Questions like that are very difficult to answer, but if ever I do go back, I
would want it to be some such place as the town of Pelafruge (Palafrugell),
Catalonia. Who could ask for more than anchovies galore, the blue Mediterranean, the friedliest people in the world, and countless chess lovers?. But these
glories are gone forever, and sad Spain will never recover from its present
troubles. Life can never be the same after the spirit of a nation's people has
been crushed. No, I have no intention of going back to Europe to live!".

Res més a dir. Paraula de Koltanowski.

Llibres recomanables (4): The Bobby Fischer I knew and other stories (Denker & Parr, Hypermodern Press, 1995)

Canvi d'escenari, però no de gènere. Abandonem l'extinta Unió Soviètica per visitar els Estats Units i essencialment Nova York, la seva meca escaquística. Els autors d'aquest recull d'assajos sobre jugadors són el GM Arnold Denker (1914 - 2005) i Larry Parr, antic editor de Chess Life. Denker fou un dels personatges més emblemàtics del panorama escaquístic nord-americà entre els anys 30 i 60 del passat segle. Fou campió absolut USA del 1944 al 1946 (abans que l'era Reshevsky es consolidés) i es va convertir amb els anys en un tipus molt respectat per la comunitat, gràcies al seu caràcter extrovertit i bonhomia: The Grand Old Man of American Chess era el seu sobrenom. Temps hi haurà per parlar-ne amb més detall.

TBF és un llibre desigual; probablement per la necessitat de vendre conté alguns capítols prescindibles. El mateix títol pot portar a engany. Com tot el que toca Fischer es converteix en or, la seva referència pot fer pensar que tenim un llibre més sobre el noi de Brooklyn. I per contra, el capítol sobre Fischer (com el de Kasparov) no és especialment interessant, pel fet que Denker escriu sobre les seves memòries amb els personatges i en el cas de les dues megaestrelles els vincles van ser breus. Per contra, quan Denker recorda els homes del Manhattan, el llibre esdevé una joia: se'ns dibuixen amb precisió i força desconeguts i professionals, vividors de cafè a l'espera de butxaques d'incauts per buidar, clubs de primera i de tercera, les arrels jiddisch i immigrants d'un temps ja perdut, les cues del racionament durant la gran depressió i en definitiva, un munt de caràcters i moments irrecuperables.

El llibre té una extensió considerable. Són molts els personatges tractats: Albert Pinkus, Donald MacMurray, Oscar Tenner, Albert Simonson, Abraham Kupchik, Herman Steiner, Bobby Fischer, Garry Kasparov, Reuben Fine, Samuel Reshevsky, Alexander Alekhine, Max Euwe, Salo Flohr, Ossip Bernstein, Isaac Kashdan, Al Horowitz, Miguel Najdorf, Arthur Dake, George Treysman, Norman Whitaker, Tony Santasiere, Fred Reinfeld, Irving Chernev, Edward Lasker i Hermann Helms, per esmentar-ne els principals. De tots ells recomano les agredolces històries de Pinkus, Simonson, Treysman (el GM de cafè, com l'anomena Denker) i Santasiere, però el llibre sencer val molt la pena, com a retrat del panorama d'aquell país en les dècades dels 30 i 40. En resum, un must com una casa de pagès (o millor encara, com un gratacels de NYC) per a tot aquell que disfruti més amb les històries personals que amb les partides.

Llibres recomanables (3): Smart Chip from St. Petersburg (Genna Sosonko, New in Chess, 2006)

Tercera i pel moment darrera entrega de la sèrie de retrats (Russian Silhouettes, 2001; The Reliable Past, 2003) sobre escaquistes que el GM Sosonko (1943) ha publicat des de New in Chess. A SCFSP Sosonko ens presenta assajos sobre Genrik Chepukaitis (un Mestre rus de nivell no especialment destacat però amb una força extraordinària en el blitz), Yakov Neishtadt, Ludek Pachman, Evgeny Ruban, Ratmir Kholmov, Irina Levitina, Jan Hein Donner i el propi Sosonko a Holanda, així com d’altres sobre els somnis dels escaquistes, el seu declivi esportiu i la relació entre escacs i religió. De totes les històries recomano especialment les de Ruban i Kholmov, que evidencien que dura va ser la vida a la URSS, i la d'Irina Levitina, campiona en diverses ocasions del títol absolut femení de la URSS i finalista contra Xiburdanidze el 1983; Levitina va patir un progressiu procés de marginació per l’establishment soviètic (arran de la deserció a Occident del seu germà Levytin) que la portà a abandonar la pràctica dels escacs i dedicar-se al bridge (com no, també prohibit a la URSS), joc en què assolí el títol de campiona mundial després de la seva marxa als EUA.

SMCFSP és un llibre excel.lent, a l’alçada dels seus predecessors, apte per a qualsevol lector interessat en el nostre joc, encara que no sàpiga ni moure les peces. Esperem que Sosonko segueixi regalant-nos retrats com aquests, d’uns personatges i uns temps perduts, però no tant com podria semblar.

Llibres recomanables (2): The Reliable Past (Genna Sosonko, New in Chess, 2003)

Segona entrega de la sèrie de retrats sobre jugadors d'escacs que el GM Sosonko (1943) ha publicat desde New in Chess. El llistó de la primera obra (Russian Silhouettes, 2001) va quedar molt alt, insuperable, però aquesta seqüela sense dubte n'és un digne successor. En aquest cas se'ns presenten assajos sobre Tony Miles (el qual farà al novembre 5 anys de la seva mort), Viktor Korchnoi, Vladimir Bagirov, Anatoly Lutikov, Rafael Vaganian, Max Euwe, Jan Timman (a qui hem de veure ara mateix al Magistral Casino de BCN), Salo Flohr i Eduard Gufeld, a més d'articles sobre el Club Central de Moscou, Viktor Baturinsky (el capo di capi polític dels escacs soviètics) i un conte futurista situat a Beijing, en les hipotètiques Olimpíades del 2024.

De totes les històries recomano especialment les de Lutikov, Flohr, Miles i Timman (els joves que van donar la cara per Occident contra les dues K durant els difícils 80). En resum, TRP ens apropa el perfil personal, sovint menys conegut i no gens idealitzat, de les vides d'aquests grans jugadors. Llegir les històries ens permetrà gaudir més en la revisió de les seves partides, com a expressió de les experiències viscudes pels mateixos.

Llibres recomanables (1): Russian Silhouettes (Genna Sosonko, New in Chess, 2001)

Vull introduir en aquest blog un espai per parlar d'un tipus de llibres d'escacs: biografies, assajos, recerca històrica i tornejos del passat. Deixo per altres sites més especialitzats tot allò relatiu a apertures, mig joc, finals, estudis, problemes, software, etc.

El llibre amb què començo la secció l'he trobat senzillament fantàstic; es tracta d'una petita col.lecció de retrats personals sobre jugadors que ha conegut l'autor, el GM Genadi Sosonko (1943), un dels primers sinó el primer emigré de luxe dels escacs soviètics al món occidental. Sosonko es va establir exitosament a Holanda i paulatinament va abandonar la competició activa per dedicar-se primer a l'entrenament de jugadors i posteriorment a tasques editorials per a New in Chess. De fet, aquest llibre, com els dos que el segueixen (The Reliable Past i el recent Smart Chip from Sant Petersburg) no són més que reculls dels articles que el GM de l'aleshores Leningrad (ara Sant Petersburg) escriu regularment per a New in Chess.

Els retrats de Sosonko enganxen perquè busquen la persona més enllà de la seva carrera esportiva; sovint ens parla de les misèries d'un temps ja desaparegut, inseparable del sistema econòmic de la URSS. Sense morbositat ni condescendència o sensibleria, Sosonko ens vol trasmetre que aquells campions tenien clarobscurs com tothom i que intentaven sortir endavant en les condicions que tenien, sovint força limitades.

Els assajos de Russian Silhouettes tracten les figures de Tal, Botvinnik, Polugaevsky, Geller, Capablanca (a través de la seva vídua Olga Clark), Zak, Furman, Koblenz, Vitolins, Grigorian i Levenfish. Tots són excel.lents, però si n'hagués de fer un tria sense dubte escolliria els de Lyova Polugaevsky, Aivars Vitolins i Grigory Levenfish. Guardo amb molta estima el meu exemplar de RS, signat amablement durant el torneig d'Olomuc (República Txeca, agost de 2001) pel recentment desaparegut Rathmir Kholmov (1925 - 2006) que apareix en el marge d'una fotografia del llibre amb Furman.