dimecres, de gener 24, 2007

La passió per la vida de Santasiere (1904 - 1977)

El passat 13 de gener va fer trenta anys de la mort d'Anthony Edward Santasiere, un dels personatges més singulars de l'escena escaquística nordamericana de les dècades dels 30, 40 i 50 del passat segle.


Santasiere va nèixer al barri novaiorquès del Bronx, l'any 1904; era el dotzè de tretze germans d'una familia molt pobra, d'arrels italo-franceses. Tan humil eren els seus origens que el matrimoni Marshall va haver d'intercedir per aconseguir que un patró i gran aficionat als escacs li pagués l'ensenyament universitari al jove jugador. Santa, com era conegut en medis escaquístics, va ser un tipus diferent del comú: un home lliurat a la passió per les arts i la cultura, un renaixentista del segle XX. Aquest professor de matemàtiques d'institut de barri cultivava per igual pintura, música, filosofia o escriptura, i tant els gèneres de la novel.la com l'assaig i especialment la poesia, on sentia que podia desfermar lliurement la seva sensibilitat. Tanmateix creació no és sempre sinònim de qualitat i les seves obres (especialment els poemes) van ser criticats sovint pel seu to afectat i recarregat. Poc li importava això a Santasiere. De fet forma part de la imatge que ell mateix va ajudar a crear. En aquesta clau cal entendre les seves surrealistes col.laboracions durant més de trenta anys a l'American Chess Bulletin, en què analitzava la posició com un pretext per evocar els sentiments i emocions que les apertures i posicions concretes li podien suggerir. Tímid, emocional, arrauxat i depressiu, catòlic fervent i homosexual, la vida bollia amb totes les seves contradiccions per les venes de Tony.


Santasiere va aconseguir el títol de Mestre Internacional i va ser un home del Marshall Chess Club, a l'ombra de l'etern campió d'Amèrica i virtual mentor personal, Frank Marshall. A part de premis menors i de club (6 cops campió del MCC), va conquerir l'US Open el 1945 (Peoria, Illinois) i el campionat de l'estat de Nova York en quatre ocasions (1928, 1930, 1946 i 1956). Va prendre part en quatre campionats USA (quedant-ne tercer l'any 1946) i en el match USA-URSS de 1945, disputant (i perdent) dues partides contra el recentment desaparegut David Bronstein. Era un romàntic en la vida i els escacs què malgré lui tenia un estil pragmàtic, eixut i defensiu. Així, detestava per "avorrit" el gambit de dama i era un apóstol del de rei i l'apertura vienesa, però sovint les seves partides esdevenien complicats i tècnics finals; la tècnica que ell criticava i en la que excel.lia. En el camp de les apertures també es va guanyar un nom propi amb l'apertura 1. Cf3 ... 2. b4, híbrid interessant de la Réti i la Sokolsky, que si bé inicialment va batejar pedantment com l'apertura del futur en un dels seus deliris fantasiosos, els col.legues van acabar per anomenar amb l'epitet que ha romàs per sempre i què du implícit el sentiment ambivalent que els despertava Tony: Santasiere's Folly (la bogeria de Santasiere). Va escriure monografies sobre les seves apertures preferides i una interessant col.lecció de partides comentades d'un dels seus herois, Tchigorin, que és una declaració explícita dels principis escaquístics i personals del propi autor (My love affair with Tchigorin).


A finals dels 60 i com tants nordamericans, es va retirar al paradís climàtològic de Florida on va seguir jugant fins que les dolències cardíaques (que al final acabarien amb la seva vida) el van obligar a deixar la competició. No sé perquè el US Chess Hall of Fame encara no l'ha nominat entre els seus membres. Tant de bo no sigui per indefensables prejudicis que ara ja no poden fer-li mal al bo d'en Tony. Mentre aquesta injustícia no es corregeix, en Santa té una habitació més que merescuda a l'Hotel Existència.


Us deixo amb una breu i famosa partida de l'any 1926, en què Santasiere va esborrar (en estil romàntic!) Weawer Adams amb un sacrifici de dama i un mat de torre i àlfil. En total dinou moviments que es van convertir en un clàssic de gairebé totes les antologies i col.leccions de combinacions i premis a la millor partida del seu país.



Nova York, 1926
Blanques:Anthony E. Santasiere
Negres: Weawer Adams
Apertura del peó de dama. Mur de pedra (D00)


1. d4 d5 2. e3 e6 3. Ad3 Cf6 4. Cd2 Ad6 5. f4 Cc6 6. c3 Ce7 7. Ch3 O-O 8. O-O Ad7 9. e4 dxe4 10. Cxe4 Cg6 11. Cf6+ gf6 12. f5 ef5 13. Af5 Af5 14. Tf5 Rh8 15. Dh5 Tg8 16. Dh7+ Rh7 17. Th5+ Rg7 18. Ah6+ Rh8 19. Af8# 1-0 Mat!



Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Hola Carles:

Com sempre els teus escrits estant molt bé.

El fet de que en Santa no estigui en el hall chess of fame, es com sempre la falta de llibertat que n’hi ha en un país que s’ anomena ell mateix com la capital del mon.

Els US, on criden llibertat, sembla però que es tot el contrari, ara resulta que el nord-americans ens titllen als europeus de anti-americans i això no es cert, diguem-ne que som anti-govern nord-americà i al mateix temps anti-govern Bush.

Que te a veure això amb el teu fil sobre en Santa?

Esta molt clar no, els US no es el país de les llibertats i la imatge que ens volen fer creure.

Com diu el refrà no hay mal que cien años dure, tan de bo reconeguin la merescuda fama que va tenir en Santa.

Salut.

12:04 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola Carles:

Com sempre els teus escrits estant molt bé.

El fet de que en Santa no estigui en el hall chess of fame, es com sempre la falta de llibertat que n’hi ha en un país que s’ anomena ell mateix com la capital del mon.

Els US, on criden llibertat, sembla però que es tot el contrari, ara resulta que el nord-americans ens titllen als europeus de anti-americans i això no es cert, diguem-ne que som anti-govern nord-americà i al mateix temps anti-govern Bush.

Que te a veure això amb el teu fil sobre en Santa?

Esta molt clar no, els US no es el país de les llibertats i la imatge que ens volen fer creure.

Com diu el refrà no hay mal que cien años dure, tan de bo reconeguin la merescuda fama que va tenir en Santa.

Salut.

12:07 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici