Adéu Smyslov (1921 - 2010)

Seguim de capa caiguda. Ara ha estat la mort del setè campió del món, Vasily Smyslov. Recordo que vaig començar a estudiar-ne les partides a partir de l'excel.lent llibre de Saidy La batalla de las ideas en ajedrez (Ed. Martínez Roca). Smyslov va ser un gran jugador, de mètode científic i arrel posicional; el primer que va gosar destronar el patriarca Botvínnik, el 1957. Pot ser aquest estil fred i la seva acceptació tranquila del rol al que el va destinar l'escola soviètica no el van fer un jugador que despertés grans passions entre el públic, però sí va ser respectat i admirat per igual, sense discusió, entre els seus col.legues, tant a un costat com a l'altre del teló d'acer.

Descansa en pau, Vasia.




Fotografia: V. Smyslov (2002) Propietat: Jurgen Stigter

IV Obert d'escacs de Vilafranca del Penedès

Organitzat pel Club d'Escacs Vilafranca i el Casino Unió Comercial.

Divendres al vespre, del 16 d'abril al 4 de juny

Més informació i inscripcions a www.vilaescacs.com

Escacs tristos

La mort de dos escaquistes, en les darreres setmanes, ha portat el dol a la nostra comunitat. Primer va ser el GM Jesús Díez del Corral i, més recentment, en Miquel Zancas.

Díez del Corral va ser un fort GM, campió d'Espanya els anys 1955 i 1965 i membre de l'equip espanyol en 7 olimpíades (!). Per conèixer una mica més l'home que hi havia al darrera de l'escaquista recomano l'article a títol pòstum que en publica Eduardo Scala a Chessbase.

Els escacs barcelonins i especialment els clubs del districte de Sant Martí (era jugador del Foment i provenia, si no m'equivoco, del propi Sant Martí) també han tingut una sensible pèrdua amb la mort de Miquel Zancas, als 37 anys. Si bé apenes el vaig conèixer personalment, recordo que sentia una immensa passió pel joc, el seu domini teòric (la Bird, per esmentar-ne un exemple) i el seu caràcter obert, alegre i amistós.

Dues pèrdues molt sentides. Descansin en pau.

Fotografia: Burn slowly the candle of life Propietat: Lydia Elle

25 anys de la Lliga de Venables

Després d'una sequera d'onze anys (la darrera l'havia portat Cruyff el 74) un Barça molt anglès, per força i estil, es va tornar a proclamar campió de lliga. Aquell va ser l'equip dels Urruti, Alexanko, Schuster, Pichi Alonso, Archibald, Julio Alberto, Rojo, Clos, Calderé, Moratalla i tants d'altres. Un Barça pencaire, que lluitava, pressionava i corria com no no havia fet en anys, un equip que guanyava sovint per golejada, amb molts gols directes de falta. Malauradament l'estil Venables va durar ben poc, el va consumir el nostre autodestructiu i sant entorn en un parell d'anys, si bé li restarà un lloc destacat en la memòria culer.

D'aquells homes per a mi el més entranyable va ser l'Urruti, magnífic porter d'etern somriure i caràcter positiu, molt estimat per l'afició. Aquella tarda l'Urruti va tornar a ser decisiu, aturant el penalty de torn (minut 87...) i es va elevar a la categoria de mite de la mà de "l'Urruti t'estimo" proclamat a les ones pel Puyal. Com recordem aquell gran porter i com hauria ell gaudit del Barça actual, si no se l'hagués endut tan aviat un maleït accident a les rondes. Gran Urruti!



Fotografia: Javier Urruticoechea.

Platja barcelonina

Per a l'Elena

Foto: Platja de Barcelona Propietat: ECF

Postals del Camp de l'Arpa del Clot. Nevada del 8 de març de 2010

Avinguda Meridiana

Avinguda Meridiana

Carrer Muntanya

Carrer Fontova

Carrer Rogent

Carrer Provença, seu del Foment Martinenc

Carrer Mallorca

Carrer Mallorca

TRES MIRACLES A L'HORA...

La nevada, trobar una plaça lliure per aparcar a l'àrea verda del Clot i a sobre prop de casa... irrepetible. Quan diuen que la felicitat ve de gaudir de les coses petites...deuen voler dir això.

Empire State of Mind

Una altra gran cançó per a la ciutat que mai no dorm. Energia en estat pur de la mà de Jay-Z i Alicia Keys. Enjoy it!