Dansa en família

El Mercat de les Flors va organitzar uns interessants tallers de creació artística i dansa, en commemoració del Dia Internacional de la Dansa (el 29 d'abril). Una forma refrescant d'introduir els petits en aquest món tan bonic i també una bona excusa perquè ho fem els grans. Fora vergonyes! La veritat és que l'experiència va ser molt divertida i espero que hagi contribuit a sembrar l'interès dels nens en les arts escèniques.

Adjunt teniu el reportatge que el programa Escenaris (xarxa TV locals) en va emetre ahir dijous al vespre.

Un any a Sant Martí

Adéu als nostàlgics passejos entre el Clot i la Verneda, recordant tantes vegades un temps màgic i preciós. Adéu als cafetons en el Caracas de Meridiana, el McBread i el forn argentí Mendieta, a les hores d'internet al ciber pakistaní de Xifré, adéu als carrerons Fontova i Rogent, a les estones passades al centre cultural de la Farinera del Clot, l'Espai Antoni Miró Peris, els centres cívics Gaudí i Sagrada Família, al Foment Martinenc i la seva secció d'escacs; adéu al meu piset del carrer Fontova (petit i fosc però al final entranyable), al Sorli Discau de Mallorca, a les fruiteries i el quiosc del barri, als coloms (buscant qualsevol racó de balcó per niuar) i el seu cant tal.ladrant, al matalàs curt i deformat que tantes hores de son em va treure, a la petita banyera i el blanc enrajolat del lavabo, sempre disposat a embrutar-se; als escarbats dels primers dies (quanta ràbia i frustració vaig passar...), al balconet al qual apenes hi vaig poder arribar per haver desplegat l'estenedor, a la cuina antiga i baixeta i a l'habitació rosa de la nena, dolç món de nines (crec que va ser la que millor va quedar de totes). Adéu al Joan, el supervivent de la gestora de finques, a la propietària del pis i al seu fill, a la senyora dels baixos (sempre afectuosa) i als veïns de l'escala, microcosmos de dominicans, subsaharians, eslaus, gent d'aquí i gent d'allí... Adéu a la nevada del març i a les pluges de tants dilluns. Adéu a les estones i passejos que vaig passar als carrers del Clot amb la Neus comptant gossets, seguint gegants i capgrossos per la festa major, o la mateixa cavalcada de reis.

Adéu amb un regust amarg i dolç alhora; amarg per les dificultats i sobretot perquè hagués d'acabar renunciant-hi, per haver perdut la feina. Dolç, perquè malgrat tot, han estat més i millors els bons moments i perquè m'enduc un bonic record d”aquest any i del barri. Adéu i gràcies, Sant Martí. Ah, i pot ser (amb un somriure i picant-te l'ullet) fins una altra.

Sant Josep Oriol, la meva escola

L'escola de petit, d'EGB. L'escola que més m'ha marcat i que millor record m'ha deixat. L'escola on vaig aprendre a llegir, on vaig començar a descobrir els escacs, on anava a jugar futbol els dissabtes al matí, en aquell patí que ara em sembla tan petit. Les funcions del festival de Sant Jordi, a la veïna sala Villarroel. Les colònies i excursions, en autocars vellets i atrotinats, en dies sovint rúfols (no hi havia res pitjor que et cancel.lessin una excursió el mateix dia perquè plovia, oi?). Els comptats dies de menjador (tota una aventura) i els primers amics (i els que més m'han durat)... quants records, Sant Josep Oriol.

Històries de Filadèlfia* (1)

Em truquen del SOC, per si estic interessat en una oferta d'ocupació temporal. La cara: és una feina com especialista de medi ambient, a Barcelona Activa, per sis mesos, si no recordo malament. La creu: el sou és inferior... a la prestació d'atur. M'ho penso i decideixo que sí, que m'és igual, que vull treballar, que em servirà per fer contactes, per estalviar durant uns mesos la prestació. Em diuen que em trucaran de Barcelona Activa, que són els qui fan el procés de selecció. Comencen a passar els dies... sense rebre cap notícia. Una, dues i tres setmanes. Truco a l'oficina del SOC, em passen a una altra i d'aquesta al departament d'ocupació de Barcelona Activa. Sembla ser que he caigut en el procés de selecció previ, sense cap oportunitat ni de fer una sola entrevista. Després de 18 anys d'experiència en medi ambient i amb la titulació d'enginyer tècnic... no puc aspirar a un procés de selecció per a una feina amb un sou brut de 900 euros. Algú vol una millor imatge de la crisi en què ens trobem? Al final presento una reclamació verbal (donant el meu nom) a la senyoreta que amablement m'até. No sé si tindrà repercussions (negatives o positives) per a que en un futur en tornin a tenir en compte. M'és igual.

Pot ser em falta informació, però em sorprén la lleugeresa amb què sovint trien els responsables en els processos de selecció de qualsevol empresa (el que és més greu encara en el cas de la pública); pot ser haurien de recordar que els noms que descarten amb tanta facilitat no són els de personatges de ficció o d'un joc de taula, si no que corresponen a persones, de carn i ossos, que no es troben precisament en una situació especialment agradable. O pot ser, millor encara, haurien de ser ells els qui passessin per aquest tràngol, caçadors caçats.

(*): La meva Filadèlfia obviament és Barcelona

Nova Gal.la benèfica a Luz de Gas, el proper 9 de juny

El proper dimecres dia 9 de juny, els REALITY SOUL del meu amic, el cinquè beatle, Sergi Mora, tornen a actuar a Luz de Gas en una altre celebració benèfica juntament amb La Unión i altres convidats (els podeu veure al cartell de promoció adjunt).

Durant l'actuació també cantaran la Mònica Green (temes de Soul i dels Rollings), el Manel Fuentes (temes del Bruce, Status Quo i Bealtles) i la Raquel Sans (Soul).

Aquest cop la recaptació serà íntegra per a l’orfenat de Bhimphedi (Nepal). Podeu veure la feina de la ONG Amics de Nepal aquí: www.amicsnepal.org Ells són els que han fet realitat aquest orfenat entre molts d’altres projectes.

Gal.la benèfica el proper 2 de juny a Luz de Gas

El proper 2 de juny a les 20:30h, els REALITY SOUL, el grup del meu amic Sergi Mora, actuen a la sala LUZ DE GAS amb l’espectacle “The Soul is Back”.

Serà una celebració benèfica en la que també participaran el Màgic Andreu, Lang-5, Slam Dancing Productions i Perdidos-Rever.

La recaptació serà íntegra per a ESCLAT (Associació pro persones amb paràlisi cerebral). Entrada/donatiu 10€.

El mussol de Rètols Roura

El mussol de Rètols Roura és una icona barcelonina més, record d'una empresa familiar que va esdevenir la primera del seu sector, nascuda el 1930 i des de la fi del passat segle incorporada a ACS, que contempla des de la seva talaia del Passeig de Sant Joan la puixança de la Barcelona d'avui.

Per a mi significa molt més; és el record de la feina del pare, que durant més de mitja vida va plenar Barcelona, Catalunya i moltes ciutats espanyoles de rètols petits i grans, penjant-los amb les seves pròpies mans i les dels seus operaris. Orgull de fill.

Fografies: Mussol de Ròtuls Roura 1 i 2. Propietat: Carles

Posta de sol blaugrana a la Verneda

Seria un presagi del nou repàs del Barça al Bernabéu la nit del dissabte (0-2)? Si non è vero è ben trovato. Val la pena gaudir d'aquest equip, probablement (amb el permís del de Kubala i Kocsis) el millor Barça de tota la història. Carpe diem!

Fotografia: Posta de sol a la Verneda Propietat: ECF

Activa't... si vols fer un curs a Barcelona activa

Recomano vívament la participació a les activitats de Barcelona activa, oficina municipal de promoció per a la formació i reorientació professional. Són gratuïtes i habitualment molt profitoses. Això sí, crec que s'hauria de revisar el sistema d'inscripció (online). Deu ser molt democràtic això del que primer arriba... però el fet que a les 00.05 h del dia d'obertura d'inscripcions ja estiguin totes les places ocupades dóna molt mal rotllo. Morir d'èxit. No he pogut encara inscriure'm a un curs (duren més d'una jornada) encara que no deixaré d'intentar'ho. No perdo l'esperança.

P.S. Per cert, alguna de les administratives de recepció podria també inscriure's a alguna activitat, per millorar la seva empatia i competències clau. De bon rotllo...

Fotografia: Logo de Barcelona activa propietat: Carles

Platja barcelonina

Per a l'Elena

Foto: Platja de Barcelona Propietat: ECF

TRES MIRACLES A L'HORA...

La nevada, trobar una plaça lliure per aparcar a l'àrea verda del Clot i a sobre prop de casa... irrepetible. Quan diuen que la felicitat ve de gaudir de les coses petites...deuen voler dir això.

Get back to where I once belonged

Fotografia: Barcelona in black and white; Colom i Montjuïc. Propietat: rayparnova