diumenge, de desembre 03, 2006

El II Obert Actiu del Foment i els fritzies que vénen

El passat dissabte 2 de desembre es va celebrar el II Obert Actiu del Foment Martinenc. Sempre és un plaer visitar aquest històric dels escacs barcelonins, encara que els meus resultats esportius allí no hagin estat mai especialment satisfactoris. El Foment és un club amb estil propi, que cuida la seva gent i manté una política de formació dels nanos singularment exitosa. Encara recordo alguna nit d'Open de Barcelona, molts anys enrere, quan acabada una partida a les dues de la matinada, tornava a casa caminant des del Clot fins a l'Esquerra de l'Eixample, amb el cap encara embotat pel punt que s'havia escapat després d'haver-hi invertit tanta energia...

El vencedor del torneig va ser el GM Azer Mirzoev (7,5/9), seguit per 3 IM i un MF amb 7 de 9: Manel Granados, Arturo Vidarte, Alfonso Jerez i Filemón Cruz. La meva participació va ser fluixa. Si al matí vaig complir les meves espectatives, a la tarda vaig desconnectar totalment: al fina, 4 de 9. Què hi farem.

De tot, em quedo amb algunes reflexions:

Del món exterior:

1. Fins a 15 inscrits no es van presentar. Això adultera la primera ronda i diu molt poc dels absents. Entenc que els organitzadors vulguin assegurar l'èxit de convocatòria, però em temo que alguns personatges, si hom intueix que no són gaire seriosos, no cal tenir-los en compte.

2. Els fritzies. Els fritzies són els nens del present, una generació filla del Fritz i de les classes particulars amb MF, MI o GM, que es demostra implacable amb tot aquell amb qui s'enfronta. Tres tipologies de Fritzies d'aquell dia. Dues viscudes en carn pròpia i un observada:

Fritzie 1. Durant el teu temps ni mira la partida, s'entretén amb la del costat. Durant el seu torn ben poquet. De fet vaig estar a punt d'avisar-lo que li tocava (inocent de mi), en suposar que no havia vist que jo ja havia tirat. Doncs amb tot, i sense immutar-se, entrega material per atac. En el cas que ens ocupa la falta d'atenció la va pagar oblidant un detall tàctic, que em va permetre guanyar el punt. Això sí, jo fent tot l'esforç i ell més tranquil que un gínjol i defensant-se al toc.

Fritzie 2. Una altra màquina del joc ràpid. En una partida contra un 2.200, aquest fa tot l'esforç, consumeix molt més temps i arriba a un final guanyador de torre + 2 peons contra torre, amb un minut de temps contra vuit del nen. El 2.200 pensa, intenta construir la posició gunyadora. Fritzie 2 juga al toc posant pals a les rodes del seu contrari. Quan el 2.200 s'adona de la manca de temps necessari per guanyar, proposa taules. Fritzie 2, impassible, les refusa i guanya per temps. Tot és perfectament legal, però igualment trist, i més quan prenen part nanos. Em sembla trista l'absència d'una certa ètica (si per posició la tinc perduda, m'avinc a les taules), però m'esglaia encara més la implacable fredor del nen rebutjant la proposició. Cap remordiment. El punt és el més important. Malament...

Fritzie 3. Pare expectant, al darrere. Nano pressionat. Juguem una partida tancada. A poc a poc el vaig apretant. La posició estratègicament m'agrada cada cop més, però quan pot veure un camí per llençar-se en braços de la tàctica és com una ballesta en deslliurar-se. Brutal. Totes les peces cooperen i, sense por, es decideix a entregar una torre per complicar la posició. A sac. No dubta. Ho faig jo: el zeitnot, un precari càlcul de variants, el blackout (s'està posant de moda!) i llenço la partida: mat. Després quan la comentem m'ensenya variants que, encara que portaven a una posició molt complicada, ni se m'havien passat pel cap. Esglaiador.

Tant de bo les noves fornades segueixin aquest últim model, absolutament veraç. Els altres dos no crec que ens aportin gaire valor afegit i sí que mereixerien una reflexió per part dels seus tutors escaquístics. En els escacs (com en la vida) la fi no ha de justificar els mitjans. No pot ser que valgui tot, si us plau.

Personal: Buits a les apertures, precarietat en el càlcul de variants, pressió mal portada del temps... sense que calgui arribar a parlar dels finals. Un despertar a la realitat: tornem a les tenebres... i el Per Equips ben proper. Només una solució: un altre cop, colzes.

Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Felicitats per aquest bloc Zeitnot.

Tant de bo fos un fritzie jo. El meu ELO és escàs i sóc jugador de tasca o de bar. M'agradaria ser més que jugador de tasca i més que fritzie, però tinc el nivell que m´he guanyat.

Salut!

8:12 p. m.  
Blogger Carles ha dit...

Gràcies pel teu comentari. Torna quan vulguis a donar-te un tomb.

Bé, això del nivell és molt relatiu. Quant més en tens... més poc et sembla i més en vols. D'això se'n diu elitis aguda. L'important es gaudir en el joc. Jo també m'ho he passat molt bé al cafè fent ràpides. De vegades millor que en partides de llargues hores...

Per cert, el teu bloc(tantost.blogspot.com) em sembla molt interessant. Vindré a visitar-lo sovint!

Salut a Flix!

11:37 p. m.  
Blogger Alejandro Darias Mateos ha dit...

¡Magnífico estudio de tipologías ajedrecísticas! Ya te contesté en mi blog, pero te reitero mis felicitaciones por tan acertada visión de nuestro ajedrez junior.

Personalmente me parece demasiado superficial que haya chicos que aunque tengan muy claro la jugada que deben hacer en menos de 10 segundos, no se tomen un tiempo más en pensarla. Parece que juegan compulsivamente, y eso a la larga se traducirá en acostumbrarse en no profundizar en las posiciones.

Ahora bien, tampoco hay que ser "slowhand" como un servidor a veces. ;-)

¡Un cordial saludo!

9:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici