Llibres recomanables (1): Russian Silhouettes (Genna Sosonko, New in Chess, 2001)

Vull introduir en aquest blog un espai per parlar d'un tipus de llibres d'escacs: biografies, assajos, recerca històrica i tornejos del passat. Deixo per altres sites més especialitzats tot allò relatiu a apertures, mig joc, finals, estudis, problemes, software, etc.

El llibre amb què començo la secció l'he trobat senzillament fantàstic; es tracta d'una petita col.lecció de retrats personals sobre jugadors que ha conegut l'autor, el GM Genadi Sosonko (1943), un dels primers sinó el primer emigré de luxe dels escacs soviètics al món occidental. Sosonko es va establir exitosament a Holanda i paulatinament va abandonar la competició activa per dedicar-se primer a l'entrenament de jugadors i posteriorment a tasques editorials per a New in Chess. De fet, aquest llibre, com els dos que el segueixen (The Reliable Past i el recent Smart Chip from Sant Petersburg) no són més que reculls dels articles que el GM de l'aleshores Leningrad (ara Sant Petersburg) escriu regularment per a New in Chess.

Els retrats de Sosonko enganxen perquè busquen la persona més enllà de la seva carrera esportiva; sovint ens parla de les misèries d'un temps ja desaparegut, inseparable del sistema econòmic de la URSS. Sense morbositat ni condescendència o sensibleria, Sosonko ens vol trasmetre que aquells campions tenien clarobscurs com tothom i que intentaven sortir endavant en les condicions que tenien, sovint força limitades.

Els assajos de Russian Silhouettes tracten les figures de Tal, Botvinnik, Polugaevsky, Geller, Capablanca (a través de la seva vídua Olga Clark), Zak, Furman, Koblenz, Vitolins, Grigorian i Levenfish. Tots són excel.lents, però si n'hagués de fer un tria sense dubte escolliria els de Lyova Polugaevsky, Aivars Vitolins i Grigory Levenfish. Guardo amb molta estima el meu exemplar de RS, signat amablement durant el torneig d'Olomuc (República Txeca, agost de 2001) pel recentment desaparegut Rathmir Kholmov (1925 - 2006) que apareix en el marge d'una fotografia del llibre amb Furman.

Cicle de candidats: La FIDE segueix sense trobar el Graal

Llegeixo amb decepció (però no sorpresa), que la FIDE ha cancel.lat els matxos de candidats previstos per a l'octubre, i que en el seu lloc proposa un round-robin amb els 16 integrants, a celebrar a Elista l'abril de 2007.

Ens queixem del caràcter minoritari dels escacs, de l'escassa repercusió als media dels principals events i de tantes coses...però no veiem (o sí i no som capaços d'arreglar) el solar en què s'ha convertit el que hauria de ser l'estendard de la competició escaquística: el campionat del món. La FIDE, fa i des fa; els jugadors, entren i surten. Com un vodevil, els compromisos es signen i es trenquen, afeblint la ja de per si poca credibilitat (autoestima?!) del sistema.

Què és millor? Un campionat com els d'abans del 1948, en què el campió posava les condicions i els pobres aspirants devien aconseguir la bossa i l'acceptació del nº 1 per disputar els matxos... o els campionats regulats per la FIDE, en què s'havien d'establir unes normes de joc justes i iguals per a tots, i uns cicles del campionat regulars? A priori, semblava tan clara l'elecció pel segon sistema... i la realitat ens ha despertat amb tantes irregularitats i conflictes com hom pugui recordar, tant en tornejos (Curaçao) com en matxos de candidats (Spassky-Korchnoi del 77, per esmentar-ne un) com en les mateixes finals del campionat (des del no celebrat Fischer-Karpov als campionats anuals fast-food que es van acabar de forma tan sobtada com poc clara). Què ens espera en el futur? Ningú no ho sap, però el pronòstic és certament gris...

Amb Topalov i Kramnik disputant un matx amb voluntat de tancar ferides (també un punt irregular, no cal estendre's en la seva genesi), la FIDE (i tots) necessitava que el cicle comencés a retroalimentar-se de forma seriosa... i s'està a punt de perdre aquesta nova oportunitat. Sense els diners de la presidència, el cicle fins i tot es podria deturar completament, però aquesta dependència també afebleix qualsevol reivindicació contra la gestió de la federació internacional. Els grans jugadors tampoc han destacat especialment per la seva mà esquerra: alguns han acabat barallats amb l'entorn i d'altres es limiten a incrementar el seu compte corrent, amb una abúlia extra-esportiva alarmant i sense apujar el valor afegit del nostre esport.

Necessitem una FIDE forta i democràtica, i uns jugadors compromesos. I un campió amb carisma. Per què com en totes les coses, es demostra que és la gent amb carisma la que estira del carro.


Topalov - Kramnik

Dos dies de joc i 2 a 0 a favor del rus... Pocs ens ho hauríem pensat abans de començar. I en un matx a una distància tan curta (12 partides) i amb el precedent de com va eixugar Kasparov, sembla que Kramnik comença a sentir la proximitat de la victòria. Haurem de veure si Toppie aconsegueix aserenar-se; solament per precipitació pot explicar-se el seu atac furibund a la segona partida i el seu error en la primera. Després de la derrota, Petrosian hauria buscat unes taules i l'endemà... a apretar. Partides li queden. Donem-li una oportunitat.


Magistral Casino de Barcelona

Llegeixo a AND que hem tingut una nova baixa al torneig. El GM Miquel Illescas (1965), el millor jugador català sense discusió, ha renunciat a participar. Després de la d'Oms, aquesta nova absència de gent de casa posa una mica en entredit l'objectiu del torneig, que al meu entendre hauria de ser potenciar els jugadors locals amb un competició de renom. Penso que la Federació hauria d'aclarir els motius dels canvis, per evitar que el Magistral se'ns refredi.

Aleksander Wojtkiewitz (1963 - 2006)

Més val tard que mai. Ahir, fullejant el darrer número de PdR, vaig poder constatar un breu sobre la mort, al juliol i a 43 anys, d'Aleksander Wojtkiewitz (1963 -2006). La veritat és que el GM polo-americà no era en els darrers anys un dels mestres de més renom a Europa, però considero que paga la pena recordar la persona, abans que sigui una figura massa allunyada en el temps.

Aleksander Wojtkiewitz és la versió en polonès de l'original letó Aleksandr Voitkevičs. Fill de pare polonès (Pavel Voitkevich) i mare russa, va néixer a Riga el 15 de gener de 1963, si bé tenia per nacionalitat la polonesa. Els darrers temps del gegant soviètic no deurien ser fàcils per a ningú; Sasha va compatibilitzar la seva dedicació als escacs (va ser alumne a l'escola de Tal obtenint el títol de mestre soviètic als 15 anys) amb la d'activista d'una organització pro-drets humans letona, i per negar-se a complir el servei militar a l'exèrcit roig va ser empresonat un any i mig, obtenint la llibertat amb l'amnístia que el 1986 van concedir les autoritats del règim després de la trobada entre Gorbatxev i Reagan. Aquell mateix any va canviar Riga per Varsòvia, tornant el 1987 a la pràctica dels escacs; va obtenir el títol de GM el 1989 i va proclamar-se campió absolut de Polònia els anys 1989 i 1995.

Wojtkiewicz va representar el sel país com a primer escaquer en diverses olimpíades i campionats per equips d'Europa, però a finals dels 90 li va ser aplicada una política d'exclusió de permisos per participar en tornejos a l'estranger, pels seus enfrontaments amb els dirigents comunistes de la federació polonesa d'escacs.

El 1998 Wojtkiewitz va traslladar la seva residència als EUA i va iniciar una etapa de forta activitat escaquísta arreu dels sis continents: l'any 1999 va formar part de l'equip de Khalifman, ajudant-lo a conquerir el títol de Campió Mundial versió FIDE a Las Vegas. També va participar en el Campionat Mundial per eliminatòries del 2004 a Líbia, on va ser eliminat en segona ronda pel Super GM Zvjaginsev. En qualsevol cas, els seus principals èxits es van concentrar a terres americanes, on va assolir el primer lloc en sis edicions seguides del Grand Prix (1999-2004) i va vèncer a l'US Open el 2001. Aquest mateix 2006, a tall de mostra del seu nivell de joc, havia conquerit els cinc darrers campionats en què havia pres part: el Columbus Open, el World Open de Philadelphia (compartit), el National US Chess Open (Las Vegas), l'Open de Kentucky i el DC Action Championship. I no cal dir que, a dia d'avui, encara és el líder de la classificació de la present edició del Grand Prix.

Pocs detalls han trascendit de la seva vida personal, si bé es sabia que Woit o Wojo, com era conegut pels aficionats nordamericans, tenia un fill (Yosef, 1993) amb la jugadora lituana Laima Domarkaite, i sembla que compartia el drama de molts jugadors (bons i no tan bons): el consum en excés d'alcohol. Les versions sobre la seva mort, el 14 de juliol de 2006, són confoses. Si bé oficialment s'atribueix a una perforació d'intestí i una hemorragia interna, eren coneguts els seus problemes hepàtics i la xarxa sembla més propera a aquesta darrera opinió. En qualsevol cas, aquesta és una qüestió que correspon al domini més privat de les persones més properes al jugador i sobre la que no tinc cap interès a insistir. La seva representant legal, Elizabeth Karnazes va fer arribar a Chess Base després del seu traspàs un darrer desig de Sasha, per tal que aquest site el fes extensiu a la xarxa, i jo no em puc estar de reproduir-lo: Wojtkiewicz sovint enviava diners a Tamara, la seva mare, i sol.licitava ajut aconòmic per poder seguir atenent-la convenientment. Les donacions poden fer-se a la següent adreça:

Alexander Wojtkiewicz Memorial Fund care
Elizabeth Karnazes Law Offices
P.O. Box 4747 Foster City,
CA 94404 (650) 345-9200
United States of America

Wojo era un tipus valent amb principis, una vida remarcable i un gran talent pels escacs. Com diuen els americans, va cremar la seva espelma pels dos costats. Descansi en Pau.

La partida que he triat per homenatjar Wojtkiewicz correspon a la 29ena edició del World Open (Philadelphia, 2004) i fou seleccionada especialment pel site Chessgames dos dies després del traspàs del jugador (el 14 de juliol de 2006).

Blanques: Alexander Wojtkiewicz
Negres : Dimitri Filipovich
29th World Open, Philadelphia, 2004
D11 - Defensa eslava

1. Cf3 d5 2. d4 Cf6 3. c4 c6 4. Dc2 g6 5. Af4 Ca6 6. e3 Af5 7. Db3 Cb4 8.Db4 e5 9. Db7 Tb8 10. Dc6+ Ad7 11. Df6 Df6 12. Ae5 Db6 13. b3 Ab4+ 14. Cbd2 O-O 15. Ab8 Tb8 16. Ad3 Ag4 17. O-O Da5 18. Ce5 Ad2 19. Cg4 Ac3 20. Tad1 Da2 21. Cf6+ Rg7 22. Cd5 Db3 23. Cc3 Dc3 24. c5 a5 25. Ae4 a4 26. Tc1 Da5 27. c6 a3 28. d5 Dc7 29. Tfd1 Dd6 30. c7 Tc8 31. Tc6 De5 32. d6 a2 33. Tcc1 De4 34. d7 Tc7 35. d8 = D 1-0

(El contingut d'aquest article prové d'informacions penjades als sites de Chess Base, Chessgames i Wikipèdia. Gràcies als mateixos)

Martorell Martorell

Ahir dia 16 va començar el grup A de l'Obert de Martorell. Una vegada més... no m'hi he apuntat. I mira que per proximitat, grups i forces, és un torneig idoni, però ni he estudiat el que hauria (per a què enganyar-nos) i no menys important que això, no em veig amb cor per deixar 9 setmanes la family penjada, en les hores precioses del dissabte a la tarda. En fi, un altre any serà. Mentres, farem un seguiment de la gent de Sant Sadurní i Vilafranca. Que tinguin molta sort!!

Matx Topalov - Kramnik

La FIDE sembla que està a punt de tancar l'enèsim esforç per a la reunificació del títol de campió del món. Sense candidats previs (per cert, es faran els previstos a l'octubre?), sembla tot preparat a Kalmikia per al duel Topalov - Kramnik. La comunitat escaquista no sembla especialment excitada per aquest enfrontament, i és que cap dels jugadors arrossega l'expectació de Kasparov, ombra omnipresent. Kramnik torna d'una llarga nit, després del seu bon resultat a Dortmund, però el seu estat de forma (i anímic) segueixen sent un enigma. Topalov ha de fer front a les crítiques que recentment han aparegut sobre la infalibitat (d'aparença informàtica) dels seus moviments, i al desgast d'imatge que li ha produit Anand en els darrers enfrontaments. Les apostes a la xarxa també van fluixes, i es decanten lleugerament pel bulgarès. Recordant el matx de Brissago i el seu resultat final, optar per un empat final no és mala idea. Per cert, que un matx a semiràpides com a desenllaç d'un campionat mundial no em sembla gaire adient.

De totes maneres, sempre és bo que es muntin aquests matxos; a veure si no és tan sec com aquell Kasparov - Kramnik, si us plau. I el qui vulgui més elements d'interès que anoti per exemple que l'equip de Veselin compta amb el GM Vallejo, i el del rus amb el GM Illescas... veurem les lectures del matx que fan Jaque i Peón de Rey. No us sembla si més no atractiu?

Marc Narciso: punt, joc, set i partit.

Excel.lent l'actuació del GM Marc Narciso (1974). Va avisar vencent a l'actiu Vila del Poblenou i després ha confirmat el seu bon moment de forma guanyant el VIII Torneig Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i enduent-se amb aquest triomf el primer premi del Circuit Català 2006, que organitza la FCdE.

La trajectòria del jugador del Foment és la punta de llança de la generació dels nois dels 90: García Ilundáin, els germans De la Riva, Oms, Comas, el mateix Narciso, Jerez... Segur que me'n deixo alguns, sense pretendre-ho. Tard o d'hora s'haurà de reconèixer el paper d'aquesta lleva i més ara que l'allau de jugadors de l'est (i l'oest) ha aumentat significativament la competitivitat dels nostres tornejos. Narciso representa fidelment la figura dels nostres GM (Illescas apart): jugadors d'oberts, preferentment locals, amb dificultats per obtenir invitacions a tancats i, en conseqüència, donar un salt a nivells superiors. Tant debò pugui fer-ho realitat.


Magistral Casino de BCN

Acabo de llegir a AND que Josep Oms (1973) no participarà en la nova edició del Magistral Casino de BCN que organitza la FCDE a l'octubre i a la que va ser convidat després d'assolir la medalla d'or en el tercer escaquer a Torí i amb aquest resultat la norma per obtenir el títol de GM. Desconeixent els motius de la renúncia, solament puc dir que ho lamento.

Adéu a Rossend Planas (1939 - 2006)

Els escacs catalans estan de dol per la mort de l'alma mater de la Gran Penya de Vilanova. Rossend Planas era un fort MC, d'aquells que van obtenir el seu títol quan no n'hi havia gaires i era sinònim d'un nivell i comprensió del joc molt elevats. Jugador en la vessant clàssica i per correspondència, els seus èxits més recents van ser la medalla de bronze a l'Europeu Sènior per Equips de Dresden, el 2005, i anteriorment l'obtenció del títols de campió sènior de Catalunya i Espanya, el 2001. Estic segur que la llista és més llarga, però malauradament és molt escassa la informació disponible sobre Planas a la xarxa, fins al punt que no he trobat tampoc funcional el link del seu club. Espero que a poc a poc pugui recuperar-se'n l'historial; personalment hi vaig coincidir a Vilanova com a mínim en dos enfrontaments del Per Equips, primer quan jo jugava amb el Ninot i després amb el SELP Vilafranca. Planas sempre es va comportar com un senyor i aquesta és l'emprenta que ha deixat en la nostra comunitat.

Estaria molt bé que la Gran Penya el recordés amb un actiu (per què no?) de celebració anual, com altres clubs han fet en memòria dels seus jugadors més estimats. Per al record adjunto una partida en el campionat que a Rossend li va reportar el títol de campió de Catalunya de veterans, el 2001. Descansi en pau.

Guillem Buxadé - Rossend Planas
Campionat de Catalunya de la Gent Gran, Lloret de Mar, 2001
Defensa Semi-eslava (D47)


1.Cf3 Cf6 2.c4 e6 3.d4 d5 4.e3 c6 5.Cc3 Cbd7 6.Ad3 dc4 7.Ac4 b5 8.Ad3 Bb7 9.0–0 Ae7 10.b3 0–0 11.Ab2 a6 12.Ce2 c5 13.Tc1 Tc8 14.Cg3 cd4 15.Tc8 Dc8 16.Cd4 Td8 17.De2 Cc5 18.Ab1 Cce4 19.Tc1 Cg3 20.hg3 Dd7 21.g4 h6 22.f3 Dd6 23.Df2 Tc8 24.Tc8+ Ac8 25.Dc2 Ab7 26.Ce2 Dc5 27.Dd3 Dd5 28.Cd4 Dd6 29.Rf2 Dh2 30.Df1 Cg4+ 31.Re2 Cf6 32.Rd2 Ab4+ 33.Ac3 Ac3+ 34.Rc3 Cd5+ 35.Rd2 g6 36.Ae4 h5 37.f4 Dg3 38.Df3 Df3 39.Cf3 Rg7 40.Cg5 Ac6 41.a3 Ce7 42.Ac6 Cc6 43.Rd3 Rf6 44.Re4 Ca5 45.b4 Cc4 46.Rd3 Ca3 47.Ce4+ Rf5 48.Cd6+ Rg4 49.Cf7 Rg3 50.Ce5 Rg2 51.Cg6 Rg3 52.e4 h4 53.f5 ef5 54.ef5 Cc4 55.f6 Cd6 56.Ch4 Rh4 57.Rd4 Rg5 58.Rd5 Cf7 59.Rc5 Rf6 60.Rb6 Re5 61.Ra6 Cd6 0–1

Memorial Francesc Güixens 2006

El passat dissabte 26 d'agost vaig participar al XLVI torneig de ràpides "Memorial Francesc Güixens", organitzat pel Club d'Escacs Vilafranca. Feia molt de temps que no visitava els antics companys de club i les sensacions van ser molt positives. Penso que el club està en una dinàmica de creixement que celebro. En el pla esportiu...6 de 8 i quart classificat no està gens malament, si bé és cert que en les darreres rondes es notava la relaxació dels qui ja s'havien quedat fora d'opció als trofejos (per als tres primers classificats). El torneig el va guanyar, amb autoritat, el MC Àvila del Foment, totalitzant 7 de 8, i vam notar l'absència, entre d'altres, dels sempre candidats a la victòria Toledano i Marcè.