Les lliçons de Wijk Aan Zee

Un cop acabada l'edició 2007 de Corus se m'acudeixen algunes reflexions sobre el mateix:

1. Sense desmerèixer ningú, Holanda i Wijk Aan Zee són respectivament el país que cuida més l'organització d'events escaquístics (si més no d'alt nivell) i el millor torneig del món. Muntar tres grups com ha tingut Corus enguany sembla difícilment superable.
2. La nòmina de participants ha estat molt acurada. Personalment m'hauria agradat veure Gata Kamsky en el grup A i Hikaru Nakamura en el B o C, però és més una qüestió de gustos que no pas de coherència amb els ràtings.
3. Radjabov ha estat el gran triomfador i revelació del torneig. Crec que tenim un futur candidat al títol mundial.
4. Aronian s'ha guanyat la consideració de membre de la super-elit. Ningú no li discutirà la seva participació en grans events.
5. Topalov confirma la seva condició de nº 1 en tornejos sense descrèdit de Kràmnik (rei de matxos) que amb la seva victòria a la darrera ronda demostra que no solament sap jugar à la Karpov.
6. Shírov i Anand s'allunyen de la cima. Més el primer que el segon, però curiosament l'habitual irregularitat de Shirov pot ser permeti relativitzar més el seu resultat que el de l'indi, que sempre estava a dalt de tot.
7. Canvien els temps i els noms: Radjabov, Ponomariov, Karjakin, Carlsen. El futur pica a les portes de l'Olimp escaquístic.

Al marge del torneig, les acusacions entre els equips de Topalov i Kràmnik continuen, per a descrèdit del joc. Ara la premsa alemanya ataca el búlgar per rebre suposades ajudes informàtiques, com abans s'havia dit del rus. Tot plegat sembla imversemblant, però caldria demostra-ho abans que els patrocinadors s'acabin d'espantar. En el camí s'està forjant una rivalitat com les llegendàries Petrossian-Korchnoi, Korchnoi-Karpov i Karpov-Kasparov. Pot ser això vengui...